Resultats de la cerca

Com que formen un conjunt parallel al de les quinze Invencions a dues veus, és habitual anomenar-les Invencions a tres veus La seva varietat de formes, textures i estils és molt gran, però moltes són fugues de característiques pràcticament iguals a les d' El clavicèmbal ben temprat , si bé en les Simfonies el subjecte de la fuga es presenta acompanyat ja en la primera entrada, cosa que mai no passa en les fugues de l’altra collecció L’escriptura del tipus de sonata en trio és molt freqüent, i fins i tot en un cas BWV 791 es manté al llarg de tota la composició La tècnica del contrapunt…

Estudià a Santa Fe amb Graziella Pomponio i Jorge Martínez Zárate i debutà a quinze anys El 1964 fou nomenat professor de la Universidad Nacional del Litoral A partir d’aleshores inicià una carrera internacional ascendent com a concertista Ocasionalment ha format duo amb el violinista Ruggiero Ricci

Possiblement era originari de Noyon, a la Picardia Tota la seva activitat professional coneguda es desenvolupà a Itàlia Fou cantor de la Capella Sixtina des del 1488 Molt probablement treballà també a Florència al servei dels Mèdici S’han conservat quinze chansons a quatre veus, la major part paràfrasis de melodies populars, que constitueixen la part més interessant de la seva producció, alguns motets, una missa i una lauda

Fou educat musicalment pel seu pare, també violinista Debutà a quinze anys a disset s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Bolšoj de Moscou Durant molts anys actuà com a violí solista per tot Europa, i en tornar al seu país s’inicià en la composició Va escriure música per a orquestra, algunes òperes, entre les quals Ammalet-bek , Taras Bul’ba i Sten’ka Razin , i també cançons inspirades en el folklore rus, que constitueixen la part més atractiva de la seva obra

Estudià música a Barcelona amb Josep Brocà Es dedicà principalment a l’ensenyament de la guitarra Fou professor a l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona des del 1860 fins a la seva jubilació, el 1922, i en 1897-98 fou també professor del Conservatori del Liceu Fundà, juntament amb Miquel Llobet, la Lira Orfeo, un conjunt de quinze instruments de corda pinçada Aquesta institució el distingí amb el càrrec de professor d’instruments de pua i el tingué sempre entre els més entusiastes collaboradors

Començà a tocar el piano a tres anys, mostrant un extraordinari talent A quinze anys aprengué a tocar la corneta de manera autodidàctica i s’apassionà per l’incipient jazz de Chicago En aquesta ciutat treballà amb el grup The Wolverines Més tard, installat a Nova York, actuà a les bandes de Frankie Trumbauer, Jean Goldkette i Paul Whiteman, entre d’altres El seu estil de corneta fou molt original i el convertí en el primer músic blanc admirat per músics negres Compongué per a piano, amb influències de l’impressionisme In a Mist

A quinze anys entrà a l’Escola de Música de Tòquio i quatre anys més tard debutà com a pianista El 1900 una beca del govern li permeté d’estudiar a Leipzig, on romangué molt poc temps a causa d’una malaltia Compongué un repertori breu, format bàsicament d’obres per a cant i piano, per a cor i per a piano sol Fou un dels introductors de la música europea al Japó En les seves composicions intentà combinar les estructures melòdiques de la música popular japonesa amb les tècniques compositives occidentals, tasca en la qual fou un dels pioners Morí de tuberculosi

El 1770 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on probablement es formà amb Anselm Viola i Narcís Casanoves L’any 1778 prengué l’hàbit benedictí Posteriorment es traslladà a Madrid, on fou organista del monestir de San Martín L’estil de Haydn, en voga al Madrid del moment, sembla que era conegut per Rodríguez, com evidencien algunes de les quinze sonates per a tecla que compongué -forma sonata amb estructura tripartida- En la seva època, fou valorat com a organista S’ha pogut conservar una part de la seva producció per a tecla, i algunes d’aquestes obres han estat editades

Estudià a l’Acadèmia Franz Liszt de la capital hongaresa amb F Ferencsik i debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat el 1947 Director del Cor de la Ràdio Hongaresa en 1950-52, el 1951 fou nomenat director permanent de l’Òpera de Budapest, càrrec que ocupà fins el 1988 A partir d’aleshores ha estat convidat a dirigir diverses orquestres en teatres d’òpera internacionals, especialment a l’Òpera Nacional Finlandesa de Hèlsinki El 1960 guanyà el premi Franz Liszt, i quinze anys després, el Kossuth El 1963 publicà una monografia sobre F Schubert

En totes aquestes partitures, el caràcter líric de la cançó contrasta amb el ritme més viu de la dansa Comparteixen un segell harmònic molt personal i la base temàtica sorgida de la tradició musical catalana Posteriorment altres compositors han emprat aquesta forma musical Bibliografia Complement bibliogràfic Amades i Gelat, Joan Grau i Martí, Jan Puig, Lluís Danses de la terra música i dansa tradicional de les comarques de Barcelona , El Mèdol, Tarragona 1997-1998