Resultats de la cerca

Aquesta situació no afavorí que disposés de la formació adequada, i així, fins a èpoques molt recents, el cor cantà les parts corals de les òperes alemanyes o russes en italià Des de la constitució del Consorci 1981, passà a ser un cor estable sota la direcció dels mestres Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri, se n’amplià el nombre de membres i n’augmentà notablement la qualitat La temporada 1999-2000 William Spaulding es feu càrrec de la direcció

El terme s’usà principalment al segle XX M Reger, S Prokof’ev, B Britten, BJ Martinu, però el 1880 N Rimskij-Korsakov ja compongué una Symphoniette sur des thèmes russes , opus 31, i l’any 1841 Schumann havia pensat a donar el nom Symphonette a la composició que acabà anomenant Overture, Scherzo und Finale , opus 52 Alguns compositors han utilitzat altres denominacions de connotacions similars a les de sinfonietta , per exemple Britten en la seva Simple Symphony , opus 4

Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 El 1909, amb la collaboració de Rakhmaninov, van fundar l'editorial Éditions Russes de Musique, amb la qual van…

Fou alumne del Conservatori de Sant Petersburg, on estudià fins el 1888 Aviat assolí un gran prestigi en el món del periodisme rus, al qual contribuí amb nombrosos articles biogràfics i crítics sobre música i músics russos Traduí al rus la Illustrierte Musikgeschichte 'Història Illustrada de la Música' d’Emil Naumann 1897 i fou responsable de dues edicions russes del Musik Lexikon d’Hugo Riemann 1901 i 1906 El seu treball més important fou un estudi sobre la música russa del segle XVIII, que posà els fonaments sobre els quals es construïren tots els estudis posteriors que…

Estudià a Sant Petersburg i, posteriorment, a París Interpretà un repertori ampli, que incloïa des de papers wagnerians fins a d’altres tan diferents com els d’Antonida, d' Una vida pel tsar , i Ludmila, de Ruslan i L’udmila , ambdues de M Glinka També interpretà òperes de PI Cajkovskij, Ch Gounod i G Meyerbeer Fou una de les primeres cantants russes que, a part de les qüestions purament musicals, s’interessà per donar credibilitat dramàtica als personatges que interpretava Les cròniques del seu temps parlen de la claredat de la seva veu i de la seva dicció clara, factors que…

Estudià cant al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixebla d’E Muñoz El 1982 debutà a la Scala de Milà amb La serva padrona i dos anys més tard es presentà al Teatro de la Zarzuela amb el paper de Gilda Rigoletto Ja els anys noranta s’installà a Itàlia, on ha seguit una reeixida carrera en teatres com els de Gènova, Torí o Bari Especialitzada en el repertori barroc i en l’òpera napolitana, ha interpretat ocasionalment papers en obres russes El gall d’or i ha actuat amb èxit al Gran Teatre del Liceu, on el 1986 fou Zerlina Don Giovanni i el 1991 coprotagonitzà Una…

El 1906 emigrà als Estats Units, on, d’organitzar concerts per a associacions de treballadors, passà en pocs anys a desenvolupar aquesta mateixa activitat per a les sales de concerts més prestigioses Exercí de representant d’una gran i heterogènia quantitat d’artistes europeus, com ara F’odor Šal’apin, Anna Pavlova, Isadora Duncan, Arthur Rubinstein, Isaac Stern, Maria Callas o Mikhail Fokin, molts dels quals adoptaren també la nacionalitat nord-americana Projectà, a més, la carrera de joves talents, com ara la contralt Marian Anderson També donà a conèixer companyies de ballet russes…

Estudià violí i composició, primer al Conservatori de Berlín i més tard a París Després de formar part de l’orquestra privada del baró rus Paul von Derwies a París durant uns quants anys, el 1881 emigrà als Estats Units, on treballà com a segon violí a l’orquestra de Boston, que abandonà l’any 1905 per consagrar-se plenament a l’ensenyament i a la composició La música de Loeffler reflecteix el caràcter cosmopolita del compositor i conté influències franceses, alemanyes, russes, ucraïneses i del jazz Les diverses reorquestracions que feu d’algunes peces pròpies, com ara el Pagan…

Estudià a Zagreb amb F Lhotka i B Bersa, a Praga amb V Štepán i a Viena amb J Marx Entre el 1924 i el 1940 ensenyà en algunes escoles de Zagreb, on fundà l’Escola de Música Lisinski Més tard fou professor de teoria i composició a Belgrad 1945-66, mentre dirigia diverses agrupacions corals a Zagreb Exercí una gran tasca com a crític i comentador musical en diaris i revistes de totes dues ciutats És autor també d’obres teòriques i musicològiques La ciència general de la música , Belgrad, 1963 Elements de literatura musical , Belgrad, 1963 La ciència de l’harmonia , Belgrad, 1972 Escriví una…

Estudià música a Sant Petersburg i a Ialta 1913-20, i posteriorment a Berlín amb F Busoni 1922-23 i a la Sorbona de París 1924-26 El 1939 s’establí als Estats Units, on feu classes a escoles de Nova York, Annapolis i Baltimore De nou a Europa, fou secretari general del Congrés per la Llibertat de la Cultura 1952-63 i, més endavant, director de les Berliner Festwochen 1963-68 Els últims anys treballà a les universitats de Buffalo i de Nova York Com a compositor s’impregnà de la música del seu entorn, com es veu sobretot en els seus ballets, que palesen influència russa mentre era a Europa els…