Resultats de la cerca

Desenvolupat a Cuba al llarg del segle XIX, s’escampà ràpidament per les Antilles i per tot Amèrica S’anomenà trovadoresc el bolero per a ser escoltat -ple de dramatisme sentimental- i rítmic el bolero que pot ser ballat i que incorpora elements del son sense perdre romanticisme Les orquestres de son i les de salsa n’inclouen habitualment en el seu repertori, com feia la Sonora Matancera Beny Moré, Olga Guillot, Elena Burke, Lucho Gatica, Armando Manzanero, Toña la Negra, Daniel Santos i, a Catalunya, Moncho i Dyango, han estat grans boleristes

El mot feldmusik és, de fet, traduïble per ’música de camp' Fou molt popular a Alemanya i Àustria durant els segles XVII i XVIII Per extensió, el terme també s’aplica al conjunt instrumental de vent encarregat de tocar aquesta mena de música Originalment, es tractava de música per a banda militar integrada només per trompetes Posteriorment, i sense perdre del tot el caràcter militar, designà tota mena de música per a instruments de vent executada a l’aire lliure, incloent-hi les peces anomenades parthien o feldparthien La collecció de sis suites per a instruments de vent titulada Lustige…

Fill d’una família humil, Silvio Rodríguez donà suport a la revolució cubana i mentre feia el servei militar entrà en contacte amb la guitarra Amb Pablo Milanés i Noel Nicola crearen el so de la Nueva Trova Cubana , a la qual més tard s’afegiren molts més músics d’estils diversos però amb la voluntat de renovar la música cubana sense perdre les arrels Rodríguez hi destacà per la sensibilitat i el romanticisme i per les lletres, on feia propostes per a un món més just, sempre acompanyat de la seva guitarra Entre els seus discos més coneguts hi ha Días y flores 1975, Mujeres 1978, Rabo de nube…

Rundgren ha estat un dels autors més creatius i amb més ambició artística de la història del pop-rock S’inicià en el grup The Nazz, influït per The Beatles, però el 1972, després d’assolir l’èxit amb el doble disc Something/Anything , començà una carrera d’experimentació, que, si bé li feu perdre popularitat i vendes, li donà prestigi i l’etiqueta d’autor de culte Feu psiquedèlia, jazz-rock i rock progressiu, tant en solitari com amb el grup Utopia, on destacava la presència dels sintetitzadors en temes de deu minuts, pràcticament instrumentals Exercí, a més, de productor de Meat Loaf, Patti…

Fill d’un director de cor, de molt petit aprengué a tocar el violí El 1818 entrà a l’exèrcit, i més tard, al servei personal del tsar El 1837 succeí al seu pare en la direcció del cor de la capella imperial Conreà èxits com a violinista a París, però sobretot a Leipzig, on interpretà el Concert de violí de F Mendelssohn, sota la direcció del mateix compositor L’any 1833 compongué Déu salvi el tsar , himne que fou el nacional de Rússia fins el 1917 El 1861 començà a perdre l’oïda, i sis anys després hagué de retirar-se de la vida musical És autor d’òperes com Bianca e Gualtiero 1840 o Undina…

Del 1912 al 1917 estudià filosofia a Göttingen amb Edmund Husserl i també a Friburg de Brisgòvia Un cop acabada la seva formació, impartí classes d’aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Lviv 1921-41 i a la Universitat Jagiellonian de Cracòvia 1945-49 i 1956-63 Els seus escrits sobre art representen la contribució més important en el camp de l’estètica feta per la filosofia fenomenològica Pel que fa a la música, les seves teories foren publicades en The Work of Music and the Problem of Its Identity Berkeley, University of California Press, 1986 Ingarden, interessat especialment per l’…

Vida Començà a destacar quan s’integrà al grup Small Faces La seva veu arenosa, influïda pel soul de Sam Cook, i una capacitat de seducció i de fer bones cançons folk-rock i rhythm-and-blues feren que fos ben valorat pels crítics Parallelament inicià una trajectòria en solitari, que li feu perdre prestigi però li donà una àmplia popularitat El 1975 abandonà el grup i es concentrà en la seva carrera, marcada pel pop i el disco, oblidant les seves arrels de rhythm-and-blues De la primera època destaquen Maggie May , Tonight’s the night i la versió de Cat Stevens The first cut is the deepest ,…

Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més tard, sense…

Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò, conegut per en ’…

A partir del segle XVI -i fins al segle XVIII-, dansa cortesana francesa generalment escrita en compàs partit 2/2, de tempo viu o moderat, formada generalment per frases repetides de quatre o vuit compassos amb anacrusi de mig compàs i motius rítmics senzills Coreogràficament derivava de l’antiga branle del segle XVI Especialment popular a la cort de Lluís XIV, s’introduí als ballets i les òperes de GB Lulli i JP Rameau, com una mena de contradansa Esdevingué una forma instrumental d’importància per a grups de cambra i de manera especial per a clavicèmbal, sense perdre, però, la textura…