Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
música ambiental
Música
Música programada -o, més rarament, composta- amb la finalitat de proporcionar una ambientació sonora generalment en espais públics com ara oficines, mitjans de transport, grans magatzems, etc.
El fenomen de la música ambiental no és nou, i només cal pensar en l’ús que des de fa segles s’ha fet de certes músiques militars o religioses No obstant això, ha estat al llarg del segle XX que aquest tipus de música s’ha vist extremament potenciat gràcies als nous mitjans de reproducció sonora La indústria de les músiques ambientals es nodreix generalment de melodies ja existents, tot i que sovint les adapta i modifica per a aquesta nova funció El principal punt de partida de les músiques ambientals el constitueix l’anomenada música funcional o muzak , desenvolupada als EUA durant els anys…
Bartomeu Bardagí i Moras
Música
Tenor i filòleg.
Estudià a Barcelona i s’especialitzà en música litúrgica i oratori Del 1948 al 1978 fou solista tenor de la Missa de les Santes de Mataró L’any 1954 participà en l’estrena, al Palau de la Música Catalana, de Jeanne d’Arc au bûcher , d’Arthur Honegger, al costat de l’actriu belga Marte Dudard Interpretà obres tan importants com el Magníficat de Bach, El amor brujo , de Manuel de Falla, o El giravolt de maig , de Toldrà, i fou Monostatos a La flauta màgica , de Mozart Com a filòleg, formà part de les oficines lexicogràfiques de la Gran enciclopèdia catalana , i cal esmentar també…
José Rafael Moneo Vallés
Universidad de Navarra
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’Illa Diagonal…
,
Palau de la Música Catalana
Música
Edifici d’estil modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner, construït entre el 1905 i el 1908 al barri de Sant Pere, a Barcelona, en l’etapa de Joaquim Cabot i Rovira com a president de l’Orfeó Català.
És la seu d’aquesta institució, que n’és la propietària, i un dels centres principals de la vida musical catalana Formalment és digne de ser remarcat el tractament de l’espai sobre el qual fou bastit, la preeminència atorgada al factor lumínic, la decoració de temàtica floral i l’harmonia volumètrica A l’exterior, de maó vist, cal assenyalar una gran balconada amb una columnata de motius florals, l’escultura de Miquel Blay La cançó popular i un mosaic de Lluís Bru allegòric de l’Orfeó Català La seva sala de concerts, de planta oval i parets de vidre, amb platea i dos pisos, té una capacitat…