Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ferran Jaumeandreu i Obradors
Música
Músic.
Fill de la pianista Júlia Obradors, estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Lluís Millet i amb Joan Lamote de Grignon Fou director de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i més tard, de l’Orquesta Filarmónica de la Gran Canaria Escriví sarsueles, com Angelus amb text d’Emili Vendrell, La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano
,
Francesc Fors de Casamajor
Música
Periodisme
Literatura
Dret
Jurista, poeta i periodista català.
Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una segona…
,
Associació Obrera de Concerts
Música
Entitat fundada a Barcelona l’any 1925 per iniciativa de Pau Casals amb l’objectiu d’apropar la música a les classes populars.
Tenia el local social a l’Ateneu Polytechnicum En el decurs de la seva activitat, que es desenvolupà fins l’any 1937, feu un total de 126 concerts amb la voluntat de donar a conèixer tant les grans obres de la música europea com les dels compositors catalans contemporanis L' Orquestra Pau Casals participà assíduament en els concerts, com ho feren també solistes i formacions de cambra de prestigi El 1931 l’Associació creà l’Institut Orquestral, orquestra formada per a agrupar els socis que, havent estudiat algun instrument, volien perfeccionar-ne el coneixement i adquirir pràctica orquestral L…
Marià Obiols i Tramullas

Marià Obiols i Tramullas
© Fototeca.cat
Música
Director, pedagog i compositor.
La seva formació musical s’inicià sota la tutela de R Vilanova El 1831 es traslladà a Milà per estudiar amb S Mercadante, cosa que el marcà Gràcies a les seves gestions, estrenà al Teatro alla Scala l’òpera Odio ed amore 1837, sembla que amb força èxit En tornar a Barcelona, li fou encomanada la direcció de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i també fou nomenat director del Conservatori de Música del Liceu, càrrec que exercí fins a la mort En aquest centre educatiu, Obiols es feu càrrec de la càtedra de cant, i, més endavant, també de l’ensenyament d’harmonia El 1886 fou substituït per G…
,
Josep Maria Ventura i Casas
Música
Compositor popular i cap de cobla català.
Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel nombre i la…
construcció i manteniment dels instruments
Música
La construcció dels instruments és el procés d’adaptació d’un o més objectes a la producció de sons amb una finalitat musical.
En la majoria d’instruments aquest procés inclou una sèrie d’operacions d’encaix de parts i components diferents, acabats i dotació d’accessoris A causa de l’ús continuat de l’instrument i del seu desgast, és necessari un procés de manteniment posterior a fi que aquest es trobi en les condicions originals d’execució Entre els materials naturals de construcció usats des de fa més de deu mil anys i en les cultures actuals més primitives, hi ha l’os, la banya, la pedra i la fusta L’arqueologia ha documentat l’existència de sonalles, brunzidors, idiòfons de fricció i xiulets senzills…
premis Ciutat de Barcelona
Educació i entitats culturals i cíviques
Premis creats per l’Ajuntament de Barcelona el 1949 i que s’atorguen anualment a les millors obres de poesia catalana, novel·la, teatre, investigació, periodisme, cinema, etc., realitzades durant l’any anterior.
El lliurament tenia lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona, el 1939 el 1978, però, passaren a atorgar-se pel setembre Des de l’any 1985 s’entreguen en una data propera al 12 de febrer, coincidint amb la festa de santa Eulàlia El 1949 només es concedí el premi de literatura, a Bartolomé Soler per la novella Patapalo El 1950, amb la voluntat de singularitzar els premis i fer propaganda de les polítiques municipals, els Ciutat de Barcelona s’ampliarien a les categories de poesia, teatre, música, cinema i…
,