Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
membrana

Membrana
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element elàstic pla i prim, generalment de geometria circular, que constitueix la font de so dels instruments membranòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop Com les cordes, les membranes necessiten ésser tensades per a vibrar, i és aquesta tensió la que provoca el retorn cap a la posició mitjana característic del moviment oscillatori Els paràmetres físics d’afinació de les membranes són la tensió, el radi i la densitat superficial La freqüència fonamental puja quan augmenta la tensió o disminueix el radi o la densitat Si es disminueix la tensió o s’augmenta el radi o la densitat, llavors la freqüència fonamental baixa Un…
corda

Corda d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en els instruments cordòfons.
Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…
acústica de les sales

Un adequat equilibri entre el so directe i el so reflectit (primera reflexió) és el que fa conceptuar l’acústica d’una sala com a bona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Música
Branca de l’arquitectura que estudia les qualitats acústiques dels recintes (influència de la seva geometria i característiques físiques sobre el so original provinent d’una font) i les tècniques de construcció per a modificar-les.
Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de factors que hi…
,