Resultats de la cerca

No aconseguí la fama d’Elvis Presley, però esdevingué tan important com aquest pel que fa al rock-and-roll Creixé en una família pobra, escoltant blues , country i gòspel El mateix dia que escoltà Elvis Presley per primera vegada a la ràdio es presentà a la mateixa discogràfica, Sun Records, de Memphis, on també enregistraren Jerry Lee Lewis, Roy Orbison i Johnny Cash, perquè el sentissin actuar Tenia un estil de tocar la guitarra ràpid, de ritme encomanadís, molt ballable, on combinava el ritme de música negra i melodies del country El seu estil quedà perfectament reflectic en el clàssic…

Estudià piano, saxòfon alt i diversos instruments de metall Tocà en bandes locals i el 1950 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton Després estigué en una banda militar i el 1956 es donà a conèixer a Nova York Realitzà diversos enregistraments, entre els quals destaquen Fabulous Phineas 1958 i Piano Portraits 1959 Més tard s’installà a Los Angeles, on el 1961 enregistrà A World of Piano Al cap de poc, per problemes de salut i a causa d’una lesió en una mà, disminuí la seva activitat, tot i que actuà esporàdicament i realitzà alguns enregistraments, essent remarcables els àlbums The Newborn…

Filla d’una família de grangers, aconseguí projectar la música country en l’àmbit internacional, a base de barrejar-la amb elements pop Fou aclamada per crítica i públic durant els anys setanta i vuitanta, amb temes com  Dumb Blonde 1966, Joshua 1971, I Will Always Love You 1974, Here You Come Again 1977 i  9 to 5 1980, tema principal de la pellícula Nine to Five , de Colin Higgins, que protagonitzà juntament amb Jane Fonda i Lily Tomlin, i amb el qual debutà en el cinema, i cantant amb Kenny Rogers el clàssic dels Bee Gees Islands in the Stream 1983, que en català versionà Tomeu…

Començà la seva trajectòria musical el 1960 amb Ike Turner 1931 - 2007, amb qui es casà el 1962 i formà el duo Ike & Tina Turner que, amb una barreja molt efectiva de soul , rock i rhythm-and-blues , es convertí en un dels conjunts més populars dels anys seixanta i setanta amb cançons com A Fool in Love , It’s Gonna Work Fine , River Deep, Mountain High , Proud Mary , Nutbush City Limits que popularitzaren en una trentena d’àlbums Divorciada 1978, emprengué una carrera en solitari que li donà un nou impuls fins a mitjan dècada de 1990 amb nombrosos concerts i enregistraments De la…

Formada en el gòspel  —a dotze anys formava part del cor que acompanyava el seu pare, un pastor baptista itinerant—, a l’inici de la seva carrera rebé el suport de Mahalia Jackson i altres destacades representants d’aquest gènere, com també del seu pare, que l’encoratjà a enregistrar el primer disc, Songs of Faith , als 14 anys A partir del 1960 decidí cantar música no religiosa i, contractada per la discogràfica Columbia, publicà diversos àlbums amb repertori molt variat, entre els quals destacà  Today I Sing the Blues , que li donaren un gran renom El 1966, amb el segell Atlantic,…

Estudià cant a Nova York amb DFerro i posteriorment amplià la seva formació a Roma i París Debutà com a Blonde El rapte del serrall amb la New York City Opera 1971 i el 1975 es presentà al Covent Garden de Londres, un any abans del seu debut al Metropolitan de Nova York Dotada d’una veu capaç d’afrontar les colorature de les parts de soprano lírica lleugera, destacà en diverses òperes de WA Mozart, G Donizetti, A Thomas, G Verdi i RStrauss, entre d’altres Al Gran Teatre del Liceu es destacà a la meitat dels anys vuitanta amb La fille du régiment i Don Pasquale El 1993 es…

Nasqué en una família d’ambient rural, amb el nom de Cora Walton, i s’educà musicalment en el cor d’una església on rebé la influència de personatges del blues com BB King, Big Mama Thornton, Bessie Smith i Victoria Storey i l’estil de Chicago de Muddy Waters i Howlin’ Wolf A divuit anys se n’anà a Chicago, però no aconseguí signar el seu primer contracte discogràfic fins el 1963, amb un treball en el qual cantà una de les peces que més la marcaren Honky Tonky A partir de llavors inicià una carrera imparable fins a convertir-se en la reina indiscutida del blues de Chicago, i en la potent veu…

Installat a Chicago des dels anys trenta, fou un dels grans pianistes del blues Tingué com a principals influències Roosvelt Sykes i Big Bill Broonzy De fet, començà acompanyant Broonzy al piano, fins que el 1944 inicià una prolífica carrera en solitari, a cavall entre el blues tradicional i l’urbà Amb la seva veu profunda, cantà cançons com Lend Me Your Love , Rockin’ the House , Nobody loves me , Alberta i Messin’ Around With the Blues , que ell mateix escriví i que es convertiren en clàssics del blues El 1963 s’establí a París, on visqué fins a la seva mort

Després de treballar amb Albert Wynn i Wilbur De Paris, s’estigué dos anys a Europa amb l’orquestra de Sam Wooding 1928-30 Treballà, després, amb moltes orquestres, entre les quals cal destacar les de Cab Calloway 1933-39, Teddy Wilson 1939 i Benny Carter 1940 Durant els anys cinquanta i seixanta tocà sovint en orquestres de música llatinoamericana Dirigí la seva pròpia banda a Nova York 1960-65 i després treballà amb Benny Goodman 1966-67 A partir de llavors tocà sobretot com a solista amb diferents seccions rítmiques, tot fent gires mundials Fou en aquesta època que -fet poc…

Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano