Resultats de la cerca

Alumne de Melcior Rodríguez d’Alcàntara i d’Enric Morera, fou considerat una de les joves promeses del panorama musical del període modernista Compongué alguna obra lírica, com L’eterna lluita , que s’havia d’estrenar el 1901 al Teatre Tívoli dins la temporada del Teatre Líric Català d’Enric Morera, els quadres escènics Las bodas de Camacho i La cegueta , l’òpera Les amants de Palerme i l’opereta Barnum També compongué algunes obres simfòniques, com ara Le soir , estrenada a Madrid, Andante i El silfo , i feu arranjaments de cançons populars catalanes El 1914 estrenà al Théatre…

Estudià música primer a Varsòvia i després a Berlín A banda de les seves composicions, principalment cançons i danses d’inspiració popular, Kolberg és conegut per la seva tasca d’etnògraf El 1861 inicià la publicació dcorpus molt important de melodies populars, en uns trenta-un volums, coneguts com a Quadres etnogràfics Aquesta obra fou el resultat d’una llarga tasca de recollida de material per terres poloneses iniciada el 1838 Els seus mètodes eren poc científics i molt influïts pel Romanticisme, però contribuïren decisivament a la divulgació de la música popular polonesa dins…

El 1618 fou nomenat mestre de música del príncep Carles, i més tard, quan aquest accedí al poder, esdevingué mestre de música del rei Des d’aquest càrrec dugué a terme alguns serveis molt allunyats de la tasca de compositor Així, per exemple, entre el 1625 i el 1628 anà a Itàlia enviat per Carles I, gran aficionat a la pintura, amb l’encàrrec de comprar quadres per a la seva collecció Lanier sobresurt com a autor de cançons i, principalment, pel fet de ser un dels primers compositors que utilitzaren l’estil declamatori italià Escriví la música de diverses mascarades amb textos de…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Carles G Vidiella Debutà com a concertista de piano l’any 1908 Després esdevingué professor de l’Escola Municipal de Música Actuà amb l’Orquestra Pau Casals, violoncellista amb el qual tocà en diversos conjunts cambrístics juntament amb J Thibaud, G Cassadó, J Massià i F Costa La seva presència s’escampà arreu de Catalunya després d’haver dut a terme una activa trajectòria internacional, especialment a l’Amèrica del Sud L’any 1927 fundà i dirigí una orquestra amb el seu nom que acompanyava les projeccions…

Estudià composició al Conservatori de Brno i, després, amb J Kvapil a l’Acadèmia Janácek d’Arts Musicals 1949-53, on, a partir del 1953, fou professor de composició i direcció Establert a Praga el 1973, hi ensenyà a l’Acadèmia de les Arts Musicals entre el 1980 i el 1990 El mateix 1973 obtingué el doctorat amb la tesi que fou la base del seu sistema compositiu La composició musical projectada El 1980 fou nomenat director de la Filharmònica Txeca, i el 1990 abandonà l’ensenyament per dedicar-se exclusivament a la composició Com a compositor tingué un primer període amb influències clàssiques…

Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 Entre el 1917 i el 1927 dirigí l’Orquestra Estatal de Petrograd El 1922 dirigí el cicle de concerts de Quaresma al Liceu de…

Vida Després de rebre la primera formació musical dels seus pares, a quinze anys començà a estudiar violí amb FT Wexschall, i teoria i composició amb AP Berggreen Feu el seu debut com a violinista el 1833 El 1840 compongué Efterklange af Ossian 'Ecos d’Ossian', obertura de concert, opus 1, amb la qual guanyà un premi de composició de la Societat Musical de Copenhaguen El moment més decisiu de la carrera de Gade fou quan Mendelssohn rebé amb entusiame la partitura de la seva Simfonia núm 1 , en do m, opus 5 1842, estrenada amb èxit el 1843 a Leipzig A partir de llavors començà una fructífera…

F Couperin Second Ordre per a clavicèmbal, rondó La Voluptueuse © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta estructura, que no implica un nombre fix de components, es representa convencionalment amb la seqüència de lletres A-B-A-C- -A, on A simbolitza la tornada, i la resta de lletres, els diferents episodis En aquest sentit, el rondó és una forma enumerativa forma que no es basa fonamentalment en el desenvolupament o en l’elaboració sinó en la juxtaposició, en l’oposició entre els diferents episodis i les aparicions de la tornada vegeu exemple Aquest caràcter enumeratiu no és incompatible amb l’…

Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc  El 1898 començà a collaborar amb…

Vida Fill del músic i director de la banda de Sueca  Emilio Serrano y Ruiz , a dotze anys tocava el violí i la guitarra El 1889 començà a estudiar amb Salvador Giner al Conservatori de València, i compongué una missa, fugues i cançons per a cant i piano, amb les quals es donà a conèixer El 1900 es traslladà a Madrid pensant que allí li seria més fàcil dedicar-se a la composició de sarsueles A la capital madrilenya estudià amb J Monasterio i inicià la seva activitat musical enmig de grans dificultats, ja que no gaudia de cap suport Collaborà amb M Fernández Caballero en la composició de…