Resultats de la cerca

Fill d’un matrimoni grecojueu emigrat a Egipte, s’establí a França el 1951 i cresqué en un ambient poliglot parlava grec, àrab i anglès, i la seva primera llengua era el francès En la seva primera joventut treballà en oficis diversos editor, periodista i cambrer i freqüentà els ambients artístics Començà a cantar en un estil molt influït per Georges Brassens, del qual adoptà el nom per a l’activitat musical i literària L’any 1958 fou presentat a Édith Piaf, la qual li estrenà la cançó Milord que esdevingué un gran èxit popular L’any 1961 publicà el primer disc, Moustaki títol que…

A setze anys es traslladà a Barcelona, on, el 1974, entrà en contacte amb gent de la Nova Cançó i inicià la seva carrera professional Es donà a conèixer ràpidament gràcies a la qualitat de la seva veu, amb un repertori heterogeni, marcat per un to feminista i pel compromís polític Collaborà en un espectacle musical i en el disc collectiu Llegendes de Catalunya 1975 El 1976 enregistrà el seu primer disc, Si volíeu escoltar , que aplega cançons populars amb textos actualitzats per M Aurèlia Campmany i Joan Ollé El seguiren Penyora 1978, que incloïa  La gavina , el seu principal èxit, i Bruixes…

Vida Edith Giovanna Gassion, més coneguda com a Edith Piaf o "El petit rossinyol", començà a cantar a l’edat de quinze anys pels carrers de París, i més endavant als cafès i cabarets Fascinà moltíssims francesos amb la seva veu trencada, plena de melangia i dramatisme, tot parlant sobre l’amor, el desamor i la mort Accentuava el caràcter dramàtic de les cançons vestint-se sempre de negre quan actuava Entre les cançons que escriví i que la feren més popular hi ha La vie en rose o L’himne a l’amour També convertí en èxits temes d’altres autors, com Milord -de Georges Moustaki- o…

Música culta L’Edat Mitjana La música religiosa francesa començà a tenir rellevància a partir del segle IX, quan les abadies benedictines de Rouen, Tours, Chartres, Reims, Metz i altres abandonaren el cant gallicà i es convertiren en centres de desenvolupament i difusió del cant gregorià En aquest gènere introduïren la polifonia de l' organum parallel de pseudo-Hucbald, del qual deriven els primers fonaments del contrapunt i l’harmonia, i el desenvolupament per seqüències i trops El motet, originat ja entrat el segle X a Sant Marcial Llemotges a partir de la inserció en el teixit polifònic…

Això no treu, però, que aquesta exposició pugui ser filosòficament rellevant, ni que l’experiència de la música hagi travessat l’escriptura filosòfica al llarg de tota la seva història Potser aquesta dificultat de la filosofia per a encarar la música apunti cap a un límit de la filosofia que aquesta hauria de tenir interès a conèixer, com planteja Ph Lacoue-Labarthe A continuació s’intenta exposar, més que les transformacions que el discurs filosòfic hagi pogut produir concretament en les formes de fer música, la importància de la filosofia en la generació de les diferents verbalitzacions i…