Resultats de la cerca

Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia…

Al final dels anys quaranta del segle XX, els francesos Pierre Schaeffer i Pierre Henry desenvoluparen una tècnica compositiva basada en l’ús del magnetòfon, la qual es consolidà el 1951 amb la creació del Groupe de Recherche de Musique Concrète Els sons eren gravats d’una font natural, per oposició als sons generats amb oscilladors electrònics de la música electrònica Aquest material era tractat de diferents formes augmentant o disminuint la velocitat de reproducció, retrogradant el sentit original de la gravació, creant anelles de cinta magnetofònica, incorporant…

Es basa en la imantació permanent d’un suport, generalment una cinta magnètica, i permet la immediata audició dels sons després de l’enregistrament El principi de l’enregistrament magnètic fou demostrat per primera vegada el 1900 per l’enginyer danès Valdemar Poulsen, inventor d’un aparell anomenat telegràfon que enregistrava el so en un cable d’acer A partir de llavors, a Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA es desenvoluparen altres aparells similars Durant la Segona Guerra Mundial, un grup d’enginyers alemanys posaren a punt una màquina d’enregistrament de cinta magnètica que…

La freqüència d’aquesta fluctuació és la diferència entre les freqüències dels sons Els batements només són perceptibles si la seva freqüència té un valor per sota del llindar de percepció de l’oïda -uns 20 Hz- Quan és superior a 50 Hz, el que es percep és un altre so independent i molt més greu que els dos originals La transició entre els dos casos és copsada per l’oïda com un efecte rogallós superposat a un to de freqüència mitjana entre els dos sons primitius Els batements són la base física de la consonància i la dissonància dels intervals Com més perceptibles…

Des d’èpoques immemorials s’ha intentat mecanitzar la música, sintetitzant els sons de la natura i dels instruments musicals que s’han creat al llarg del temps Un bon exemple de sintetitzador és l’orgue, que imita flautes, veus, trompetes, oboès, etc Amb l’aparició de l’electricitat, es crearen instruments més o menys complexos, com ara el Dinamophone o Tellharmonium , de Thaddeus Cahill Washington DC, 1900, l’ Sphaerophon , de Joerg Mager Berlín, 1924, les ones Martenot, de Maurice Martenot París, 1928, el Trautonium , de Friedrich Trautwein Berlín, 1930, el Variophone , de Jevgenij Šolpo…

S’obté mitjançant digitacions especials o forçant el vent en la majoria dels instruments de vent Generalment es tracta de sons parcials parcial no harmònics simultanis, de tessitures o timbres contrastats, produïts amb prou intensitat per a ser captats com a conjunts de sons diferents, a diferència dels harmònics que formen el timbre, els quals tendeixen a fondre’s en un únic so Actualment susat en la composició, per la qual cosa ha calgut crear noves formes de notació per a expressar-los

Per extensió, interval de temps comprès entre dos accents del mateix tipus dinàmics, tímbrics, etc o dos canvis o discontinuïtats clarament marcats ritme harmònic En ser atacats atac , els sons "tallen", "trenquen" en fragments, articulen el continuum del temps De l’efecte que produeixen en l’oient les relacions entre aquests fragments o intervals successius de temps se’n diu ritme Si els valors que integren un fragment de música són proporcionals entre ells els uns són el doble, el triple, etc dels altres, o la meitat, un terç, etc, el temps d’aquesta música és mesurat, és a…

Ideat per Arnold Schönberg, fou aplicat per primera vegada en algunes de les seves obres compostes a la dècada dels anys vint Les idees de Joseph Matthias Hauer, sorgides a la mateixa època, representen un enfocament molt diferent i d’escassa aplicació en la pràctica encara que el seu concepte de "trop" pot ser rellevant per a l’anàlisi de determinades obres d’A Berg o del mateix Schönberg El mètode dodecatònic està basat en l’ús de la sèrie reihe Aquesta consisteix en una ordenació precompositiva de les dotze notes del total cromàtic sense cap repetició, la qual és utilitzada com a…

L’arpegi -provinent de l’italià arpeggio , derivat al seu torn d’ arpa - pot ser utilitzat pel compositor com a element temàtic en la melodia, com a base ritmicoharmònica en l’acompanyament i com a recurs d’ornamentació arpegiat Els temes melòdics basats en arpegis, generalment dels acords de tònica i dominant, tenen un caràcter marcat i una gran claredat tonal És freqüent trobar-los integrats en els primers temes dels moviments basats en la forma sonata ex 1 Exemple 1 / WA Mozart Petita serenata nocturna , K 525, I allegro © Fototecacat/ Jesús Alises L’arpegi, en funció d’…

En els cordòfons, els mecanismes generadors més habituals són els martells i els saltadors, comandats des dels teclats per exemple, piano i clavicèmbal, respectivament o sistemes amb rodes viola de roda Es consideren mecanismes de producció del so dels aeròfons les llengüetes, els bisells i els broquets En aquesta mena d’instruments, els mecanismes responsables de la modulació dels sons són les claus, que tapen els forats, les vares i diversos tipus de vàlvules giratòries, de pistó, etc En els instruments mecànics, els sistemes motors i transmissors del moviment, responsables de…