Resultats de la cerca

Trio de guitarres fundat l’any 1991 a Frankfurt per tres deixebles de la classe de Michael Teuchert, professor d’aquest instrument a la Frankfurter Musikhochschule Integrat al principi per Rainer Grunz, Christopher Brandt i Elmar Rothe, el 1995 Brandt fou substituït per Alexandros Roussos El seu repertori comprèn transcripcions i originals d’obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies

Encara que també s’ha utilitzat per a obres vocals amb acompanyament o sense, en l’actualitat la denominació més habitual per a una peça per a tres cantants és tercet Al principi, la paraula trio significà pròpiament un tipus d’escriptura -representada, entre molts altres exemples, per nombroses simfonies a tres veus obligades de JS Bach les Invencions a tres veus- en la qual les tres parts de la polifonia tenen la mateixa importància Això no vol dir, però, que tinguin el mateix caràcter ni que comparteixin el mateix material un arranjament freqüent és el de dues veus superiors i…

L’estructura bàsica de la peça completa és dansa-trio-dansa da capo , però també es dona la possibilitat d’ampliar l’esquema amb altres trios, diferents o no, que es van alternant amb la dansa principal El nom de trio ve del fet que, al principi, aquesta secció s’interpretava a tres parts instrumentals, generalment de vent sovint dos oboès i un fagot D’aquesta manera se’n reforçava el caràcter lleuger que contrastava amb la secció principal Malgrat els canvis posteriors en la instrumentació, el trio ha continuat mantenint el seu sentit melòdic, una…

Fundat l’any 1927 i dissolt el 1974, tingué com a membres el violinista Jean Pasquier, el violista Pierre Pasquier i el violoncellista Étienne Pasquier Aquesta formació collaborà habitualment amb altres intèrprets, com la pianista Marguerite Long i el flautista Jean-Pierre Rampal El 1970 els fills de Pierre Pasquier, Bruno intèrpret de viola i Régis violí, formaren, juntament amb Roland Pidoux violoncel, el Nou Trio Pasquier, que començà les seves actuacions com a grup el 1972 i que el 1983 feu el primer enregistrament Considerada una de les agrupacions de cambra capdavanteres en…

Fou fundat el 1982 a Madrid pel pianista Luciano González Sarmiento, el violinista Joan Lluís Jordà i el violoncellista Dimitar Furnadjiev Aquest trio és una de les agrupacions cambrístiques més destacades del panorama musical espanyol Tot i que el seu repertori inclou les grans obres per a con junt de violí, violoncel i piano del Classicisme al segle XX, els seus components presten una atenció preferent a la divulgació de la música contemporània, i també són requerits en diverses institucions per a impartir classes magistrals de música de cambra

Nasqué a Barcelona l’any 1973 amb MC Poch al piano, M Gaspà al clarinet i P Serra alternant el violí i la viola Des del seu naixement ha estrenat moltes obres de compositors contemporanis, un gran nombre de les quals dedicades especialment a aquesta formació i una quantitat considerable deguda a autors catalans És un dels grups capdavanters en la difusió de la música contemporània El 1979 el Trio amplià la seva plantilla de manera flexible a partir de la formació inicial Joan Lluís Moraleda n’és el director habitual

Fou fundat el 1951 sota el lideratge del violinista Josef Suk , que n’estigué al capdavant des d’aleshores El trio es completà amb un pianista i un violoncellista Els intèrprets de piano que hi collaboraren foren Jiří Hubička 1951-52, Josef Hála 1952-56, i des del 1979, František Maxián 1956-57 i Jan Panenka 1957-79, i els violoncellistes Saša Večtomov 1951-52, Josef Chuchro 1952-56, i des del 1960 i Miloš Sádlo 1957-60 Agrupació capdavantera en la interpretació del gran repertori clàssic i, sobretot, romàntic i postromàntic, feu nombrosos enregistraments i les reedicions que…

Fou fundat el 1968 i des d’aleshores és liderat per la intèrpret d’ones Martenot Françoise Deslogères Aquesta formació s’amplia de vegades amb un pianista -funció que alternen Anne-Marie Lavilléon, Claude Bonneton, Guy Teston i Gilles Bérard- i un percussionista, habitualment Alain Jacquet o Michel Gastaud Gràcies al gran nivell interpretatiu dels seus membres i al fet d’estar constituït per un conjunt instrumental tan poc freqüent, el grup ha estat destinatari de diverses obres d’autors contemporanis, com Pierrette Mari, Guy Morançon i Alain Weber

La instrumentació més habitual d’aquest tipus de sonata fou de dos violins també, moltes altres combinacions d’instruments melòdics i baix continu Els seus moviments poden estar distribuïts de maneres diferents, normalment seguint el patró de la sonata da camera o la sonata da chiesa Protagonista destacada en la música barroca, és present també en la música de períodes posteriors Es caracteritza per l’oposició entre dues veus agudes, que comparteixen el material melòdic principal amb imitacions entre elles, respostes mútues, joc motívic i també moviment parallel en terceres o sextes, i un…

D Guilet ha estat successivament substituït per Isidor Cohen 1969 membre fins el 1966 del Quartet Juilliard i concertino de l’Orquestra del Festival Casals de Puerto Rico, Ida Kafavian 1992, Uck Kim 1998 i Daniel Hope 2002 L’any 1987 Peter Wiley substituí Greenhouse al violoncel, instrument que des del 1998 interpreta Antonio Meneses Mític intèrpret del trio amb piano domina pràcticament tota la literatura musical del gènere, forma un dels conjunts més prestigiosos de la seva especialitat i ha estat protagonista d’un considerable nombre d’enregistraments -pels quals ha obtingut…