Resultats de la cerca

Ingressà al conservatori de la seva ciutat natal el 1853 i fou deixeble d’Ambroise Thomas i François Benoist Debutà el 1863 i de seguida fou contractat per Pablo de Sarasate, de qui fou acompanyant en diverses gires La puresa del seu so i l’extrema precisió que aconseguia en l’execució li valgueren el reconeixement del públic i la crítica El 1887 obtingué una plaça de professor al Conservatori de París, on fou mestre de la nova generació de pianistes francesos, entre els quals A Cortot i R Casadesus El 1889 oferí un recital amb clavicèmbal, i de seguida fundà la Societat d’Instruments Antics…

Si bé nasqué amb caràcter nacional, des del 1974 obrí les portes a participants d’arreu del món amb l’objectiu d’ajudar els joves pianistes a promocionar-se internacionalment Ha comptat amb la collaboració de grans personalitats del món de la música, que, juntament amb l’alt nivell artístic dels participants, han donat al concurs el prestigi de què gaudeix Cal destacar-ne M Valcárcel i F Sopeña -els dos primers directors del concurs-, AF Marescotti, F Mompou, X Montsalvatge, A de Larrocha i V Cacho Fins el 1978 se celebrà amb una periodicitat anual, que passà a ser biennal en el període 1978-…

El 1547 ingressà a la Universitat de Frankfurt, i alhora s’inicià en l’ofici d’impressor Dos anys més tard es posà al capdavant de la impremta de Nicolaus Wolrab, i aviat esdevingué l’impressor oficial de la universitat, càrrec que el connectà amb l’humanista Jodocus Willich El 1572 obtingué una patent imperial sota la protecció de Maximilià II Se’l pot considerar un dels responsables de la importància que assolí la seva ciutat natal al segle XVI com a mercat de llibres Cal esmentar la celebració a Nuremberg d’una fira amb caràcter triennal, que atreia impressors tant d’Alemanya…

S'inicià en la construcció d’instruments d’arc de manera autodidàctica a l’edat de dotze anys En 1982-83 completà la formació a Cremona Itàlia El 1985 obrí taller a Barcelona, dedicat a la restauració i la construcció d’instruments, i també a la reproducció de violins antics, especialment Stradivari i Guarnieri Seleccionat el 1991 per a participar al I Concurs Internacional de la Ville de París, el 1994 es classificà en quart lloc a la VII Triennal A Stradivari de Cremona L’any 2003 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi en reconeixement al prestigi internacional assolit en el seu…

El territori de l’actual Romania ha estat durant molts segles escenari de guerres i invasions, mentre que les èpoques d’estabilitat política han estat més aviat curtes Aquesta història agitada és un dels factors determinants del seu desenvolupament cultural Durant molts segles, la música religiosa i la música popular foren les principals protagonistes de la vida musical romanesa Tanmateix, hi ha referències de grups instrumentals a les corts dels prínceps als segles XV i XVI Més endavant, es té notícia d’algun conjunt coral al servei del príncep de Valàquia Ja més avançat el segle XVII, la…

Vida Nen prodigi, a quatre anys ja demostrà els seus dots per a la música Es formà al conservatori de la Societat d’Amics de la Música de Viena en el període 1888-94, centre on estudià violí amb JM Grün, S Bachrich i J Hellmesberger, piano amb L Ernst i harmonia, contrapunt i composició amb R Fuchs Traslladat a París el 1894, prosseguí la seva formació musical al conservatori d’aquesta ciutat sota el mestratge de J Massenet i G Fauré L’estrena a París del seu Poème roumain 1897 el donà a conèixer en els cercles musicals de la ciutat Durant tota la seva vida dugué a terme una important tasca…

Música culta L’Església, de forta influència bizantina, fou el principal centre de producció musical fins ben bé al segle XIX Del segle XIV s’ha conservat una sèrie d’himnes compostos per Filoteu, monjo del monestir de Cozia Un període especialment fecund de la música sacra a Romania fou el comprès entre els segles XV i XVII, època al llarg de la qual sorgiren escoles de música religiosa als monestirs importants Al segle XVI destacà l’organista H Ostermayer 1500-1561, i ja al XVIII, el compositor J Sartorius 1712-1787 Durant aquest segle s’hi feren sentir les influències russa i occidental,…