Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Alexandr Ivanov Rajčev
Música
Compositor búlgar.
Estudià composició amb P Vladigerov i es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1947 Entre el 1947 i el 1950 assistí a les classes de Z Kodály i J Ferencsik al Conservatori de Budapest El 1962 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Sofia, i deu anys després, rector d’aquest mateix centre El 1980 ocupà el càrrec de vicepresident de la Unió de Compositors Búlgars, de la qual ja havia estat secretari en 1958-65 És autor de sis simfonies, les més destacables de les quals són la segona, composta entre el 1954 i el 1958, i la sisena, que data del 1994 També escriví obertures,…
alta
Música
Al segle XV, dansa equivalent al saltarello.
La seva música solia basar-se en la melodia d’alguna basse danse sobre la qual els músics podien improvisar - FRG -
burletta
Música
Tipus de comèdia operística sorgida a Anglaterra a les acaballes del segle XVIII com a imitació de l'intermezzo operístic italià o com a paròdia de l'opera seria italiana.
La música solia incloure cançons populars i melodies d’òperes conegudes Amb el temps el diàleg parlat guanyà presència en detriment de la música
benedictus
Música
Càntic del Nou Testament que comença, en llatí, amb els mots Benedictus Dominus Deus Israel ('Beneït el Senyor Déu d’Israel'; Lluc 1, 68-79), que es canta en l’ofici de laudes.
Càntic que entonà Zacaries amb motiu del naixement del seu fill Joan Baptista, forma part de l’ofici diví, com el magníficat de les vespres i el Nunc dimittis de completes En les solemnitats se solia cantar
obbligato
Música
Instrument o part acompanyant la participació del qual -o de la qual- es considera imprescindible.
El seu significat és l’oposat d' ad libitum Durant el Barroc, solia indicar aquells fragments de la part del clavicèmbal -o de qualsevol altre instrument de teclat que realitzés el baix continu- que el compositor escrivia completament, en lloc de ser improvisats per l’intèrpret a partir del baix En la partitura s’indica simplement amb l’expressió obbligato
adagio
Música
Indicació de tempo que significa lentament o amb comoditat (més lent que l'andante i menys que el largo).
Al començament del segle XVII s’associava a un relaxament del moviment, més pausat i lliure, que es podia donar al final d’una composició Als segles XVIII i XIX, en canvi, solia designar el més lent dels tempi , tot diferenciant-se de termes similars, com ara largo i grave , en aspectes més relacionats amb el caràcter seriositat, solemnitat, etc
paràfrasi
Música
Tècnica compositiva dels segles XV i XVI que consisteix a elaborar polifònicament una melodia extreta d’un cant pla, citant-la en una o més veus.
Tot i que no sempre, la melodia original solia aparèixer a la veu superior, i servia de tenor d’una composició a tres o quatre veus Usualment se n’alteraven o variaven algunes de les característiques melòdiques o rítmiques originals, sense que deixés de ser reconeixedora Al segle XVI la paràfrasi de vegades es desenvolupava imitativament, passant d’una veu a una altra, com feu Josquin des Prés en la Missa Pange lingua
columna
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes corresponent al costat del triangle que forma l’instrument paral·lel a les cordes.
En les arpes medievals i renaixentistes, aquest costat tenia una forma lleugerament corbada per aquesta raó potser seria més lògic dir-ne braç Al segle XVII, però, solia ser ja una peça recta i tornejada, que, en augmentar de gruix per a permetre el pas de les transmissions dels mecanismes cromàtics durant el segle XVIII, es convertí en un element semblant a una columna A l’extrem superior, anomenat cap o corona, solen tallar-s’hi elements decoratius
air de cour
Música
Literalment ’cançó de cort', terme usat a França entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII per a designar la cançó profana cantada a la cort.
De caràcter simple i lleuger, solia ser escrita per a una sola veu amb acompanyament de llaüt, o per a quatre o cinc veus sense acompanyament El text rebia un tractament sillàbic i homofònic Durant la primera meitat del segle XVII fou el tipus de composició vocal més difosa a França La seva popularitat s’estengué més enllà de París i França i se’n publicaren reculls a Alemanya, Anglaterra i Holanda, sia en les versions originals en francès, o en traduccions o adaptacions a les respectives llengües
basse danse
Música
Dansa lenta de compàs binari i temps compost, molt ballada a les corts europees dels segles XV i XVI.
El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l' haute danse Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana