Resultats de la cerca

Inicià els estudis a la seva ciutat natal i després els continuà a Leipzig Una de les seves primeres composicions que tingueren èxit, la Sonata per a piano , opus 11, guanyà el primer premi en un concurs patrocinat per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, guardó que comportà el seu nomenament com a director honorari del Conservatori de València L’any 1889 esdevingué director del Conservatori de Wiesbaden, en un moment en què H Riemann era professor, i M Reger, alumne Des del 1908 fins a la seva mort fou professor del Conservatori de Dresden Fora del camp de la composició i l…

Estudià orgue amb A Kette a la seva vila natal El 1768 esdevingué organista de l’església de la collegiata de Neumünster i alhora decidí iniciar la carrera eclesiàstica Ordenat de prevere el 1774, el 1778 fou cridat pel príncep elector de Magúncia, FKJ von Erthal, per a acomplir funcions de capellà de la cort i professor de música L’any següent inicià un viatge per Itàlia, patrocinat pel seu protector, durant el qual aparegué com a pianista en diverses ciutats transalpines A Nàpols li fou encarregada l’òpera Il Farnace 1782, única incursió del músic en aquest gènere De retorn a…

Vida Cresqué en la més profunda pobresa al barri de Storyville, centre de diversió de la ciutat de Nova Orleans, sentint la música de les sales de ball, dels clubs i de les desfilades Formà part d’un quartet vocal infantil que recollia monedes cantant pel carrer A dotze anys, intern en un reformatori, aprengué de tocar la corneta, i a partir del 1916 ho feu professionalment en diversos conjunts de Nova Orleans i als vaixells del Mississipí Cal destacar la seva pertinença al grup de King Oliver, que es convertí en el seu mentor i el portà a Chicago el 1922 amb ell realitzà les seves primeres…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i…