Resultats de la cerca

Fou infant de cor a Champigny-sur-Veude i més tard treballà a la capella de Gaston d’Orleans, a París També estigué al servei de mademoiselle de Montpensier, filla de Gaston Entre el 1651 i el 1663 obtingué gran èxit com a cantant i ballarí en diversos ballets de cour El 1661 ocupà el càrrec de mestre de música de la cambra del rei, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, i el 1659 rebé un privilegi reial gràcies al qual pogué imprimir les seves obres durant vint anys En 1663-65 collaborà en la composició de tres ballets amb JB Lully, que el 1662 s’havia casat amb la filla…

Fou educat al monestir benedictí de Saint- Amand-sur-l’Elmon i, després de passar per altres centres benedictins, com ara el de Saint-Germain-d’Auxerre Borgonya, on amplià la seva formació, retornà a Saint-Amand per ocupar-se de la direcció de l’escola del monestir Intentà perfeccionar l’escriptura neumàtica, vigent a l’època, però, realment, la contribució més important de Hucbald a la teoria musical és el tractat De harmonica institutione , una obra de caràcter pràctic amb l’objectiu d’ensenyar els rudiments del cant pla És la primera obra teòrica on s’explica sistemàticament…

Vida Després d’estudiar amb Ferenc Bräuer a Pest, marxà a Viena per seguir treballant amb Carl Czerny i Anton Halm El 1828 feu el seu debut com a pianista a la capital austríaca amb un gran èxit, després del qual inicià una gira de concerts per Europa que durà dos anys i que acabà a Augsburg, on s’establí durant vuit anys Allí estudià composició amb el mestre de capella Hippolyte Chelard Les composicions d’aquesta època - lieder , la Introducció, variacions i finale , opus 6, i la Sonata en re menor per a piano- reberen crítiques molt favorables de R Schumann en el "Neue Zeitschrift für Musik…

Estudià música i cant a París, on el 1945 debutà com a Gilda Rigoletto abans d’interpretar el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica Posteriorment es presentà amb èxit a l’Òpera Còmica de la capital francesa, a Brusselles i a Montecarlo El 1953 tornà a París, on protagonitzà El rapte del serrall L’any següent realitzà el seu debut als Estats Units, amb unes memorables funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de San Francisco Dotada d’un registre sobreagut amb gran facilitat per a la coloratura , destacà en papers de gran lluïment vocal i virtuosístic Protagonitzà diversos…

A partir del 1880 estudià al Conservatori de París i tingué com a mestres Savart solfeig, Th Dubois harmonia, LA Bourgault-Ducoudray història i L Delibes composició Aquest últim el censurà per la llibertat amb què utilitzava el ritme i els modes antics en les seves primeres composicions, i li prohibí optar al Premi de Roma de Composició Aquest enfrontament feu que Emmanuel estudiés amb E Guiraud, gràcies al qual conegué personalment C Debussy Llicenciat en lletres el 1887, es doctorà el 1896 amb una tesi sobre la dansa a l’antiga Grècia Del 1907 fins a la seva jubilació, el 1936, fou…

Sembla que durant la seva joventut fou llaütista al servei de Claude de Clermont, baró de Dampierre, i, després, del vescomte de Tours Posteriorment, el 1545, entrà a treballar amb l’editor parisenc Jean de Brouilly El 1551, juntament amb el seu cosí Robert Ballard, fundà una de les cases editorials més importants de la història de la música francesa del Renaixement, Le Roy et Ballard Home culte, freqüentava els cercles intellectuals de l’Acadèmia de Música i Poesia, i coneixia alguns dels millors literats francesos del moment com P de Ronsard o JA de Baïf, i era amic personal de Roland de…

Vida El 1928 ingressà al monestir de Solesmes, on estudià cant gregorià i professà com a monjo benedictí el 1930 Del 1952 al 1975 ensenyà al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma Com a investigador, es dedicà a la recerca en semiologia de la música gregoriana i estudià tant els signes adoptats des del segle X per a la representació dels sons musicals com l’estètica del context musical en el qual s’utilitzà cada signe Entre les seves obres cal destacar Cours de Chant Grégorien Roma, 1964, Is Gregorian Chant Mensural Music Solesmes, 1964, Neumes et rythme Roma, 1965 i Semiologia…

Durant els seus anys de formació s’afeccionà a la música, especialment a Wagner El 1886, una experiència mística a la catedral de Notre-Dame decidí la seva conversió al catolicisme i l’abandonament del wagnerisme Un fort accent religiós impregnà des de llavors tota la seva obra Des del 1912, l’amistat amb Darius Milhaud, esperit també intensament religiós, donà lloc a una fructífera collaboració el ballet L’homme et son désir 1918 fou compost entre tots dos Milhaud musicà, entre d’altres, els drames Protée 1919, L’annonce faite à Marie 1934 i els 7 poèmes de la connaissance de l’Est 1913 de…

Estudià al Conservatori de Nancy i a l’Escola Normal de Música de París, formació que completà a Itàlia Entre el 1964 i el 1965 guanyà diversos premis en concursos de cant d’Itàlia, Bèlgica i França El 1967 debutà amb el paper de Musetta La bohème al Centre Líric de Valònia de Lieja, on es mantingué com a membre estable de la companyia fins el 1981 Ha estat una intèrpret de referència dels papers operístics per a soprano lírica, especialment d’òpera francesa, i ha participat en estrenes de compositors del segle XX

Inicialment fou conegut pels seus treballs de física i matemàtica D’aquesta època data l’escrit d’acústica Recerques sobre la corba que produeix una corda tensada en vibració 1747 El seu renom augmentà quan es feu càrrec, amb Diderot, de la direcció de l' Enciclopèdia , per a la qual redactà més de 1 400 articles alguns dedicats a la música La seva irrupció en la teoria de la música és un dels molts efectes que provocà la publicació del Tractat d’Harmonia de Rameau, del qual publicà una vulgarització, els Elements de música 1752 Posteriorment escriví Réflexions sur la musique en…