Resultats de la cerca

Ha estat un dels científics més prolífics i amb interessos més diversos Amb J Bernoulli, JB D’Alembert i altres investigadors, establí els fonaments matemàtics i físics de l’acústica actual i, mitjançant les seves aportacions al càlcul diferencial, feu una contribució fonamental a l’estudi de la propagació de les ones sonores S’ocupà també de qüestions com l’harmonia i la teoria musical Vers el 1726 escriví Dissertatio physica de sono , on estudià els diferents tipus de vibracions de l’aire i dels cossos que donen lloc als sons El 1739 publicà el tractat Tentamen novae theoriae…

El seu mestre fou Giovanni Testagrossa, un important llaütista al servei d’Isabel d’Este Entre el 1516 i el 1539 visqué a Roma, on estigué contractat, amb algunes interrupcions, per diversos cardenals i papes com a llaütista i violista El 1530 es trobava al servei del cardenal Hipòlit de Mèdici, i el 1535, d’Ottavio Farnese Aquest mateix any estigué al servei del papa Pau III Da Milano fou un dels compositors per a llaüt més prolífics del Renaixement Les seves obres aparegueren en nombroses antologies entre els anys 1536 i 1603 i arreu d’Europa en circularen moltes còpies…

Fill de pare portuguès, fou un dels més prolífics autors de sainets, tonadillas i entremesos del Barroc Treballà en diferents companyies que actuaven als teatres de Madrid, com ara les de Manuel Muñoz i José Pa rra, companyies on consta com a primer músic des del 1737 El 1745 està documentat com a primer músic als teatres de la cort Es casà en segones núpcies amb Josefa López, pertanyent a una important família lleidatana, i el 1780 es jubilà Se’n conserva la música d’unes quaranta comèdies, entre les quals Los amantes de Teruel , Blasón de los Guzmanes , El picarillo de España…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, George von Reutter, organista i compositor, i més tard estudià composició amb A Caldara El 1729 o el 1730 viatjà a Itàlia i visità Roma i Venècia El 1731 ja era altra vegada a Àustria, on consta com a compositor de la cort imperial de Viena, i el 1736 arribà a ser mestre de capella a la catedral de Sant Esteve Reutter fou un dels compositors més prolífics del seu temps, si bé la seva producció musical és desigual pel que fa a la qualitat Destacà sobretot amb les òperes i els oratoris Compongué trenta obres per a l’escena, tot…

Abandonà l’estudi de la teologia per dedicar-se a la música Ocupà el càrrec d’organista i mestre de cor a l’abadia benedictina de Prüfening des del 1734 fins a la seva mort A partir del 1740 es dedicà intensament a la composició, sobretot de música sacra, per a teclat i simfonies La publicació d’aquestes obres li representà importants beneficis, que dedicà a la construcció d’un nou orgue i a la dotació de llibres per a la biblioteca de l’abadia Pertany a la segona generació de compositors del segle XVIII adscrits a l’estil de l’escola bavaresa de música sacra Aquest estil fou desenvolupat per…

És un dels músics més prolífics i creatius de l’escena folk-rock anglosaxona, compromès políticament i socialment La seva carrera en solitari començà al final dels anys seixanta i al principi del segle XXI continuava actiu Ha fet blues , rockabilly , country-rock i fins i tot música electrònica, tot i que on més ha destacat és en el camp del folk-rock , amb discos tan emblemàtics com After the gold rush 1970, Harvest 1972, Rust never sleeps 1980, Freedom 1989 i Harvest moon 1992 També ha collaborat amb els grups Crazy Horse i Crosby, Stills, Nash & Young Ha estat un referent…

Vida Membre de la petita noblesa, rebé la protecció de Geoffroi II, comte de Bretanya, de la seva cunyada Maria de França, comtessa de Brie i de Xampanya, de Lluís, comte de Bloie, i de Thibaut I, comte de Bar Se li atribueixen seixanta-nou cançons, de cinquanta-set de les quals es conserva la música d’algunes hi ha diverses versions Les nombroses referències a les seves cançons en la literatura de l’època i les imitacions que se’n van fer, parlen per elles mateixes de la seva popularitat La fama li vingué més pel seu respecte de les convencions de l’època que no pas per l’originalitat de la…

La seva carrera es desenvolupà a Roma, on el 1555 es feu càrrec de la direcció de la Cappella Giulia i succeí Palestrina, qui en morir Animuccia recuperà el lloc La major part de la seva producció musical està vinculada a la litúrgia i, en certa manera, les seves darreres misses publicades l’any 1567 són un dels millors reflexos dels postulats del concili de Trento pel que fa a l’atenció al text sense pèrdua dels valors musicals Amb tot, els seus orígens florentins es deixen entreveure en les primeres publicacions diversos llibres de madrigals publicats entre els anys 1547 i 1565, i en dos…

Estudià odontologia i arquitectura abans d’entrar al Royal Manchester College of Music el 1925 El reconeixement com a compositor li arribà el 1938 amb l’obra Tema i variacions per a dos violins L’any 1939 confirmà el seu talent amb els Estudis Simfònics , en els quals demostrà el seu domini dels recursos orquestrals, i amb el Concert número 1 per a piano Acabada la Segona Guerra Mundial, es dedicà exclusivament a la composició i, en poc temps, es convertí en un dels autors més prolífics de la seva generació Malgrat això, la seva música fou eclipsada, alguns anys després de la…

Tot i que rebé formació musical des de molt jove, decidí dedicar-se a l’enginyeria Més tard, però, una sèrie d’audicions de l’Orquestra Simfònica de Boston i els consells del seu amic i músic Rudolph Gott feren que s’inclinés cap a la música Llavors es traslladà a Boston, on estudià primer amb GW Chadwick i després amb E Humperdinck i H Pfitzner a Alemanya 1897-99 De nou als Estats Units 1899 acceptà un càrrec acadèmic a la Universitat de Cornell Minnesota Més tard 1901 decidí fundar la Wa-Wan Press, una editorial dedicada a la publicació de música nord-americana contemporània Crític musical…