Resultats de la cerca

Aquesta denominació s’utilitza habitualment per a establir una doble categorització en la formació de les escales pentatòniques, sobretot en els corrents anglosaxons que entenen la definició de l’escala de manera quantitativa, és a dir, com a sumatori de les altures diferents presents en la línia melòdica Els corrents europeus no consideren tan vàlida aquesta divisió, atesa la seva concepció clàssica Riemann del pentatonisme definit sense semitons, la qual cosa els porta a interpretar les escales pentatòniques hemitòniques com a tipus d’un pentatonisme complex C Brailoiu en el…

També s’anomena tercera abreujat 3a la tercera nota de l’escala respecte d’una nota donada La 3a M té 4 semitons do 3 -mi 3 , la 3a m té 3 semitons do 3 -mi♭ 3 , la 3a aug té 5 semitons do 3 -mi♯ 3 i la 3a dim té 2 semitons do♯ 3 -mi♭ 3

També s’anomena quinta abreujat 5a la cinquena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 5a J té set semitons do 3 -sol 3 , la 5a aug té vuit semitons do 3 -sol♯ 3 , i la 5a dis, sis semitons do 3 -sol♭ 3

També s’anomena quarta abreujat 4a la quarta nota de l’escala respecte d’una nota donada La 4a J té cinc semitons do 3 -fa 3 , la 4a aug o tríton té sis semitons do 3 -fa♯ 3 , i la 4a dis en té quatre do♯ 3 -fa 3

També s’anomena sèptima o setena abreujat 7a la setena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 7a M té onze semitons do 3 -si 3 , la 7a m en té deu do 3 -si♭3, la 7a aug en té dotze do 3 -si♯ 3 i la 7a dis té nou semitons do♯ 3 -si♭ 3

També s’anomena segona abreujat 2a la segona nota de l’escala respecte d’una nota donada La 2a M té dos semitons do 3 -re 3 , la 2a m té un semitò do 3 -re♭ 3 , la 2a aug té tres semitons do 3 -re♯ 3 i la 2a dim no en té cap do♯3-re♭ 3

També s’anomena sexta o sisena abreujat 6a la sisena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 6a M té nou semitons do 3 -la 3 , la 6a m en té vuit do 3 -la♭ 3 , la 6a aug en té deu do 3 -la♯ 3 i la 6a dis té set semitons do♯ 3 -la♭ 3

Ja que els intervals de l’escala han canviat al llarg de la història, el semitò s’ha de definir per a cada sistema d’afinació Sovint, a més, apareixen semitons de mides diferents en una mateixa escala cromàtica En general, tots es troben entre 71 cents i 133 cents Els que resulten inferiors a 100 cents s’anomenen microtons En l’escala diatònica pitagòrica, el semitò anomenat semitò pitagòric o limma és de 90 cents que correspon a un interval caracteritzat per la raó 256243, però en la cromàtica hi ha un segon semitò anomenat apotomé de 114 cents raó 21872048 En l’escala…

El tipus més habitual de classificació i denominació dels intervals és el del sistema compost de dos elements que defineixen l’interval, en primer lloc en funció de la quantitat de graus que comprèn comptant el grau de sortida i el d’arribada en l’escala diatònica a la qual pertanyin o puguin pertànyer les dues notes i, en segon lloc, precisant el tipus de relació entre aquests graus grau Per exemple, l’interval entre les notes do3 i la3 s’anomena 6a M ’6a’ perquè implica sis graus de l’escala do, re, mi, fa, sol, la i ’M’ major perquè, dels dos tipus de 6a diatònica que hi ha, és la més…

Per exemple, la 6a augmentada la♭-fa♯, és un semitò més gran que la 6a major la♭-fa De la mateixa manera, si l’interval implicat és dos semitons més gran, es qualifica com a doble augmentat L’ acord format per una 3a major i una 5a augmentada des de la fonamental per exemple, do-mi-sol♯ pot anomenar-se acord de 5a augmentat o, de manera abreujada, acord augmentat