Resultats de la cerca

El mambo és una barreja de danzón , rumba i swing , de ritme sincopat però sense una cadència determinada ni accents regulars Creat els anys quaranta, el seu nom podria provenir del Congo o d’Angola i la seva paternitat musical és disputada entre Dámaso Pérez Prado, Orestes López i Antonio Arcaño Trompetes, congues i timbals hi tenen gran importància Durant els anys cinquanta les orquestres de Machito i Tito Puente el popularitzaren als Estats Units, i la de Benny Moré, a Cuba

Es formà al Conservatori de Milà, ciutat a la qual estigué vinculat fins el 1846, any que viatjà a l’Havana, on estrenà l’òpera Il corsaro , i als EUA Viatjà a Rússia, i feu nombroses gires que el menaren fins a Constantinoble Establert a Londres des del 1858, fou director al Teatre Reial i després al Covent Garden 1869 A partir del 1878 realitzà gires regulars pels EUA amb la companyia de l’empresari i cantant JH Mapleson, de la qual formava part la soprano A Patti Compongué òperes i peces vocals de caràcter popular

Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars estrofes de quatre…

Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’…

Estudià a Dresden, on debutà l’any 1918 Entre el 1925 i el 1931, i després d’haver actuat en diversos teatres alemanys, formà part de la companyia del teatre d’òpera de Munic i en 1931-34 fou membre de la Staatsoper de Viena Compaginà les seves actuacions regulars i les aparicions al Festival de Bayreuth, on debutà el 1925 amb Els mestres cantaires de Nuremberg Després d’una breu temporada a Hamburg, del 1935 al 1944 formà part de la companyia lírica de la Staatsoper de Berlín Finalitzada la Segona Guerra Mundial tornà a Dresden 1946 i posteriorment es traslladà a Berlín En 1930…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1958 debutà a l’òpera com a membre del cor Tres anys més tard hi interpretà el paper titular d' Aïda Entre el 1968 i el 1972 fou membre de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf, on es destacà en la interpretació de papers dramàtics de R Strauss i R Wagner Actuà al Metropolitan de Nova York entre el 1970 i el 1978, i a partir del 1971 fou una convidada assídua del Festival de Bayreuth L’any 1975 inicià les seves aparicions regulars al Festival de Salzburg, i el mateix any es presentà amb el paper titular de Salome al Festival d’Edimburg El…

Estudià teologia, disciplina en la qual es graduà el 1902, i música amb el seu pare, Paul Sandvik, i el violinista Gudbrand Bohn Professor a l’Escola Hegdehaugen 1913-45 i al Seminari per la Teologia Pràctica de la Universitat d’Oslo 1916-45, fou dels primers que impartiren cursos regulars de música en aquesta universitat 1937-39, on després de la Segona Guerra Mundial creà la facultat de música Centrà la seva investigació en la música popular noruega i en la música religiosa Es doctorà a la Universitat d’Oslo amb l’estudi Norsk folkemusikk saerlig Østlandsmusikken 'Música…

Una poliomielitis que patí durant la seva primera infantesa li afectà l’ús de les cames Començà els estudis de violí a quatre anys a la seva ciutat natal, i quan en tingué deu ja oferí nombrosos concerts i recitals al seu país Es perfeccionà a la Juilliard School de Nova York amb Ivan Galamian i Dorothy DeLay Debutà al Carnegie Hall el 1963 i un anys després guanyà el Concurs de Leventritt Aquest fou l’inici d’una espectacular carrera com a solista, amb actuacions regulars a Europa i Àsia amb les millors orquestres i els millors directors Tornà a Israel el 1965 i debutà a la Gran Bretanya el…

El seu concert de presentació tingué lloc el 1984 El primer director musical fou Edmon Colomer, director titular fins el 1995, any en què fou reemplaçat per Llorenç Caballero, que prengué el càrrec de director artístic Ja en l’etapa de Colomer, l’orquestra inicià la realització de sessions regulars de treball, anomenades trobades , per tot l’Estat, cadascuna de les quals fou dirigida en l’època de Caballero per un mestre convidat diferent Colomer tancà la seva llarga vinculació a la JONDE amb una històrica actuació al Royal Albert Hall de Londres, dins un popular cicle de…

Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que el…