Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
nota cambiata
Música
Nota estranya en situació mètrica dèbil que és abandonada per un salt de 3a descendent després del qual esdevé un moviment conjunt ascendent (ex.1).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’expressió també es pot aplicar a altres girs melòdics que comparteixen amb la definició inicial l’abandonament per salt de 3a d’una nota estranya ex 2 En tots els casos, la nota cambiata té un caràcter irregular, ja que es tracta d’una dissonància que no resol per grau conjunt i per tant la seva resolució queda diferida a un moment posterior que té lloc just després del salt Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta figura fou característica de la polifonia del Renaixement, i el seu ús en GP da Palestrina ex 3 ha estat estudiat per K…
appoggiatura
Música
Ornament que té lloc quan una part ataca, en posició mètrica forta, una nota estranya, que resol, en posició mètrica dèbil, sobre la nota real situada generalment a una 2a superior o inferior.
Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement admès com a…
escapada
Música
Ornament consistent en la introducció d’una nota estranya, en situació mètrica dèbil, que ve d’una nota real per moviment conjunt i que es resol per salt, normalment de 3a i en la direcció contrària al moviment anterior (ex.1).
També és conegut per la forma francesa échappée Aquesta nota estranya, que es pot considerar com una brodadura incompleta ex 2, és molt menys freqüent que la nota de pas, la brodadura o el retard Tanmateix, l’escapada superior és característica de les cadències i acostuma a estar situada en el soprano ex 3 tot i que també es pot produir en dues veus ex 4 En el Classicisme era freqüent l’escapada a distància de 2a de la 5a de la dominant ex 5, que ja en el Romanticisme s’atacà sense preparació ex 6 Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemples 3 i 4 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemples…
retard
Música
Ornament consistent a mantenir una nota real de l’acord anterior, que es converteix en nota estranya en el nou acord i que està situada a una distància de 2a de la nota real sobre la qual finalment resol (vegeu ex.).
Normalment la preparació del retard es produeix en una posició mètrica més dèbil que la del moment en què es converteix en nota estranya i la seva resolució té lloc en una posició mètrica més dèbil Les notes reals més retardades són la 3a i l’8a de l’acord vegeu ex El retard, que pot ser doble o triple segons el nombre de notes retardades, és un fenomen d’una gran expressivitat que habitualment provoca una síncope vegeu ex Fou una de les figures més característiques de l’estil contrapuntístic del Renaixement i del Barroc JS Bach Simfonia núm 1 , BWV 787 © Fototecacat/ Jesús Alises
altaveu
Música
Dispositiu destinat a convertir un senyal elèctric en un senyal acústic.
Altaveu de greus, electrodinàmic © Fototecacat Transforma un senyal elèctric procedent d’un instrument elèctric o electrònic, un enregistrament, un micròfon o un sintetitzador, en un senyal acústic que és radiat a l’aire N’hi ha de diversos tipus segons el principi físic en què es basi la transducció electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics Per a la reproducció de sons musicals s’utilitzen fonamentalment els electrodinàmics i, ja en segon lloc, els electroestàtics Les característiques d’un altaveu són determinades per la regularitat de la…