Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
versicle
Música
Composició breu per a orgue, escrita o improvisada generalment en forma de fuga, que s’executava els dies festius en substitució d’una secció (normalment els versicles, les estrofes o les invocacions senars) de la salmòdia, del benedictus i del magníficat, de l’himne, de la salve o, encara, dels cants de l’ordinari de la missa (especialment el kírie i el glòria), en alternança amb el cor, que cantava els altres versicles en gregorià o, més rarament, en polifonia.
No tots els versicles presenten la mateixa forma els de la salmòdia depenen totalment de la melodia gregoriana i són escrits en dues parts amb la cadència pròpia de cadascuna els dels himnes o els dels cants de la missa són variacions sobre els temes respectius Tingueren un ús força estès entre els segles XVI i XVIII, però fou abolit pel motu proprio sobre la música sagrada de Pius X 1903 Diversos autors compongueren colleccions d’entre quatre i vuit versicles per a cadascun dels vuit tons gregorians, entre les quals destaquen les de G Cavazzoni, A de Cabezón, S Scheidt, G…
François Raguenet
Música
Teòric francès.
La major part de la seva vida estigué al servei de la família Bouillon com a tutor dels seus fills Escriví sobre una gran quantitat de temes, tant de caràcter humanístic com religiós Fou també autor d’una novella i d’estudis sobre arqueologia, història i teologia Després d’un viatge a Itàlia, l’any 1698, publicà l’obra Parallèle des italiens et des françois en ce qui regarde la musique et l’opèra París, 1702, en què es comparen els respectius estils musicals, amb el resultat de la primacia de la música italiana Aquesta publicació generà una llarga polèmica i portà fins i tot a l’…
Pau Gorgé i Soler
Música
Compositor, director i violinista valencià.
Membre d’una família de músics, el seu pare l’ensenyà a tocar el violí, instrument amb el qual actuà en diferents orquestres alacantines El 1876 fundà una banda de música, La Lira, que més tard dirigí el seu germà Francesc Aviat esdevingué director de l’Orquestra del Teatre Principal d’Alacant amb un repertori de sarsueles i operetes L’experiència que assolí al capdavant d’aquesta orquestra l’animà a formar una companyia amb tots els membres de la seva família -els seus germans i els fills respectius-, que recorregué la Península i difongué, a més de sarsueles, operetes vieneses…
Joseph Wilfred Kerman
Música
Musicòleg i crític musical nord-americà.
Educat a Londres, al principi dels anys quaranta es desplaçà als Estats Units Estudià musicologia a les universitats de Nova York i Princeton, i hi obtingué els doctorats respectius el 1943 i el 1950 Fou professor en diverses universitats americanes, entre les quals la de Califòrnia a Berkeley, on també fou catedràtic de musicologia 1960-63 Principal figura de la generació successora dels fundadors de la musicologia nord-americana, destacà per les seves aportacions a la recerca amb el seu estil de crítica enèrgica i la seva prosa flexible El seu primer llibre, Opera as Drama Nova…
ars antiqua
Música
En la història de la música, denominació amb la qual és conegut el període de l'Edat Mitjana que precedeix l'ars nova (segle XIV).
El terme, utilitzat ja pels teòrics del començament del segle XIV, engloba la producció musical polifònica generada aproximadament entre el 1160 i el 1320, moment en què Johannes de Muris i Philippe de Vitry escriviren els respectius tractats Notitia artis musicae i Ars nova Jacques de Lieja es convertí en el principal defensor de l' ars antiqua davant els nous corrents, tot invocant, en el seu tractat Speculum musicae ~1323-25, l’autoritat de mestres com Franco di Colonia o Pierre de la Croix, del final del segle XIII En un sentit ampli, però, el terme inclou també l’obra dels…
Joan Tolosa i Noguera
Música
Compositor, violinista i director català.
A nou anys estudià solfeig i quan en tenia onze s’inicià en el violí amplià estudis amb Berini, violí solista de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu A setze anys es traslladà a Marsella, on feu de violinista mentre prosseguia la seva formació Més tard, installat a París, estudià amb H Colet i obtingué la plaça de violinista de l’Òpera Còmica Després d’ocupar aquest càrrec durant quinze anys tornà a Barcelona, on, juntament amb el seu germà Pere, fundà la societat dramaticomusical Euterpe y Talía i la societat musical Concierto Barcelonés 1848 A partir d’aquestes experiències, el 1853…
matines
Música
En el ritu romà, abans de la reforma del concili II del Vaticà (1970), primera de les vuit hores canòniques de l'ofici diví, corresponent a les primitives vigílies nocturnes.
El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb…
conductus
Música
Composició vocal dels segles XII al XV, gairebé sempre amb text religiós, primer monòdica i després polifònica.
Originalment, fou un cant processional de l’altar a l’ambó, que sovint precedia les benediccions o altres accions litúrgiques El text, en llatí, es dividia en estrofes iguals sense tornada El terme conductus apareix esmentat per primer cop en manuscrits de mitjan segle XII, com ara el Codex calixtinus A l’etapa monòdica, es distingí dels altres gèneres contemporanis perquè no es basava en cap melodia preexistent N’hi havia de dos tipus sillàbics i melismàtics Hi ha exemples de conductus melismàtic en l’obra de Perotin, compositor de l’escola de Notre-Dame de París Juntament amb l’Aquitània,…
obertura acústica
Música
En molts cordòfons, forat practicat a la caixa de ressonància per comunicar l’aire interior amb l’exterior.
Així, la vibració del primer pot trametre’s a l’exterior En acoblar-se tots dos espais, el so resultant és determinat per la capacitat i facilitat de vibració de tot sistema Indirectament, la comunicació de l’aire interior de la caixa amb l’exterior redueix l’increment de pressió, tot afavorint l’elasticitat de la taula harmònica En la majoria dels instruments cordòfons amb taula harmònica de fusta s’hi practiquen tradicionalment forats circulars En els cordòfons amb mànec, tant si són pinçats com d’arquet, s’hi solen practicar diferents obertures centrals o simètriques respecte a les cordes…
Alphonse Leduc
Música
Casa francesa d’edicions musicals fundada a París el 1841.
El seu fundador, Alphonse Leduc 1804-1868, era compositor, a més d’un virtuós de la flauta i de la guitarra Fou el seu fill Alphonse Charles 1844-1892 qui creà les grans colleccions de pedagogia musical que han caracteritzat les publicacions de la casa, línia que fou seguida per la seva vídua, Emma Ravina, al capdavant de l’empresa fins el 1904, i pel seu fill Alphonse-Émile 1878-1951 Si bé l’editorial no s’ha distingit per la publicació de l’obra de músics importants, sota la seva direcció adquirí els drets de publicació d’O Messiaen, dels quals en té l’exclusiva des del 1961 Els fills d’…