Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Quirino Gasparini
Música
Compositor i violoncel·lista italià.
Era sacerdot i exercí diversos càrrecs musicals i eclesiàstics a Brescia, Venècia i Bolonya, on el 1751 fou nomenat membre de l’Accademia Filarmonica A partir del 1760 fou abat i mestre de capella de la catedral de Torí, càrrecs en els quals romangué fins a la mort La major part de la seva producció consta d’obres religioses, entre les quals destaquen un Stabat mater , onze misses, tres rèquiems i una Passio secundum Marcus És autor, a més, de dues òperes Artaserse 1756, amb llibret de Pietro Metastasio, i Mitridate re di Ponto 1767, amb llibret de VA Cigna-Santi Músic molt…
Helen Watts
Música
Contralt gal·lesa.
Estudià cant a la Royal Academy of Music de Londres i debutà amb la Händel Opera Society el 1958 Especialitzada en el repertori barroc, en particular de GF Händel, es presentà amb èxit en diversos teatres i festivals anglesos El 1961 actuà a Halle i Berlín A més d’òpera barroca, també cantà òperes de B Britten amb l’English Opera Group en diverses gires Entre el 1965 i el 1971 cantà al Covent Garden de Londres un repertori variat, i aquest darrer any presentà Mitridate, re di Ponto al Festival de Salzburg Fou membre de l’Òpera Nacional Gallesa 1969-83 i de l’Òpera Escocesa 1973…
Giovanni Battista Lampugnani
Música
Compositor italià.
No es coneix informació relativa a la seva activitat abans de l’any 1730 A partir de la dècada dels anys trenta escriví les seves primeres òperes heroiques, com ara Candace 1732 Esdevingué un compositor d’òpera força popular, sobretot al nord d’Itàlia El 1743 era a Londres com a compositor en residència al King’s Theatre i al començament del 1746 ja havia tornat a Itàlia Una de les seves òperes, Vologeso 1753, s’estrenà a Barcelona, però no s’ha pogut documentar que ell passés per la ciutat El 1758 s’establí a Milà, on ensenyà cant, escriví diverses òperes còmiques i treballà com a…
Antonio Lucio Vivaldi
Música
Compositor italià.
Vida La seva contribució a l’estil musical, la tècnica violinística i la pràctica de l’orquestració són substancials Fou pioner en la concepció de la música programàtica i establí les bases del concert barroc Compongué una gran quantitat de música vocal, com ara òperes i altres obres escèniques, cantates i música religiosa, inclosos tres oratoris Antonio Vivaldi fou el més gran de sis germans i s’inicià en la música amb el seu pare, que li ensenyà a tocar el violí i a qui substituí com a intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de Sant Marc A partir del 1693 es formà com a sacerdot, i en…
Giovanni Battista Sammartini
Música
Compositor italià.
Vida Germà de Giuseppe Sammartini, fou un dels vuit fills d’Alexis Saint-Martin, un oboista francès emigrat a Itàlia Probablement nasqué a Milà, ciutat on transcorregué tota la seva vida Sembla que el seu primer mestre de música fou el seu pare El 1720 tocava l’oboè, juntament amb el seu germà Giuseppe, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de la capital llombarda El primer grup d’obres vocals seves datades són les vuit cantates per als divendres de quaresma, del 1751 -avui perdudes-, que escriví per a la Congregazione del Santissimo Entierro, on Sammartini fou mestre de capella el 1728 Gaudí…
Johann Chrysostom Wolfgang Amadeus Mozart
Música
Compositor austríac, fill de Leopold Mozart.
Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots musicals…
òpera
Música
Nom que es dona a una representació teatral amb música en què la part musical predomina per damunt del text, fins a constituir la totalitat de l’espectacle, en alguns casos, o una part molt important.
Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…