Resultats de la cerca

Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció, Cantum quem Cisterciensis…

Vida Traslladat de petit a Burgos, on estudià amb Tomás Blanco, el 1948 guanyà les oposicions a músic militar, i l’any següent fou clarinetista a l’Orquesta Sinfónica de Burgos El 1951 es traslladà a Madrid, on fou clarinetista de la banda de música de l’exèrcit i posteriorment 1953 de la banda municipal Parallelament, estudià harmonia amb E Massó, contrapunt amb Francisco Calés Pina i composició amb Julio Gómez al Conservatori de Madrid El 1959 obtingué el Premi de Roma de composició, amb el qual pogué anar a Itàlia per estudiar composició amb Goffredo Petrassi, i s’interessà, alhora, per…

És constituït per cinc instruments de corda, un clavicèmbal i una flauta, travessera o de bec, en funció del repertori La formació ha augmentat ocasionalment el nombre dels seus integrants amb la incorporació d’altres instrumentistes, a més de cantants -tant de conjunts vocals com solistes- Ha desenvolupat una tasca important en la revisió de la interpretació de l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i n’ha enregistrat peces com L’ofrena musical o els Sis Concerts de Brandenburg o les suites orquestrals Més endavant, amplià el repertori amb obres renaixentistes i barroques…

Entre el 1942 i el 1948 estudià al Conservatori de Praga, tasca que simultaniejà amb la seva formació a l’Acadèmia de les Arts de la mateixa ciutat 1946-50 Estudià flauta i direcció d’orquestra i durant la Segona Guerra Mundial fou flautista de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig El 1948 debutà com a director i tres anys més tard fundà el conjunt Ars Rediviva de Praga, especialitzat en el repertori clàssic i barroc Munclinger combinà la seva tasca de director i la de flautista com a membre integrant del Quintet de Vent de Praga Especialitzat en la recuperació d’autors poc coneguts, fou un…

Es formà al Reial Conservatori de Música de Madrid i finalitzà els seus estudis amb un primer premi Llicenciada en filologia romànica per la Universitat Complutense de Madrid, es perfeccionà musicalment amb Li Stadelmann a la Müsikhochschule de Munic i amb Rafael Puyana a París Després de nombroses gires de concerts per Europa, l’any 1963 debutà als Estats Units amb un concert al Metropolitan Museum de Nova York Enregistrà el Concert per a clavicèmbal de Manuel de Falla i, també del mateix compositor, El retablo de Maese Pedro , amb el qual obtingué el Grand Prix du Disque Fou professora de…

Fill d’un terratinent francès i una esclava africana, visqué al Carib fins a deu anys, que es traslladà a França Emprengué llavors la seva formació musical amb el cèlebre violinista JM Leclair i el compositor FJ Gossec El 1769 Gossec el nomenà primer violí del Concert des Amateurs, una de les orquestres més reconegudes de París i de la qual era el director En aquesta època s’inicià en la composició i obtingué un especial ressò amb obres com els concerts per a violí opus 2 i les simfonies concertants -reeixida revisió del concerto grosso barroc segons l’estètica de l’època- Del…

Al segle XII el cant litúrgic sofrí una primera revisió en els monestirs cistercencs reducció de l’àmbit a deu notes, retallada de melismes que també imitaren altres ordes religiosos Al segle següent, la denominació de cant pla s’usà com a contraposició a la música amb notes mesurades, musica plana en oposició a musica mesurata L’aparició de la polifonia, el contrapunt i la notació mensural, i el seu ús com a cantus firmus en les peces polifòniques, acabaren de transformar el cant litúrgic monòdic en un cant pla, amorf i inexpressiu Després del concili de Trento, GP da…

Recuperà les obres de Palestrina i R de Lassus, i feu passos en favor de la reforma de la música religiosa S’educà a Passau, on, a vint-i-dos anys, fou mestre de capella de la catedral i director musical del seminari El mateix any 1862 inicià la publicació de les obres de Palestrina, una immensa tasca que no es clogué fins el 1894 El 1867 es traslladà a Roma per a estudiar les colleccions de música, i durant el temps que hi romangué fou organista a Santa Maria dell’Anima De retorn a Alemanya el 1871, rebé encàrrecs de vàlua i creà la Societat Palestrina 1879 i també una escola de música…

Cosí d’ Albert Einstein El 1903 es doctorà en musicologia Fundà la Zeitschrift für Musikwissentschaft ‘Revista de musicologia’ el 1918, que dirigí fins el 1933 Aquest any, arran de l’ascens del nazisme, anà a viure a Mezzomonte, prop de Florència, i posteriorment emigrà a Londres, fins que el 1939 s’installà als Estats Units Com a editor, aportà una revisió al Musik Lexikon d’Hugo Riemann en la novena i onzena edicions, 1910-29 i una traducció ampliada del Dictionary Eaglefield-Hull 1926 És autor de biografies i estudis excellents Gluck 1936,  Greatness in Music 1941,  Mozart…

Fill del director d’orquestra Walter Goehr, que arribà a Anglaterra el 1933 fugint del nazisme, estudià composició amb R Hall al Royal Manchester College en 1952-55 En aquest centre fundà, amb alguns condeixebles, el New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus Del 1955 al 1956 estudià al Conservatori de Música de París amb O Messiaen El 1960 fou contractat per la BBC com a productor de programes de concerts, càrrec que ocupà fins el 1968 A partir dels anys setanta impartí classes en diverses universitats Boston, Yale,…