Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
compàs
Música
Unitat mètrica, relativament gran, que n’agrupa d’altres de nivell inferior denominades temps de compàs o simplement temps.
Normalment s’anomena compàs binari el que agrupa dos temps, ternari el que n’agrupa tres, i així sucessivament Igualment, segons el nombre de divisions de cadascun dels seus temps, es parla de compàs simple, si cada temps està dividit en dues unitats de nivell inferior, o de compàs compost, si està dividit en tres Des del segle XVI, els compassos es representen gràficament fent servir ratlles verticals sobre tot el pentagrama, anomenades barres de compàs barra
siurell
Música
Instrument de vent, de terra cuita, que consta d’un petit xiulet inserit en una figura que descansa sobre una petita base, també de terra cuita.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell Després de la cuita, els siurells són emblanquinats amb calç, excepte la part del xiulet destinada a posar-hi els llavis, i ornamentats amb pinzellades o ratlles de diversos colors El siurell és popular de l’illa de Mallorca, i actualment es construeix amb destinació a la població infantil, o bé com a element de decoració algunes figures dels exemplars més antics deixen entreveure un origen figuratiu de representacions simbòliques, possiblement amb una àmplia difusió popular entre la societat local d’altres temps
portato
Música
Tipus d'articulació a mig camí entre el legato i l'staccato.
S’anomena portato o louré el cop d’arc en què les notes són tocades en una sola arcada, però amb la interrupció suficient entre una nota i la següent per a distingir-se del legato sense arribar a l' staccato Es representa amb punts o ratlles sobre cadascuna de les notes unides per una lligadura En la part de violí solista dels compassos 129-130 i en les de primers i segons violins dels compassos 133 i 134 del Finale del Concert núm 1 per a violí i orquestra de M Bruch, es poden veure ambdues formes de notació
pauta
Música
Conjunt de línies paral·leles sobre les quals s’escriuen els signes musicals (notació).
El pentagrama, com també el tetragrama -utilitzat des del segle XII en el repertori del cant pla-, deriva del costum de determinades notacions d’escriure els neumes a una alçada relativa els uns respecte dels altres notació diastemàtica això originà l’ús d’una línia que servia de punt de referència, apareguda per primera vegada al segle XI en manuscrits de neumes aquitans A Guido d’Arezzo es deu la iniciativa, acollida amb èxit a tot Europa, de fer servir dues línies, una de color vermell per a indicar la nota fa i una altra de color groc per a indicar la nota do també podien anar precedides…
edició
Música
Impressió o publicació de música sobre paper, de manera que es pugui reproduir en sèrie tantes vegades com calgui i que sigui apta per a la interpretació.
La tècnica en l’edició musical La invenció de la impremta fou cabdal per a la reproducció de música sobre paper Les primeres notícies que es tenen de música impresa són el Collectorium super Magnificat , de Jean Charlier Gerson, imprès per Conrad Fyner Esslingen am Neckar, Baden-Württemberg 1473, i el Missale Romanum Roma, 1476, d’Ulrich Hahn En el primer les notes apareixen representades per cinc requadres negres idèntics, mentre que en el segon les notes, de color negre, són impreses sobre un pautat de ratlles vermelles En les impressions primitives, totes de cant pla i en…