Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
creuament
Música
Inversió momentània de la posició entre dues parts de manera que, per exemple, la part del baix passa a ser més aguda que la part del tenor.
Els tractats de contrapunt i harmonia toleren el creuament sempre que sigui breu, es produeixi per moviment contrari o oblic i el moviment melòdic de les veus implicades sigui correcte i percebut sense dificultats L’execució de cada part amb instruments diferents pot facilitar el seguiment de la trajectòria melòdica
Philippe Manoury
Música
Compositor francès.
Estudià composició amb G Condé i M Deutsch, i més tard amb I Malec i M Philippot al Conservatori de París A partir del 1975 estudià composició per ordinador amb P Barbaud El 1980 compongué una de les seves peces més ambicioses Numéro Huit , obra sense desenvolupaments ni progressions on els paràmetres compositius són sotmesos a l’anàlisi estadística L’any següent entrà a l’IRCAM Després d’un primer període lligat al serialisme i al càlcul de probabilitats, influït per P Boulez i I Xenakis, amb peces com la Sonate pour deux pianos 1972 o Numéro Cinq 1975, es decantà cap a l’elaboració…
simbolisme
Música
Corrent estètic del darrer terç del segle XIX.
L’aplicació musical del terme ha estat proposada per S Jarocinski Entre els plantejaments del simbolisme hi ha la recerca d’una altra realitat, que apareix amagada rere d’indicis i intuïcions, i per tant molt més rica i suggeridora Es pot dir que el simbolisme s’accentuà en contacte amb els corrents positivistes del vuit-cents Els vincles entre simbolisme i música provenen del corrent literari francès encapçalat per G de Nerval, A Rimbaud, Ch Baudelaire, P Verlaine i S Mallarmé, i posteriorment A Gide i P Valéry Els poetes simbolistes francesos situaven Baudelaire i la música de R Wagner com…
Cantigas de Santa Maria
Música
Recull de més de 400 cantigas (cantiga) en llengua galaicoportuguesa de caràcter religiós atribuïdes al rei Alfons X el Savi de Castella-Lleó (1221-1284).
La major part són de caràcter narratiu i expliquen miracles de la Mare de Déu, les anomenades cantigas de como La resta són de lloança, més líriques, i reben el nom de cantigas de loor , molt properes a les cançons amoroses del món trobadoresc La collecció s’ha conservat copiada en quatre manuscrits, tres d’ells musicals, en els quals hi ha alguns dels còdexs peninsulars més bells de tota l’Edat Mitjana per les seves miniatures El principal és el còdex Tj1 d’El Escorial A part de la riquesa material dels manuscrits, un altre fet distintiu és que gairebé es poden considerar autògrafs, atès…
musica ficta
Música
Expressió de la teoria anterior al segle XVI, que es referia a les notes que quedaven fora del gamut (escala que expressa el sistema medieval amb àmbit de sol1 a mi4 i constituït per les notes naturals més el si♭).
També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’interval de 2a…
Eduard Hanslick
Música
Musicòleg, crític i acadèmic musical alemany.
Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant davant les…
solmització
Música
Sistema de síl·labes que expressa característiques concretes de les relacions d’acuïtat de les notes a les quals s’aplica, com ara la funció tonal, la relació amb altres notes o la posició dins d’un sistema.
Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que, fonamentat…