Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Ricard Lamote de Grignon i Ribas
Música
Compositor i director català, fill de Joan Lamote de Grignon i Bocquet.
Vida Format musicalment amb el seu pare des de la infantesa, continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquesta Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932, guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra Simfònica de Girona, amb la qual…
Jenö Zádor
Música
Compositor nord-americà d’origen hongarès.
Es formà al Conservatori de Viena 1911 i a Leipzig 1912-14, i també cursà estudis a la Haia i a la Universitat de Münster 1920-21, on obtingué el doctorat Entre el 1921 i el 1939 exercí la docència, primer al Nou Conservatori de Viena i a partir del 1934 a l’Acadèmia de Música de Budapest L’any de l’esclat de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Hollywood, on compongué música per a més de 120 llargmetratges El gros del seu catàleg el constitueixen les obres escèniques i orquestrals Entre les primeres, cal destacar nombroses òperes Forever Rembrandt 1930, Christopher Columbus 1939 i The…
Ettore Panizza
Música
Compositor i director d’orquestra argentí.
Fill de Giovanni Grazioso Panizza, violoncellista i director, estudià inicialment amb el seu pare i després es traslladà a Itàlia, on entre el 1887 i el 1898 amplià la seva formació El 1900 estrenà a Gènova una obra pròpia, el tríptic Medioevo latino , que A Toscanini dirigí a Buenos Aires cinc anys més tard Com a director, exercí inicialment a Buenos Aires i el 1898 ho feu al Teatre Costanzi de Roma Després de presentar-se al Covent Garden de Londres 1907, tornà a Itàlia, on del 1921 al 1931 fou assistent de Toscanini al Teatro alla Scala de Milà El 1933 substituí T Serafin al…
Josep Muset i Ferrer
Música
Compositor i organista català, germà de Frederic Muset.
Estudià música a Montserrat, a Vic amb Ll Romeu, a Barcelona amb VM de Gibert i a la Schola Cantorum de París amb AM Decaux orgue i LV Vierne contrapunt i improvisació Treballà com a mestre de capella del seminari de Vic, i entre el 1934 i el 1936 fou organista a la catedral de Barcelona i professor d’orgue i harmonia al Conservatori de Música del Liceu El 1936 abandonà Catalunya i residí a França, Bèlgica, Austràlia, Canadà i els EUA, països on realitzà concerts i exercí com a professor Quan tornà a Barcelona, el 1949, fou nomenat organista a la parròquia de Sant Sever i reprengué les seves…
José Antonio de Donostia
Música
Nom religiós amb què és conegut el compositor i musicòleg basc José Gonzalo Zulaica i Arregui.
Vida Ingressà a l’orde caputxí i fou ordenat de sacerdot el 1908 Estudià a Sant Sebastià i posteriorment a Barcelona, on entrà en contacte amb F Pedrell, i també a la Schola Cantorum de París 1920-21 Compongué música escènica per a diverses obres de l’escriptor H Ghéon Les trois miracles de Ste Cécile , 1920 La vie profonde de St François d’Assise , 1926, i Le Noël de Greccio , 1935 També escriví obres de gran qualitat per a piano, com ara Preludios vascos 1912-23, Vora’l Ter 1936, Infantiles 1948 o Vals parabólico A partir del 1913 començà una sèrie de lieder per a cant i piano sobre…
Frederic Lliurat i Carreras
Música
Teòric, crític i pianista català.
Vida Inicià els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i els amplià amb E Granados i ChA de Bériot a París i A De Greef a Brusselles Feu concerts per l’Estat espanyol i Europa, però un accident li afectà una de les mans i segà la seva carrera pianística Fundà 1904 la "Revista Musical Catalana", de la qual també fou redactor en cap, i collaborà en altres publicacions, tant nacionals "La Veu de Catalunya", "El Poble Català", "La Vanguardia" com estrangeres "Le Monde Musical" Els seus escrits són recollits en el llibre La música i els músics crítica-impressions 1933 També…
Fèlix Martínez i Comín
Música
Compositor català.
Estudià piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment harmonia i composició amb J Zamacois Actuà com a intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Els anys quaranta s’especialitzà en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador, i també s’inicià en la cobla, gènere que finalment conreà a bastament i en el qual obtingué nombrosos premis i destacà com un dels primers experimentadors en combinacions instrumentals La seva producció també inclou música de cambra, lieder i algunes peces simfòniques,…
Vicent Pérez i Jorge
Música
Compositor valencià.
Vida Estudià música al Conservatori de València i també amb Ángel Mingote, Andrés Isasi i Miquel Asensi Ingressà en l’orde franciscà el 1922 Entre les seves composicions, majoritàriament religioses, cal destacar nou misses, una Salve Regina a quatre veus i gran orgue, Capricho per a piano , Tríptic folklòric valencià i l’obra per a orgue Capricho sinfónico , orquestrada per ell mateix i estrenada per l’Orquestra Simfònica de València l’any 1943 Amb Manuel Mola publicà l' Antología musical al servicio del templo 1947 També exercí com a director de cors, organista de San Francisco…
Jan Hanuš
Música
Compositor txec.
El 1932 feu estudis de composició amb O Jeremiaš, que després amplià amb P Dědeček, R Karel i J Křička El 1940 es diplomà Treballà per a la Casa Editora FA Urbánek Fou secretari de la Unió de Compositors txecoslovacs 1955-60 i director de la discogràfica Panton 1963-70 La seva obra es mostra fidel a la tradició txeca, amb una tendència al caràcter dramàtic i un gust exquisit en el terreny harmònic i tímbric Impressionista en la limpidesa de l’escriptura, no rebutjà la línia constructivista de P Hindemith, tal com mostra la Musica concertante 1970 També conreà la música electrònica El seu…
Xavier Boliart i Ponsa
Música
Compositor i professor català.
Vida Format a l’Escola de Música de Barcelona, fou deixeble dels mestres Alfonso, Poch, Pich, Gibert, Zamacois i Massià Més tard estudià instrumentació i composició amb Manuel Oltra, direcció amb Joan Pich i Santasusana i pedagodia amb Maria Cateura Professor de solfeig i teoria a l’Escola de Música de Barcelona, el 1980 hi obtingué la càtedra d’harmonia Ha compost una obra àmplia que inclou música per a instrument solista, per a conjunts instrumentals i també per a orquestra La música per a cobla ocupa un lloc destacat en el seu catàleg compositiu Obra Solo Dotze preludis per a piano 1984…