Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Jorge Antunes
Música
Compositor brasiler.
Estudià violí, direcció i composició a la Universitat Federal de Rio de Janeiro entre els anys 1960 i 1968, i posteriorment es traslladà a l’Instituto Tella de Buenos Aires per tal d’ampliar els estudis de composició amb A Ginastera i G Gandini Interessat en la música electrònica, treballà en 1972-73 amb el Groupe de Recherches Musicales de París i des del 1973 és professor de composició i música electroacústica a la Universitat de Brasília Fou un dels pioners de la música d’avantguarda brasilera i en les seves composicions ha usat, a més de sons, imatges, olors i gustos, amb l’objectiu que…
episodi
Música
Cadascuna de les parts secundàries que enllacen les diferents aparicions del tema o tornada en un rondó, de les exposicions en una fuga i del ritornello en un concert.
En un rondó, l’episodi, també anomenat estrofa, pot presentar un material temàtic nou i que contrasti amb la tornada, aprofitar elements temàtics de la tornada i expandir-los, o bé donar peu a una variant de la tornada Al final de l’episodi acostuma a haver-hi una retransició cap a la tornada, atès que aquest se situa en tonalitats veïnes tals com la del relatiu, la subdominant o la dominant, en contrast amb la tornada, que sempre apareix en la tonalitat principal En una fuga, l’episodi és la part moduladora que condueix a la següent tonalitat en què s’exposarà el subjecte, la resposta, o…
Andrea Gabrieli
Música
Compositor i organista italià, oncle de Giovanni Gabrieli.
Vida Probablement fou deixeble d’Adrian Willaert a la catedral de Sant Marc de Venècia, on feu de cantor Escola Veneciana La seva trajectòria anterior al 1557 és gairebé desconeguda En aquesta data intentà, sense èxit, obtenir un lloc com a organista a la seu veneciana Sembla que estigué un temps actiu com a organista a Sant Jeremies de Cannaregio Al principi de la dècada del 1560 viatjà a Alemanya com a acompanyant del duc Albert V de Baviera, i feu d’organista de cort en la coronació de Maximilià II a Frankfurt Allí entrà en contacte amb Roland de Lassus El 1566 finalment arribà a ocupar…
forma sonata
Música
Model formal que fou hegemònic en la música instrumental del Classicisme i del Romanticisme i també molt present en la del segle XX.
S’estructura en dues parts tonalment complementàries, la primera formada per una exposició i la segona per un desenvolupament i una reexposició La forma sonata descriu l’organització d’un moviment que, i tot i la menció de la paraula ’sonata', pot formar part tant de sonates com de simfonies, trios, quartets, etc sonata També pot descriure un moviment independent, com per exemple una obertura o un poema simfònic Aquest model, els principis del qual foren adoptats per altres formes com el concert o el rondó, es caracteritza per unes articulacions formals molt acusades i un aprofitament…