Resultats de la cerca

Treballà i visqué a Nàpols, on fou un reputat professor que obtingué el càrrec de mestre principal al Conservatorio de Santa Maria de Loreto el 1663 A partir del 1675 dirigí el Conservatorio de Santa Maria della Pietà dei Turchini Mentre n’estigué al càrrec, els alumnes adquiriren una sòlida formació i la fama del centre augmentà considerablement i contribuí, al mateix temps, a fer créixer el prestigi musical de Nàpols, fins i tot a escala internacional Un dels mètodes de treball de Provenzale consistia a fer interpretar als seus alumnes òperes de temes sacres, amb la finalitat que…

Vida Ingressà en la Companyia de Jesús el 1763 i es formà a Madrid L’expulsió dels jesuïtes el 1767 el portà a Còrsega i després a Itàlia En un intent de guanyar-se altre cop els favors dels dirigents del seu país, abandonà l’orde el 1769 i s’ordenà de sacerdot Entre el 1773 i el 1778 estudià filosofia, matemàtiques i medicina a la Universitat de Bolonya i entrà a formar part del cercle d’amistats de P Martini Amb la complaença de l’erudit sacerdot italià, inicià la redacció d’una història del teatre musical a Itàlia, en tres volums, titulada Le rivoluzione del teatro musicale italiano dalla…

Així, es diu que les notes do♯ i re♭ són enharmòniques, o que un interval de 3a m és enharmònic d’un de 2a aug tots dos tenen tres semitons Aplicat als acords, per exemple, es pot dir que les tríades do♯ M i re♭ M i les tonalitats del mateix nom són enharmòniques Una nota, un interval o un acord pot tenir més d’un nom perquè aquests noms expressen en certa manera una funció dins del sistema musical Per exemple, quan en la tonalitat de do M s’escriu o es diu fa♯, no tan sols es vol designar ’aquella tecla negra que també es pot anomenar sol♭', sinó que s’especifica que es tracta d’un 4t grau…

Vida El seu fill Alessandro fou el llibretista de L’Orfeo , de C Monteverdi Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué la música per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, i el 1569, la que s’interpretà amb motiu de la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou invitat a la cort d’Alfons II d’Este a Ferrara i també mantingué contactes…

Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…

Vida Descendent d’una família noble florentina establerta a Roma, encara molt jove es traslladà a Florència, on ingressà al convent de Santa Annunziata l’any 1573 i es formà com a cantor Més tard, també a Florència, estudià música sota el mestratge de Cristofano Malvezzi El 1588 començà a servir a la cort del gran duc Ferran I de Mèdici com a cantor Alguns anys més tard, el 1591, obtingué el càrrec de director musical de la cort Molt probablement durant la dècada del 1580 participà en les discussions de la Camerata Fiorentina promoguda pel comte Giovanni Maria Bardi L’any 1583 prengué part,…

Vida La primera dada sobre la seva biografia el situa com a infant de cor a Santa Maria Maggiore, l’any 1537 El 1544 obtingué un lloc com a organista a la catedral de Sant’Agapito de la seva ciutat natal Tres anys després contragué matrimoni amb Lucrezia Gori, amb qui tingué tres fills, un dels quals fou també compositor Quan el bisbe de Sant’Agapito, el cardenal Giovan Maria de’ Ciocchi del Monte, fou nomenat papa amb el nom de Juli III, l’any 1550, se l’emportà a Roma, ciutat on el compositor romangué fins a la mort El 1551 fou nomenat mestre de cant de la Capella Giulia, on succeí a Robin…