Resultats de la cerca

Estudià a Bayreuth amb JF Kleinknecht i completà la seva formació a Itàlia, becat pel duc de Hildburghausen, a qui servia com a mestre de capella El 1769, arran de la dissolució de la capella ducal, es convertí en director musical de la companyia itinerant d’òpera d’A Seyler El 1771 aquesta companyia acceptà d’establir-se a Weimar, on Schweitzer es feu càrrec de les representacions operístiques fins el 1774, any en què es traslladà a Gotha La importància d’aquest autor rau sobretot en el paper que desenvolupà en la creació d’una òpera nacional germànica En aquest sentit, el títol…

Inicià els estudis d’orgue a cinc anys amb el seu pare, un pastor luterà Prosseguí la seva formació musical amb Eugen Münch, que l’introduí en el coneixement de la música de Bach Estudià teologia, filosofia i medicina a les universitats d’Estrasburg i Tübingen Perfeccionà els estudis d’orgue amb Charles Widor a París Wagner, a més de Bach, fou un dels seus ídols de joventut El 1896, a Bayreuth, establí una gran amistat amb Cosima i Sigfried Wagner, sobre els quals escriví en alguna publicació Dedicà molts anys a l’estudi de la interpretació de Bach, del qual publicà l’obra completa per a…

Fou una de les alumnes més destacades de Marguerite Long, amb la qual estudià al Conservatori de París A tretze anys aconseguí el primer Premi de Piano a la classe d’aquesta professora Un any més tard guanyà el primer premi del Concurs de Luxemburg A la fi de la Segona Guerra Mundial inicià una important trajectòria concertística amb actuacions als auditoris més prestigiosos del món i amb orquestres i directors de gran categoria Mantingué una collaboració particularment productiva amb el director Charles Münch L’any 1953 estrenà la Suite concertante , de Darius Milhaud Entre el 1970 i el 1973…

Després de les primeres actuacions en públic, l’any 1844 esdevingué alumne d’I Moscheles Fou conegut per tot Europa i també a l’Amèrica del Nord com a virtuós del piano en gires en les quals participava també la seva esposa, la pianista Marie Trautmann la futura professora d’Albert Schweitzer Jaëll fou un defensor de la música de la seva època i gran amic de F Liszt En els seus concerts interpretava també composicions pròpies de caràcter virtuosístic

Es formà com a violinista al conservatori de la seva ciutat natal, on el seu pare era professor d’orgue Posteriorment amplià els seus coneixements a París i Berlín Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà des de l’exèrcit alemany, fou professor del Conservatori d’Estrasburg 1919-26 i violí solista de la seva orquestra Més tard exercí la docència a Leipzig 1926-32 i fou violí solista a la Gewandhaus El 1932 debutà a París com a director i el 1935 fundà l’Orquestra Filharmònica de París, que dirigí fins el 1938 Entre el 1938 i el 1946 s’encarregà de la Societat de Concerts del…

Desenvolupà la seva carrera sempre a cavall entre el piano i el clavicèmbal, sense renunciar mai a cap dels dos instruments El seu recorregut formatiu la portà a Lugano, Basilea i Berlín, i tingué professors tan prestigiosos com Rudolf Serkin, Albert Schweitzer, Anna Hirzel-Langenhan i Paula Roth-Kastner L’any 1937 guanyà el Concurs Internacional Fryderyk Chopin a Varsòvia, fet que donà un gran impuls a la seva carrera, iniciada amb el debut a Friburg el 1927 A partir d’aleshores oferí concerts de piano i clavicèmbal arreu d’Europa, l’Amèrica llatina i Àsia També interpretà…

A causa de la seva ceguesa rebé la seva primera formació musical a la Institution des Jeunes Aveugles, a París, de H Adam violí, L Lebel orgue i A Marty contrapunt Continuà els seus estudis al conservatori de la mateixa ciutat amb C Franck i Ch M Widor, al qual subtituí el 1894 en la plaça d’organista de Saint-Sulpice Franck i Widor influïren profundament en les seves composicions, especialment pel que fa a la música per a orgue les 6 simfonies , 24 pièces en style libre , entre d’altres El 1900 esdevingué organista de Notre-Dame de París Fou professor al conservatori de la capital francesa i…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, que era constructor d’orgues i organista a l’església de San Francesc a Lió, lloc que ell mateix ocupà fins el 1860 Continuà els estudis al Conservatori de Brusselles amb JN Lemmens orgue -per mitjà del qual entrà en contacte amb la tradició germànica de la interpretació de JS Bach- i FJ Fétis composició El 1870 substituí L Lefébure-Wély com a organista de Saint-Sulpice, a París, càrrec que exercí fins el 1934 L’any 1890 obtingué la plaça de professor d’orgue que C Franck havia deixat vacant al Conservatori de París, i posteriorment hi…

L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie de…

L’anàlisi pot considerar-se com una disciplina aplicada, és a dir, com a auxiliar de la interpretació, de l’ensenyament musical o de la musicologia És generalment acceptat que la millor comprensió racional d’una obra concreta pot ajudar a assolir-ne una interpretació més correcta, però es tracta de quelcom molt difícil de demostrar L’anàlisi pot tenir també un valor autònom i estar dedicada simplement a l’estudi de les obres sense cap més finalitat que la del seu coneixement Teoria L’objecte de l’anàlisi pot ser una obra sencera o diversos fragments presos com a globalitat per tal de veure…