Resultats de la cerca
Es mostren 294 resultats
Lluís XIV de França
Música
Rei de França, fill de Lluíx XIII i d’Anna d’Àustria.
Fou un gran mecenes de les arts, i el seu regnat fou un dels períodes més esplendorosos de la cultura francesa Des de petit mostrà uns dots notables per a la música Aprengué de tocar el llaüt i la guitarra i era molt aficionat als instruments de teclat Grans músics de l’època gaudiren de la seva protecció, com ara F Couperin, JB Lully, JCh de Chambonnières, JH d’Anglebert, M Marais o MA Charpentier Lluís XIV era un monarca absolut i utilitzà la música com a mitjà per a mostrar el seu poder Organitzà espectacles fastuosos a la cort, entre els quals els més notables eren els ballets de cour ,…
Albert Martí i Galzeran
Música
Intèrpret de tenora català.
Deixeble de J Vicens l’avi Xaxu i de Salvador Sastre, s’inicià professionalment a la cobla local de l’Escala i amb Els Rossinyols L’any 1900 ingressà a La Principal de La Bisbal, on romangué vint-i-dos anys i palesà uns dots interpretatius excepcionals que li feren merèixer el qualificatiu d'"El rei de la tenora" L’any 1922 es traslladà a Barcelona per ocupar la plaça de tenora de la Banda Municipal, creada a partir de la reforma de Joan Lamote de Grignon Fou fundador i solista de la Cobla Barcelona fins que, en escindir-se l’any 1929, formà la Cobla Albert Martí-Barcelona, que actuà fins la…
Montserrat Mikofalvy
Música
Pianista i compositora mallorquina.
La seva mare la introduí en l’estudi de la música i Jaume Roig fou el seu primer mestre de piano Posteriorment es traslladà a Madrid, on estudià el grau superior d’aquest instrument amb J Cambices Al conservatori madrileny obtingué el primer premi de fi de carrera El 1960, gràcies a una beca concedida pel govern francès, prosseguí la seva formació a l’Escola Normal de Música de París, on treballà la composició amb els mestres G Dandelot, G Kelloer, T Anbiu i JM Damas, entre altres matèries Un cop llicenciada, fou durant molts anys professora de música a l’Institut Servigne de la capital…
David
Música
Rei de Judà i d’Israel.
Les fonts que informen sobre la seva figura són contradictòries pel que fa a la seva biografia Segons unes es guanyà el favor del rei Saül com a músic, per calmar l’esperit maligne que el monarca duia dins, però també es diu que fou gràcies a la seva victòria sobre Goliat, un guerrer filisteu El que se sap realment és que fou proclamat rei cap al 1010 aC, i que uní Judà amb les terres del nord d’Israel seguint una política exterior expansionista, parallelament a la seva tasca dficació interior Convertí Jerusalem en capital del regne, i construí un nou temple La seva…
Joan IV de Portugal
Música
Rei de Portugal.
Fou colleccionista musical, escriptor i compositor El seu primer mestre de música fou R Tornar Coronat rei de Portugal el 1640, mostrà escàs interès per les qüestions d’estat i molt més per la música, art sobre el qual reuní una de les biblioteques més notables de la història, lamentablement perduda arran del terratrèmol que devastà Lisboa el 1755 Se’n conserva, però, un catàleg fet el 1649, gràcies al qual se sap que contenia centenars de volums de misses, magníficats, motets, salms, madrigals, villancets, música instrumental i tractats teòrics, especialment de compositors espanyols i…
Alfons I de Catalunya
Història
Música
Literatura catalana
Primer rei de Catalunya-Aragó (1162-96).
Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…
, ,
Alfons X de Castella-Lleó
Música
Rei de Castella i Lleó.
Vida Fill de Beatriu de Suàbia i de Ferran II el Sant , al qual succeí al tron el 1252 Tot i que des de la joventut manifestà aficions literàries i científiques, la seva ambició política el portà a emprendre diverses accions militars dins el marc de la Península Ibèrica Si bé en l’aspecte polític el seu regnat no fou gaire afortunat, Alfons el convertí, pel que fa a la cultura, en una època esplendorosa, cosa que li feu merèixer el sobrenom d' el Savi S’envoltà d’intellectuals cristians, jueus i musulmans i desenvolupà una intensa activitat en diferents camps del saber Les obres escrites…
Enric VIII d’Anglaterra
Música
Rei d’Anglaterra entre el 1509 i el 1547.
Rebé una completa formació musical i aprengué a tocar el clavicèmbal, l’orgue i la flauta Durant el seu regnat la música ocupà un lloc inusualment important en la cort S’hi incrementà molt el nombre de músics i s’incorporaren a la plantilla compositors de relleu com Robert Fayrfax També era usual que el rei interpretés música o cantés Així mateix, fou colleccionista d’instruments Es conserven també trenta-quatre de les seves composicions, entre vocals i instrumentals, la major part profanes excepte un motet a tres veus Moltes d’aquestes peces són simples arranjaments d’altres…
Tito Puente
Música
Percussionista nord-americà d’origen porto-riqueny, considerat el rei del jazz llatí.
Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos…
Josep Civil i Castellví
Música
Compositor català, germà de Francesc Civil.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé les màximes qualificacions També, a Barcelona, cursà Humanitats al Seminari Conciliar El 1904 ingressà a la Schola Cantorum de París per a cursar-hi estudis superiors de música Entre els seus professors hi havia Vincent d’Indy -harmonia- i Alexandre Guilmant -orgue- El 1905 guanyà el premi de la Segona Festa de la Música Catalana organitzada per l’Orfeó Català Durant la Primera Guerra Mundial fou mestre de capella de la basílica de Saint-Quentin Picardia, càrrec que combinà amb la feina d’infermer voluntari a l’hospital de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina