Resultats de la cerca

Els seus fundadors foren Manuel Manolo  Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023,  Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos,  Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa en una cavitat Alguns exemplars poden tenir més d’un tall o obertura, o estar ornamentats amb figuracions simbòliques d’animals Es percut amb baquetes de fusta dura o bé directament amb les mans És un instrument utilitzat bàsicament en la transmissió de missatges i en l’acompanyament de danses i rituals d’antigues societats d’Oceania, Àfrica, l’Amèrica Central i del Sud i el Sud-est asiàtic Si bé ha estat anomenat també tambor de tall o tambor de fusta , no és pròpiament un tambor, ja que no fa servir…

Si bé en aquestes obres se sol combinar aquesta lingüística amb altres llenguatges de tall més líric i expressiu provinents del món de l’òpera, la presència d’aquest fa pensar en una voluntat expressiva d’entroncar amb una tradició coral pretèrita pel fet d’aplicar aquest llenguatge contrapuntístic majoritàriament als passatges corals La Gran missa en do menor , KV 427, de WA Mozart n’és un dels paradigmes més reeixits, encara que els precedents es troben ja en la Missa en si menor , BWV 232, de JS Bach

Vida Format amb els mestres Eusebi Bosch, Joan Salvat, Carles G Vidiella, Joan Lamote de Grignon i VM de Gibert, el 1920 inicià les seves activitats pedagògiques com a educador musical a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Precisament, aquesta tasca de divulgació del fet musical fou una de les seves màximes ocupacions en diferents institucions culturals de Barcelona Redactà diverses biografies de compositors catalans del segle XIX en la "Revista de l’Orfeó Gracienc", i compongué un bon nombre de cançons populars i també un interessant Trio 1930 per a violí, violoncel i piano Bibliografia Complement…

Fou batejat a l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 4 de febrer de 1727, rebent com a nom de fonts Genís Probablement arribà a l’Escolania de Montserrat entre el 1736 i el 1737, anys en què Benet Esteve n’era mestre Benet Julià fou condeixeble d’Antoni Soler El 1746 professà com a monjo amb el nom de Benet Molt probablement, el 1763 substituí interinament Josep Martí com a mestre de l’Escolania abans que Anselm Viola fos nomenat per al càrrec Malgrat l’escadussera mostra d’obres conservades, aquestes palesen una articulació intelligent de la polifonia d’estil antic,…

Influït inicialment per la música d’E Elgar, a partir de la meitat dels anys vint la seva trajectòria compositiva agafà un nou rumb i l’allunyà de l’òrbita de provocació que havia caracteritzat la seva música els primers anys, com demostra, a tall d’exemple, la música incidental de La tempesta 1921, on distribuí un conjunt format per tenor, baix, piano, trompeta, trombó, gongs i cinc percussionistes entre el públic Interessat en la música francesa, I Stravinsky i el jazz , volgué rebatre les formes i els llenguatges arquetípics de la tradició, principalment germànica Compongué…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc entre dues parts simètriques Consta d’un tros de canya ampla, amb dos nusos, l’un a la part superior i l’altre al terç inferior aquesta part inferior és la que serveix de mànec La canya presenta un tall longitudinal des de la part superior fins al nus inferior sense sobrepassar-lo, sovint amb una petita obertura en una de les meitats per tal d’afavorir la ressonància El so es produeix en picar rítmicament amb una mà la part inferior del mànec o bé colpejant la part superior directament sobre la mà De construcció domèstica,…

Fou organista de la catedral de Coïmbra, com a successor del seu mestre Francisco Vaz Pels volts del 1720 ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Lisboa i més tard fou nomenat vicemestre de capella de la cort portuguesa, institució dirigida llavors per D Scarlatti De la seva producció cal destacar les sonates per a clavicèmbal en un sol moviment i les obres per a orquestra Les primeres, tot i prendre el model binari de les obres de D Scarlatti, mostren una tendència cap a una estructura temàticament tripartida de tall clarament preclàssic Pel que fa a les obres orquestrals…

Vida A deu anys inicià els estudis de solfeig i piano Més tard els perfeccionà amb E Granados i fou alumne d’harmonia i composició de F Pedrell D’entre la seva abundant producció musical, d’estil romàntic, destaquen les composicions per a piano Jota Pamplona , El convent , La tórtora emmalaltida , Dansa de la mort i Primavera d’altre temps També escriví l’opereta Lady Flirt , música religiosa i música de cambra i harmonitzà cançons tradicionals catalanes, com Els tres tambors , La filla del rei de França o El mestre El 1911 fundà una acadèmia de música i hi impartí classes fins el 1914…

La primera edició tingué lloc el 18 de setembre de 1971 a l’Amfiteatre del Maresme de Canet de Mar, organitzada pel grup de pioners dels escoltes d’aquesta població El festival s’anà repetint cada any fins el 1978 -a partir del 1975, al Pla d’en Sala- L’any de màxima popularitat, el 1976, s’hi aplegaren 60 000 persones, en una edició que coincidí amb el moment més polititzat del festival en contra de la dictadura franquista Entre els diversos grups i cantautors que hi participaren cal esmentar Ovidi Montllor, Raimon, Lluís Llach, Uc, Al Tall, Coses, Dolors Laffitte, Pau Riba i…