Resultats de la cerca

Es formà a l’Institut Politècnic de Sant Petersburg com a enginyer mecànic i delineant, i aviat s’interessà per la mecànica i l’acústica dels instruments musicals El 1915 es desplaçà per a la realització d’una missió tècnica de l’exèrcit rus als Estats Units, on s’installà a partir del 1917 El 1931 començà la catalogació d’una important collecció d’instruments musicals de Boston El resultat final d’aquesta catalogació fou el llibre que es publicà el 1941 i que es convertí en la seva gran obra Ancient European Musical Instruments

D’una família de tradició musical, començà a tocar la trompeta a quatre anys El 1989, recomanat per Wynton Marsalis, formà part del grup d’Ellis Marsalis en l’enregistrament d' A Night at Snug Harbour El 1992 gravà Young Blood amb Elvin Jones, amb qui també feu algunes gires El 1995 arribà From This Moment , el seu primer àlbum com a líder, el qual seguiren Gumbo Noveau 1996, on mostrà el seu vessant més tradicional, i Payton’s Place 1998, amb la collaboració de Wynton Marsalis i Roy Hargrove El 2001 edità Dear Louis , un àlbum d’homenatge a Louis Armstrong Participà en el llargmetratge de…

La primera notícia biogràfica de la qual es té coneixement és del 1521, any que fou admès a la Fraternitat de Sant Nicolau, a Londres Desenvolupà la major part de la seva activitat professional a la capella de Sant Esteve, adjunta al Palau Reial de Westminster, fins a la seva dissolució el 1547 Mantingué una pensió fins l’any 1557 La seva etapa creativa més important se situa al voltant del 1530 La major part de la seva producció, conservada en fonts manuscrites, és formada per misses i alguns motets escrits en un estil típicament anglès També se’n coneix un magníficat a sis veus Moltes de…

Començà la seva carrera acadèmica ensenyant en les universitats de Hong Kong i de Sydney El 1990 obtingué el grau de professor of music a la Univer sitat de Southampton, i el 1999, el de research professor a la mateixa universitat Ha estat editor de prestigioses revistes, com el "Journal of the Royal Musical Association", i membre del consell editorial de "Music Analysis", "Journal of Music Theory" i "Music Theory Online" La seva recerca està centrada sobretot en el camp de l’anàlisi musical, terreny en el qual ha fet substancials aportacions Entre les obres d’aquest autor cal destacar A…

Entrà al Conservatori de París el 1807, on fou alumne de PJ Garat a partir del 1811 Realitzà el seu debut a la capital francesa amb La caravane du Caire , d’AEM Grétry, el 1813, i dos anys després, al King’s Theatre de Londres amb Adelasia ed Alderano , de S Mayr El primer paper principal que interpretà fou el de Comte d’Almaviva en Les noces de Fígaro , el 1819, al Théâtre-Italien Participà en l’estrena el 1820 de Marguerite d’Anjou , de G Meyerbeer, al Teatro alla Scala de Milà Des del 1827 fins al 1853, any aquest darrer en què es retirà definitivament dels escenaris, interpretà a l’Òpera…

Considerat un dels anomenats "romàntics moderns", la seva música fou plenament contemporània en molts aspectes, però la seva producció fou formalment tradicional, com també la seva manera d’entendre-la Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i a París amb N Boulanger i M Deutsch, deixeble d’A Schönberg Ensenyà al Trinity College i la Universitat de Yale Fou professor de composició a la Milton Avery Graduate School of the Arts i al Peabody Conservatory 1998-2008 Escriví diverses òperes, entre les quals destaquen The Rising of the Moon 1967-70, rev 1970-71, obres per a orquestra, com …

Probablement provinent d’una família de fusters, dedicà a aquest ofici una bona part de la seva joventut El seu cosí Nicholas fou sacerdot i constructor de virginals El 1592 es graduà a Oxford i aparegueren algunes obres seves al Whole Booke of Psalms 1592 de Thomas East El 1598 es publicà Canzonets to Fowre Voyces Després visqué a Aitsthorpe, un poble prop de Lincoln Anà a Londres cap al 1611, on restà fins a la seva mort Els seus fills Richard i Joy també foren músics La seva producció es completa amb composicions de música per a tecla i arranjaments a quatre veus de salms

En les seves obres teatrals intercalà sovint cançons, i en les seves comèdies gaudí de la collaboració de compositors notables, com ara Alfonso Ferrabosco per a Volpone 1606 i Robert Johnson per a The Devil is an Ass 1616 Pel que fa als gèneres musicals sobresortí especialment en les mascarades, de les quals escriví una trentena, moltes vegades amb la collaboració de Ferrabosco i Nicholas Lanier, el qual, a més, sembla que interpretà diverses d’aquestes obres D’altra banda, els poemes de Jonson foren musicats amb una certa freqüència El més famós és Drink to me only with thine…

Segons Charles Burney i William Hayes, estudià a Londres amb F Geminiani després d’haver-se iniciat en el món de la música a la seva ciutat natal El 1735 obtingué el lloc d’organista a l’església de St John de Newcastle, si bé l’any següent passà a St Nicholas, la catedral de la ciutat També el 1735 organitzà un cicle de concerts a Newcastle, del qual fou director durant molts anys, i collaborà amb John Garth en la promoció d’un de similar a Durham El 1750, igualment en collaboració amb Garth, fundà la Societat Marcello de Newcastle per a l’execució de la música coral d’aquest…

Si bé durant l’Edat Mitjana la música ocupava un lloc important en els estudis universitaris, la Cambridge University no tingué cap professor de música fins el 1684, any del nomenament de Nicolas Staggins Durant l’Antic Règim, el centre es concentrà sobretot en els estudis de cant, inclòs el cant religiós, i de direcció coral Entre els professors més prestigiosos que es dedicaren a aquesta tasca cal esmentar Thomas Tudway segle XVIII, que recopilà una quantitat important de partitures per al seu ús a la catedral També destacaren Maurice Greene segle XVIII i Thomas Attwood Walmisley segle XIX…