Resultats de la cerca

Debutà el 1940 sota la direcció d’Amalio López, que el 1943 fou rellevat al capdavant de la formació per Ángel Muñiz Tosca Al llarg de més de vint anys, Muñiz Tosca tirà endavant un projecte d’acostament de la música al públic asturià, si bé l’orquestra feu també algunes incursions fora del Principat Durant una breu temporada hagué de reduir el nombre de membres i es convertí en una orquestra de cambra, però el 1964, any de la mort de Muñiz Tosca, ja havia recuperat el format simfònic En homenatge a aquest mestre, l’orquestra es denominà Orquestra…

Estudià música a Nimes i posteriorment a París, amb el tenor Georges Jouatte El 1950 debutà a Mulhouse amb Lohengrin de Wagner, i un any després ho feu a la sala Favart de París amb Tosca i a l’Òpera amb el mateix Lohengrin , el 1950 Cantà a Bayreuth a partir del 1958, any que hi debutà amb Parsifal , i de seguida s’especialitzà en Wagner, amb l’obra del qual assolí la fama, per bé que el seu repertori inclou interpretacions de molts altres compositors, entre les quals es destaquen la Tosca de Puccini i diverses operetes d’Offenbach Fou la primera cantant francesa…

Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la collaboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach La haine , 1874 i Jules Massenet Le crocodile , 1886 Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte…

Estudià cant amb Greta Callew i Jessica Smity Al principi dels anys cinquanta ingressà en el National Theatre Movement, amb el qual protagonitzà Els contes de Hoffmann el 1954 Aquest mateix any anà a París per perfeccionar els seus coneixements amb el baríton Dominique Modesti i el 1956 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa amb Tosca En 1956-57 cantà a l’Òpera de París, escenari on a partir del 1959 interpretà assíduament Carmen El 1958 participà en la representació de Rigoletto , al costat de J Sutherland, al Covent Garden El 1967 obtingué la nacionalitat francesa…

Vida Estudià al Conservatori de Madrid, gràcies a una beca Si bé inicialment realitzà estudis de violí, el canvi de veu el feu decidir pel cant Actuà, en petits papers, al Liceu i al Teatro Real de Madrid i el 1916 interpretà el paper de Cavaradossi Tosca al Teatre Espanyol de Barcelona Un any després debutà al Colón de Buenos Aires al costat d’Enrico Caruso Entre el 1924 i el 1932 fou una figura assídua de la Civic Opera de Chicago, on sempre fou molt apreciat El 1926 hi cantà l’estrena americana de La cena delle beffe d’U Giordano El repertori que interpretà en aquella ciutat…

Debutà el 1911 al Teatre Gran Via de Barcelona en el paper de Mario Cavaradossi a Tosca , de G Puccini Actuà en diversos teatres de l’Estat espanyol tot interpretant òpera i sarsuela El 1916 participà en l’estrena de Tassarba , d’Enric Morera, al Gran Teatre del Liceu Morí prematurament

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Debutà durant la seva infantesa al Teatro Filarmonico de Verona en el paper del Pastor de la Tosca pucciniana A partir del 1988 començà una important carrera amb papers de mezzosoprano de coloratura , especialment els mozartians Cecilio, Idamante, Cherubino, Zerlina, Dorabella, Sesto i rossinians Rosina, Isabella Ha cantat als teatres i els festivals més importants del món sota les ordres de H von Karajan, Ch Hogwood, D Barenboim o R Chailly, entre d’altres, a més d’haver efectuat nombroses gravacions discogràfiques i de vídeo

Filla de l’actor Teodor Bonaplata , es casà amb el mestre Llorenç Bau , que la inicià en el repertori operístic Debutà a Milà amb l’ Aïda de G Verdi, i dugué a terme una important carrera internacional, especialment amb el repertori verdià A Barcelona, el 1902 fou l’estrella en l’estrena de Cristoforo Colombo d’A Franchetti, i el 1903 protagonitzà la primera representació de Tosca , de G Puccini El 1904 es retirà i es dedicà a l’ensenyament del cant La seva filla, Carme Bau i Bonaplata , fou també cantant, i el seu fill Llorenç Bou-Bonaplata , productor cinematogràfic

Estudià cant a Chicago, on debutà el 1924 com a pastor Tosca El 1929 es presentà amb el paper de Cieca al Metropolitan de Nova York La Gioconda , on actuà fins el 1945, destacant-se especialment en òperes de Ch Gounod Faust , G Verdi La forza del destino , G Bizet Carmen i V Bellini Norma El 1934 hi estrenà Merry Mount , de H Hanson, en la qual sobresortí per la subtil interpretació que feu, afavorida per la seva gràcil presència escènica El 1945 publicà a Nova York la seva autobiografia, Come Soon, Tomorrow El 1954 es retirà de l’escena i es traslladà a Florència

Estudià dret a Tolosa, però el seu interès pel cant feu que l’any 1911 iniciés els estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat llenguadociana Ferit a Verdun el 1916, no reprengué la seva carrera fins el 1919 Debutà al Caire amb Hérodiade , de J Massenet, i després realitzà diverses gires arreu d’Europa El 1932 es presentà a la Sala Favart de París en el paper de Scarpia Tosca , escenari on actuà amb assiduïtat fins el 1957 A partir del 1942 inicià una important tasca pedagògica al Conservatori de París Enregistrà La damnació de Faust , de Berlioz, i Samsó i Dalila , de…