Resultats de la cerca

També s’anomena mentonera o barbada N’hi ha de diverses mides i formes, per a poder-se adaptar al perfil del mentó de cadascú, i amb diferents sistemes de subjecció

De la part de subjecció sobresurt una prolongació, a mode d’ungla, que fa la funció del plectre Els didals apareixen força desenvolupats en els saltiris europeus a partir del Renaixement En molts instruments actuals de la mateixa família, com el koto i el qanun , són d’ús habitual

Les cordes vibren lliurement entre els dos punts de subjecció i són polsades generalment amb els dits Se subdivideixen en arpes obertes i amb marc, o tancades Reben el nom d’arpes obertes quan la part estructural és formada només per la caixa i el mànec, i el d’arpes amb marc, o tancades, si disposen d’una columna que forma amb la caixa i el mànec una construcció fixa que emmarca les cordes Les arpes obertes poden tenir el mànec corbat com un arc arpes arquejades o bé el mànec recte formant un angle amb la caixa igual o inferior a 90° arpes angulades

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon amb conducte d’aire, de bisell És fet de fusta de boix o de banús actualment també se’n fan de materials sintètics o de metall Té uns 43 cm de llargada i de 2 a 3 cm de diàmetre, una embocadura de bisell i un total de tres forats digitals 2 + 1 A la part inferior del tub hi ha una anella per al dit anular, que facilita la subjecció de l’instrument El músic, anomenat txistulari , el toca amb una sola mà, habitualment l’esquerra, mentre amb l’altra toca el tamborí que du penjat al braç esquer re El so del txistu està estretament lligat…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc i una sola membrana, que es complementa amb una part idiòfona per sacseig Al voltant del marc de fusta hi ha diverses petites ranures laterals amb sonalls, és a dir, amb unes petites planxes o discos de metall, que sonen per entrexoc per parells, els quals estan travessats per un filferro que els subjecta al marc Al mateix marc acostuma a haver-hi un forat circular de subjecció, per al dit polze de l’instrumentista La pandereta és un instrument popular, tradicionalment vinculat a l’acompanyament de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…

L’etimologia de la paraula viola no és clara Els seus orígens en el terme llatí vitulari ’cantar o celebrar una victòria cantant’ o l’onomatopeia galloromana de significat similar viular , generalment no són acceptats Els filòlegs s’inclinen més per fidula , diminutiu del mot llatí fides , que significa tant ’corda’ com ’instrument de corda’ fidibus canere , ’tocar un instrument de corda’ Del terme medieval vitula es té constància al final del segle XII a Anglaterra Joffroi de Vinsauf el documenta a França cap a la mateixa època, i Ugotio i J De Janua ho fan a Itàlia cap al 1200 D’altra…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o bé de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg, cilíndric, recte o, en la forma més usual i característica, corbat dues vegades, i acabat en un pavelló Sembla que el mot trompeta deriva d’una forma en diminutiu del grec strombós , ètim de trompa, que significa cargol marí La trompeta, però, no és de cap manera una trompa de petites dimensions És molt probable, a més, que ambdós instruments no tinguin un origen comú Coincideixen en el sistema de…