Resultats de la cerca

Vida Deixeble de N Paulís i M Oltra, ha estat una figura clau en el procés de regeneració que experimentà la música de cobla des del 1976 Ha destacat per la seva tenacitat en el perfeccionament dels instruments catalans i per la recuperació i divulgació del llegat per a música de cobla, ja que donà a conèixer el flabiol com a instrument de concert i en fomentà el repertori de cambra El 1977 creà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i a partir del 1979 en fou professor al Conservatori del Liceu El 1983 fundà la Cobla Sant Jordi…

Format com a clarinetista al Royal Manchester College of Music, s’interessà per la composició gràcies a Richard Hall Fundador del New Music Manchester Group , conjunt dedicat a la música contemporània, fou allí on trobà les bases i les influències per al desenvolupament de la seva obra creativa Les seves primeres composicions estigueren clarament marcades per la influència de la música d’I Stravinsky, E Varèse i A Webern, amb matisos provinents de la música medieval Interessat en les temàtiques referents al mite del naixement, inclòs en moltes de les seves obres, tractà també els temes de la…

Estudià al Real Conservatorio de María Cristina amb B Saldoni i R Carnicer, i piano amb P Albéniz El 1843 es traslladà a París, on estudià amb M García i amb M Carafa Per influència de D Auber s’animà a concebre la regeneració del teatre líric espanyol El 1848 tornà a Madrid, i de seguida s’interessà pel clima líric del país i es convencé de la dificultad de crear una òpera hispana L’èxit que obtingué la sarsuela Palos de ciego , escrita conjuntament amb C Oudrid, l’animà a compondre’n una altra en un acte, Colegialas y soldados , estrenada el 1849 i considerada la primera…

JS Bach Passacaglia i fuga en do m , BWV 582 © Fototecacat/ Jesús Alises El més habitual és que tingui caràcter melòdic i que estigui situat en el baix, d’on prové l’expressió ‘baix obstinat’ o bé harmònic En tots dos casos, és molt freqüent que la presència de l’ ostinato comporti el desenvolupament d’unes variacions De fet, l’ ostinato és una tècnica compositiva molt associada a tipus de variacions com ara la passacaglia o la xacona D’aquesta manera, en el cas del baix obstinat, la constant variació de les altres parts subratlla el caràcter obstinat del disseny repetit, i a la inversa, la…

Cronològicament cal emprar unes dates simbòliques aproximades, que s’haurien de corregir segons les diferents interpretacions nacionals A grans trets, a Europa -seguint els criteris de C Dahlhaus- el modernisme abraçaria des del 1890 fins al 1908, és a dir, des dels anys immediatament anteriors al 1900, en què hi havia una clara consciència de viure un moment de crisi i alhora de renovació moderna, fins a la posició d’autors com R Strauss o M Reger, que s’adonaven que calia anar cap a un llenguatge radicalment diferent -expressionisme- o bé cap al repensament irònic del passat En aquest…

El territori fou colonitzat entre el 870 i el 930 No es coneix gairebé res de la tradició musical que aportaren els pobladors originals A causa del seu aïllament, durant segles els islandesos no tingueren notícia del desenvolupament musical del continent europeu, fet que no es donà en cap altre poble Música medieval La música medieval, consistent en cançons populars monofòniques i en música religiosa antiga, dominà el panorama musical fins ben entrat el segle XIX Les cançons populars antigues es poden dividir en dos grups els rímur , poemes èpics que solien cantar-se quan la família es reunia…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…

Vida El 1880 ingressà al Conservatori del Liceu com a alumne de Miquel Font piano i de Josep Rodoreda harmonia i composició Completà la formació amb Felip Pedrell i Carles G Vidiella Fou director del cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès 1883 i pianista als cafès Inglés 1885 i Pelayo 1891 El 1891 fundà l’ Orfeó Català , juntament amb Amadeu Vives dos anys més tard ambdós en foren nomenats directors perpetus Amb el lideratge de Millet, l’Orfeó assolí una forta dimensió popular i arrelà profundament en la societat catalana Des d’aleshores, la seva trajectòria personal s’identificà amb la de l’…