heterofònic

m
Música

Dit del so d’espectre complex produït per alguns instruments -sobretot melòdics- que es percep com una barreja de sons simultanis.

S’obté mitjançant digitacions especials o forçant el vent en la majoria dels instruments de vent. Generalment es tracta de sons parcials (parcial) no harmònics simultanis, de tessitures o timbres contrastats, produïts amb prou intensitat per a ser captats com a conjunts de sons diferents, a diferència dels harmònics que formen el timbre, els quals tendeixen a fondre’s en un únic so. Actualment susat en la composició, per la qual cosa ha calgut crear noves formes de notació per a expressar-los.