Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
acoblament
Música
Mecanisme de l’orgue que permet de fer sonar, a la vegada, les notes de diversos teclats a partir d’un de sol.
Si es tracta de l’acoblament d’un teclat manual al de pedal, s’utilitza igualment el nom d’enganxall En aquells casos en què les exigències de muntatge obliguen a fabricar l’arbre de l’orgue en dues parts que després cal unir, hom anomena també acoblament el dispositiu que permet unir-les en el moment del muntatge definitiu
Sergej Mikhajlovic Eisenstein
Música
Director cinematogràfic letó.
Format com a director teatral, el 1924 debutà en el món del cinema dirigint Stacka 'La vaga', film en què ja s’insinuaven les característiques bàsiques de la seva obra L’any següent rodà la seva obra mestra El cuirassat Potemkin La seva obra destacà per la perfecta combinació d’imatge i música, la qual cosa el dugué a collaborar estretament amb Sergej Prokof’ev, especialment en els films Aleksandr Nevskij 1938 i Ivan Groznij 'Ivan el Terrible' Ambdós artistes treballaven les escenes conjuntament fins a aconseguir la perfecta conjuminació de la música amb les imatges cinematogràfiques, de…
Nan Merriman
Música
Nom pel qual fou coneguda la mezzosoprano nord-americana Katherine Ann Merriman.
Estudià cant a Los Angeles amb A Bassian El 1940 formà part de la companyia de Laurence Olivier i Vivien Leigh, tot interpretant les parts cantades d’un muntatge sobre Romeu i Julieta , de W Shakespeare El 1942 debutà a l’Òpera de Cincinnati amb el paper de la Cega La Gioconda Després d’haver guanyat un concurs convocat per l’emissora NBC, fou contractada per a enregistrar òperes de ChW Gluck i G Verdi sota la direcció d’A Toscanini Els anys 1953, 1955 i 1959 interpretà el paper de Dorabella Così fan tutte al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença, paper que…
caixa acústica
Música
Caixa on es munten els altaveus d’un sistema electroacústic de reproducció del so.
Usualment també s’anomena així el sistema format per la caixa acústica pròpiament dita i els altaveus que hi són muntats Les caixes acústiques solien ser de fusta, de forma parallelepipèdica, tancades i parcialment farcides d’algun material absorbent per tal d’amortir les ones estacionàries, i incloïen d’un a tres altaveus muntats a la part frontal Tot i que majoritàriament encara segueixen aquest esquema, al mercat n’han aparegut diverses variants amb vista a aconseguir millores tècniques o, simplement, diferenciar el producte davant els competidors La caixa acústica té fonamentalment tres…
Giorgio Strehler
Música
Director d’escena italià.
Es formà amb Gualtiero Tumiati a l’Accademia dei Filodrammatici de Milà, on es graduà el 1940 Després de fer d’actor en diverses companyies itinerants, el 1947, juntament amb Paolo Grassi, fundà el Piccolo Teatro de Milà, el primer teatre italià de gestió pública Després d’una primera etapa en què es presentaren més de deu espectacles l’any, a partir del 1955 optaren per les grans produccions de clàssics del teatre contemporani, com L’hort dels cirerers , d’A Cekhov, o Els gegants de la muntanya , de L Pirandello, algun dels quals presentats a Barcelona Del 1983 al 1990 dirigí el Théâtre de l…
music-hall
Música
Nom que rebien alguns centres de diversió a la Gran Bretanya del final del segle XIX i principi del segle XX, on la beguda i el menjar s’acompanyaven d’una gran varietat d’espectacles populars, la majoria de tipus musical.
Per extensió també s’aplica als tipus d’actuacions que allí es representaven Pels volts de l’any 1830 anà arrelant entre les classes populars de la ciutat de Londres el costum de trobar-se a les tavernes, on es divertien escoltant i cantant cançons populars, sovint d’un to groller i plenes de dobles sentits El propietari del local era el principal encarregat d’engrescar la clientela Aquest costum s’anà estenent per tota la Gran Bretanya i també sintonitzà amb fenòmens similars que es produïen en altres països a l’Amèrica del Nord, el vodevil i a França, el cabaret A la difusió de l’…
Emili Sagi i Barba
Música
Baríton.
Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar Després estudià a Barcelona amb J Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la ciutat comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la qual realitzaren diverses gires per Amèrica i la…
,
Zubin Mehta
Música
Director d’orquestra indi.
El seu pare, Mehli Mehta, fou el fundador de l’Orquestra Simfònica de Bombai Inicià els estudis de medicina, però aviat abandonà la carrera per dedicar-se exclusivament a la música Entre el 1954 i el 1960 estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i posteriorment amplià la seva formació a Siena i a Tanglewood Fou deixeble de Hans Swarowsky El 1958 guanyà un premi de direcció orquestral a Liverpool i començà a dirigir a Bèlgica i a Iugoslàvia El 1961 fou contractat com a director associat de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, de la qual fou director artístic 1961-78 El 1962 dirigí al…
,
Gerard Mortier

Gerard Mortier
© Lies Wallaert / Paris National Opera
Música
Director artístic de teatre i òpera.
Estudià dret i ciències de la comunicació, però finalment orientà la seva carrera cap a la música Una de les seves primeres feines fou la d’assistent del director del Festival de Flandes 1968 Del 1973 al 1980 treballà com a director artístic a les òperes de Düsseldorf, Frankfurt i Hamburg i, abans d’assumir el càrrec de director del Théâtre de la Monnaie de Brusselles 1981-92, fou conseller tècnic de programació de l’Òpera de París 1979-81 La direcció del teatre de La Monnaie de Brusselles, que convertí en tot un referent líric gràcies a una moderna i innovadora direcció…
,
Carles Santos i Ventura
 DR.jpg)
Carles Santos i Ventura
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
Música
Cinematografia
Pianista i compositor.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on rebé diversos premis i distincions com a pianista Establert a París, estudià amb mestres tan prestigiosos com Jacques Février, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, i més tard ho feu amb Harry Datymer a Suïssa El 1961 es professionalitzà com a pianista i compongué el Concert irregular , una creació de teatre musical sobre guió de Joan Brossa , el qual amb el temps esdevindria un dels seus referents El 1968, becat per la Fundació Joan March, anà als Estats Units, on conegué l’avantguarda musical nord-americana i artistes com John Cage , que l…
, ,