Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
solo
Música
En un concert 1, secció en què predomina el solista.
El solo -que en un concert amb més d’un solista pot estar a càrrec de més d’un instrument solista GF Händel Concerto grosso , opus 3, núm 1, 1r mov sense indicació de tempo - es caracteritza per explotar els recursos instrumentals i expressius de l’instrument solista Tot i el que pugui suggerir la paraula d’origen italià, una secció de solo no implica l’absència d’acompanyament orquestral, que té, això sí, un caràcter secundari Més enllà del seu caràcter protagonista, el solo ha assumit diferents funcions formals dins el concert forma ritornello Així, en el concert barroc té com a funció…
alla zingarese
Música
A l’estil de la música zíngara o gitana.
Dit de la música vinculada a la tradició gitana o tradició hongaresa, en la qual predomina el caràcter popular -impregnat de ritmes de dansa csárdás - i la forma rapsòdica, sovint combinada amb el virtuosisme instrumental Un dels exemples més coneguts és el rondo alla zingarese del Quartet per a piano en sol m , opus 25, de J Brahms Al final del segle XIX, passà de ser un recurs per a aconseguir un cert color local, a convertir-se en una expressió musical lligada als postulats dels nacionalismes centreeuropeus S’aplica especialment a la música virtuosística per a violí del segle XIX
Wilfrid Howard Mellers
Música
Compositor i musicòleg anglès.
Estudià amb Egon Wellesz i Edmund Rubbra, i exercí la docència a les universitats de Cambridge 1945-48, Pittsburgh 1960-63 i Nova York 1964-81 Des del 1984 fou professor convidat a la City University Interessat per una gran varietat de formes i estils musicals, és autor d’obres vocals Nausicaa’s Welcome , 1952 Chants and Litanies , 1963 Life Cycle , 1967 The Pentagle Song , 1981, concerts, música de cambra i instrumental Natalis Invicti Solis , 1968, per a piano, on predomina l’eclecticisme i la recerca d’efectes instrumentals i tímbrics Són importants també els seus estudis musicològics…
,
Pietro Pariati
Música
Poeta i llibretista italià.
Diplomàtic al servei del duc de Mòdena, després d’una missió a Madrid fou empresonat 1696-99 Entre el 1699 i el 1714 treballà amb l’editor Apostolo Zeno a Venècia Posteriorment es traslladà a Viena, on fou nomenat poeta imperial, i, a partir del 1718, tornà a collaborar amb Zeno El 1729 fou substituït per Pietro Metastasio, del qual és, en part, un precursor, tot i que, a diferència d’aquest, en l’obra de Pariati predomina l’aspecte còmic i satíric Cal esmentar les tragicomèdies Don Chisciotte in Sierra Morena 1719, Alessandro in Sidone 1721, ambdues en collaboració amb Zeno i amb música de…
José Lidón
Música
Organista i mestre de capella castellà.
Es formà al Colegio de Niños Cantores de Madrid El 1768 fou organista de la capella reial de Madrid El 1787 fou nomenat vicemestre de la mateixa capella, fins que el 1805, any en què succeí a Antonio Ugena, fou nomenat mestre de la capella reial i rector del Colegio de Niños Cantores de Madrid Les composicions de Lidón foren valorades molt positivament pels seus coetanis, que destacaren l’habilitat del músic en l’art compositiu En la seva producció, tot i que hi predomina la música religiosa, cal destacar l’òpera Glauca y Coriolano , que fou estrenada el 1792 al Coliseo del Príncipe de Madrid…
Albe Vidakovic
Música
Compositor i musicòleg croat.
Estudià teologia a la Universitat de Zagreb i, parallelament, música amb F Dugan harmonia i contrapunt i F Hajdukovici M Ivšicteoria i cant coral Després continuà la seva formació musical a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma 1937-41 En tornar a Zagreb, impartí classes al conservatori 1941-48 i a partir del 1951 ensenyà música sacra i estètica a la Facultat de Teologia, on el 1957 fundà un seminari de musicologia També creà l’Institut de Música Sacra En la seva producció predomina el vessant religiós, amb nou misses, motets i peces per a orgue altres peces per a piano i escasses…
Herbert Eimert
Música
Compositor, teòric i crític musical alemany.
Format al Conservatori de Música de Colònia, entre el 1924 i el 1930 realitzà estudis de musicologia a la universitat d’aquesta ciutat Fou el redactor dels programes de mà dels concerts Gurzenich, organitzats per la Konzertgesellschaft Societat de Concerts, del 1925 al 1969, activitat interrompuda entre el 1933 i el 1944 Dirigí diversos programes musicals nocturns a la Ràdio de l’Alemanya Occidental entre el 1948 i el 1965 on, el 1951, fundà el primer estudi de música electrònica També es dedicà a la docència i en 1965-71 exercí de professor a la Musikhochschule de Colònia En el seu catàleg…
Roman Statkowski
Música
Compositor i professor polonès.
Estudià dret a la Universitat de Varsòvia, i música a l’Institut de Música de la mateixa ciutat i al Conservatori de Sant Petersburg, on es graduà el 1890 Durant algun temps es dedicà a la docència a Kíev El 1903 guanyà el primer premi del Concurs Internacional d’Òpera de Londres amb Filenis , que havia compost el 1897 Del 1903 és Maria , la seva segona òpera, amb llibret del mateix compositor De retorn a Varsòvia, el 1904 exercí de professor al conservatori i participà en la vida musical de la ciutat El 1911 fundà i edità la revista "Kwartalnik muzyczny" Considerat el pont d’enllaç entre S…
Dezider Kardoš
Música
Compositor eslovac.
Es formà a Bratislava, on estudià composició amb A Moyzes i musicologia a la Universitat Comenius Del 1937 al 1939 assistí a les classes magistrals de V Novák al Conservatori de Praga Treballà a la ràdio de Prešov 1939-45 i a la de Košice 1954-51 El 1952 es feu càrrec de l’Orquestra Filharmònica Eslovaca de Bratislava, i del 1968 al 1984 ensenyà a l’Acadèmia de Música de la ciutat En la seva obra predomina el lirisme colorista, típic del postromanticisme nacionalista, amb línies melòdiques de volguda expressivitat i un cromatisme exaltat semblant al d’A Honegger La influència de B Bartók és…
hornpipe
Música
Dansa de tempo ràpid popular a Gal·les, Escòcia, Irlanda i Anglaterra.
Se’n distingeixen tres tipus El primer es caracteritza per ser una dansa solista, en què un o diversos dansaires alhora ballen independentment A Escòcia i Galles existí des d’antic, a Anglaterra almenys des del segle XVI, i a Irlanda, on no era una dansa autòctona, es desenvolupà en competicions El segon tipus, una dansa circular en parelles, predominà a Anglaterra des del segle XV fins al principi del XVII Finalment, el tercer tipus és una mena de country dance contradansa , típica de la segona meitat del segle XVII, que es ballava per parelles en filera i es caracteritzava pel…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina