Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, en el qual obtingué diversos premis, especialment de piano, instrument amb què començà una brillant carrera com a concertista S’inicià en el cant aconsellada per P Mascagni, que l’escoltà en una vetllada familiar, i debutà a vint-i-quatre anys, sense preparació prèvia, cantant Rigoletto a Trani Pulla De seguida fou contractada per a cantar a l’Òpera de Roma L’any 1921, i després d’haver-se presentat a l’Amèrica del Sud, Chicago i Rússia, obrí la temporada del Metropolitan de Nova York amb La Traviata , obra amb la qual assolí un èxit esclatant…

Sovint també s’utilitza l’abreviatura "div" Per tornar a restablir en una única part els diferents nivells polifònics provocats pel divisi s’indica amb el mot tutti o amb la locució all’unisono

Fou deixeble de JP Arcas, pare del també guitarrista J Arcas Amb només deu anys inicià la seva carrera de concertista Tocà a l’Argentina i segons la documentació conservada, sembla que després de tornar a Catalunya feu concerts en diferents ciutats d’Europa A la seva època fou reconegut per la seva tècnica d’execució àgil i neta

D’aquesta manera, la intensitat de l’instrument disminueix l’arc produeix molt poca fricció sobre les cordes i el seu timbre varia notablement De vegades es distingeix entre col legno battuto l’arc colpeja les cordes i col legno tratto l’arc frega les cordes Per a indicar que cal tornar a fer servir l’arc de la manera habitual s’escriu arco

Exemple de salmòdia responsorial, fou anomenat en llatí responsorium graduale , o simplement graduale , per tal com era entonat per un cantor que es collocava a les grades gradus de l’ambó El seu text acostuma a ser un salm i la seva melodia, basada molt sovint en algun dels antics modes autèntics, sol ser molt melismàtica Originàriament, abans de tornar al versicle es repetia la resposta, pràctica que caigué en desús a partir del segle VIII

Fou educat musicalment pel seu pare, també violinista Debutà a quinze anys a disset s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Bolšoj de Moscou Durant molts anys actuà com a violí solista per tot Europa, i en tornar al seu país s’inicià en la composició Va escriure música per a orquestra, algunes òperes, entre les quals Ammalet-bek , Taras Bul’ba i Sten’ka Razin , i també cançons inspirades en el folklore rus, que constitueixen la part més atractiva de la seva obra

Estudià al Conservatori del Liceu i a l’Institut Casals Ben aviat destacà com a violoncellista, i actuà sobretot a l’Amèrica del Sud Fou professor del seu instrument al Conservatori de l’Havana i, juntament amb G Cassadó, fundà la Sociedad de Música Contemporánea a Cuba En tornar a Barcelona actuà sovint com a director de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i participà en diverses formacions de cambra Dirigí el primer enregistrament discogràfic de l’òpera Canigó del pare Massana, basada en el poema de Jacint Verdaguer També es dedicà a la composició

Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar a Catalunya, i fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 És autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals destaquen l' opéra comique Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals…

Després d’iniciar els estudis musicals a Hèlsinki, els continuà a Viena, Leipzig i Munic En tornar a la capital finlandesa, es donà a conèixer com a pianista i escriví crítiques de concerts en diverses publicacions periòdiques Gran admirador de RWagner, fundà, amb uns collegues, una societat wagneriana A més, creà diverses institucions per a l’ensenyament de la música, entre les quals el Conservatori de Hèlsinki, anomenat més tard Acadèmia Sibelius Preocupat per augmentar la qualitat dels estudis musicals a Finlàndia, redactà diversos tractats pedagògics Compongué algunes obres…

Pel setembre del 1388, Joan I d’Aragó pregà al duc que li deixés aquest músic durant algun temps, petició que fou atesa gairebé de forma immediata En el salconduit que li entregà el monarca pel juny del 1389 per tal que pogués tornar a Borgonya, consta que es deia Jehan Visée El seu germà Gilbert, que, com ell, tocava l’orgue i l’escaquer, fou ministril del rei de França, del duc de Borgonya i, finalment, del rei Joan, al servei del qual estava el 1390 No s’ha de confondre Joan dels Òrguens amb Jehan l’orgueneur