Resultats de la cerca

També s’anomena quarta abreujat 4a la quarta nota de l’escala respecte d’una nota donada La 4a J té cinc semitons do 3 -fa 3 , la 4a aug o tríton té sis semitons do 3 -fa♯ 3 , i la 4a dis en té quatre do♯ 3 -fa 3

Acord de sexta i quarta © Fototecacat/ Jesús Alises Rep aquest nom perquè els intervals que s’estableixen entre el baix i la 3a de l’acord i entre el baix i la fonamental són de 6a i 4a respectivament També se’l coneix com a 2a inversió Se’l considera un acord dissonant, ja que l’interval de 4a des del baix és dissonant Se’n distingeixen els següents tipus el d’unió o de pas, que fa de pont entre dos acords, generalment entre l’acord en estat fonamental i la seva 1a inversió acord de sexta ex a i el d’amplificació o auxiliar, que enllaça un mateix acord en estat fonamental, el baix del qual…

La síllaba fa també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra F del sistema de notació alfabètica

Prové del grec dià tessaron 'a través de quatre' El mot epidiatèssaron s’utilitzava per a designar un cànon a la 4a J alta i el de subdiatèssaron o hipodiatèssaron servia per als cànons a la 4a J baixa

Quan en el baix es troba la 3a es parla de 1a inversió o acord de sexta quan es troba la 5a es parla de 2a inversió o acord de sexta i quarta es parla de 3a inversió o acord de segona quan la nota més greu és la 7a vegeu l’ex 3 d’ acord La presència de les inversions, que en funció del context sintàctic poden tenir diferents interpretacions acord de sexta , acord de sexta i quarta , suposa una important font de variació i riquesa harmòniques, ja que un mateix acord presenta, segons els seus estats, sonoritats diferents D’altra banda, les inversions amplien notablement les possibilitats…

El terme aparegué al segle XIII per a designar la vox organalis de l' organum florit, del discant i de la clausula Una tercera i una quarta veu afegides al tenor i al duplum s’anomenen triplum i quadruplum respectivament Quan el duplum té un text propi diferent del text del tenor aleshores s’anomena motetus , del francès mot , és a dir, paraula

És el mode comú al setè autèntic i vuitè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tetrardus 'quart' perquè és el mode basat en la quarta de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de sol, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions

A partir de la teoria segons la qual els acords de la música tonal es formen per terceres sobreposades do-mi-sol-si s’ha format, per analogia, el fonament teòric d’aquests acords substituint la tercera per la quarta que pot ser justa, augmentada o disminuïda Ha estat utilitzat per autors com A Schönberg, A Skr’abin acord místic , P Hindemith i B Bartók

El terme ha estat utilitzat al llarg de la història per a designar diversos conceptes teòrics i diversos instruments En l’Edat Mitjana les symphoniae eren les consonàncies perfectes de la quarta, quinta i octava Una symphonia podia ser també alguna agrupació de dos o més instruments o de determinats instruments que podien emetre dos o més sons alhora La paraula xifonia, sinònim de viola de roda o organistrum , és una corrupció de symphonia

En la seva construcció s’evidencia la influència portuguesa de l’època colonial En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec Té quatre cordes que poden ser de budell o de metall, afinades com les quatre primeres cordes de la guitarra, amb la particularitat que la quarta és a l’octava superior Les cordes es toquen directament amb els dits o les ungles Utilitzat principalment en danses populars, al principi del segle XX s’introduí a Amèrica, on es popularitzà acompanyant cançons La gran difusió que assolí per la seva versatilitat propicià l’aparició d’un instrument derivat, anomenat…