Vida
Després d’estudiar amb Ferenc Bräuer a Pest, marxà a Viena per seguir treballant amb Carl Czerny i Anton Halm. El 1828 feu el seu debut com a pianista a la capital austríaca amb un gran èxit, després del qual inicià una gira de concerts per Europa que durà dos anys i que acabà a Augsburg, on s’establí durant vuit anys. Allí estudià composició amb el mestre de capella Hippolyte Chelard. Les composicions d’aquesta època -lieder, la Introducció, variacions i finale, opus 6, i la Sonata en re menor per a piano- reberen crítiques molt favorables de R. Schumann en el "Neue Zeitschrift für Musik", publicació en la qual col·laborà posteriorment. El 1838 es traslladà a París, on centrà la seva activitat com a pianista, professor i crític de la "Gazette musicale", activitats que mantingué fins a la seva mort. Pocs anys abans de morir fou nomenat cavaller de la Legió d’Honor.
Exceptuant uns pocs lieder i algunes peces per a violí, tota la seva producció com a compositor està dedicada al piano. El coneixement actual de la música de Heller se centra en els seus estudis, especialment L’art de phraser, opus 16 (1840), i els opus 45, 46 i 47 (1844), en els quals es reconeixen els seus dots pedagògics. Tot i això, té una gran quantitat de peces de caràcter poètic, sovint inspirades per obres literàries, i d’un estil personal i alhora molt proper a l’univers schumannià (Blumen-, Frucht- und Dornenstücke, opus 82, ’Flors, fruits i espines', 1853, i Rêveries du promeneur solitaire, opus 101, 1861).
Obra
Piano (formes breus)
Valse sentimentale, op. 43 (publ. 1844); Valse villageoise, op. 44 (publ. 1844); Vénitienne, op. 52 (publ. 1844); Scherzo fantastique, op. 57 (publ. 1845); Humoreske, op. 64 ('Humoresca', 1846); Sérénade, op. 56 (publ. 1849); Caprice humoristique, op. 112 (publ. 1865); Valses-Rêveries, op. 122 (1867); Capricietto, op. 156 (publ. 1879); Masurca, op. 158 (1879)
Piano (transcripcions i fantasies sobre temes d’òperes)
3 morceaux brillants sur L’Elisire et Norma, op. 10 (publ. 1839); 6 caprices sur Le shérif de Halévy, op. 17 (publ. 1840); 4 rondos très faciles sur La favorite de Donizetti, op. 22 (publ. 1844); 4 rondos brillantes sur Le guitarrero de Halévy, op. 23 (publ. 1844); Fantaisie sur La juive de Halévy, op. 31 (publ. 1844); Caprice sur un motif du Déserteur de Monsigny, op. 41 (publ. 1844); Lieder von Schubert, op. 55 ('Lieder de Schubert', publ. 1845); Caprice brillant sur Le prophète, op. 70 (1847); 2 Capricen über Themen von Mendelssohn, op. 144 ('Dos capricis sobre temes de Mendelssohn', 1877)
Piano (estudis)
L’art de phraser, op. 16 (1840); 25 études faciles, op. 45 (publ. 1844); 30 études progessives, op. 46 (publ. 1844); 25 études pour former au sentiment du rhythme et à l’expression, op. 47 (1844); 24 nouvelles études, op. 90 (publ. 1847); Grande étude, op. 96 (1860); 24 études d’expression et de rhythme, op. 125 (1868); 21 technische Studien als Vorbereitung zu dem Werken Chopins, op. 154 ('21 estudis tècnics preparatius a les obres de Chopin', 1879)
Piano (altres)
Variations brillantes sur un thème polonais, op. 5 (publ. 1829); Introducció, variacions i finale, op. 6 (1830); 4 sonates (núm. 1, re m, op. 9, 1829; núm. 2, si m, op. 65, 1844; núm. 3, do M., op. 88, 1856; núm. 4, si♮ m., op. 143, 1878); Miscellanées, op. 40 (publ. 1844); Scènes pastorales, op. 50 (1844); Rêveries, op. 58 (publ. 1845); Aux mânes de F. Chopin: Élegie et marche funèbre, op. 71 (1849); Rondeau et variations sur La dame de pique de Halévy, op. 75 (1849); Spaziergänge eines Einsamen, op. 78 ('Passejada d’un solitari', 1851); Blumen-, Frucht- und Dornenstücke, op. 82 ('Flors, fruits i espines', 1853); 6 Feuillets d’album, op. 83 (publ. 1853); Allegro pastorale, op. 95 (publ. 1860); Rêveries du promeneur solitaire, op. 101 (publ. 1861); 3 Lieder ohne Worte, op. 105 ('Tres cançons sense paraules', publ. 1862); Variétés, op. 118 (publ. 1867); Feuilles volantes, op. 123 (1868); 33 Variationen über ein Thema von Beethoven, op. 130 ('33 variacions sobre un tema de Beethoven', 1871); Voyage autour de ma chambre, op. 140 (1875); 3 sonatines (op. 146, 1878; op. 147, 1878; op. 149, 1879); Fabliau, op. 155 (publ. 1879)