Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…
, ,
pantonalitat
Música
Terme usat per Rudolph Réti en el seu llibre Tonality-Atonality-Pantonality (1956), el qual engloba tota la música occidental del final del segle XIX i el principi del XX basada en qualsevol organització amb referents tonals, ja sigui mitjançant el camí de la incertesa i inestabilitat tonal iniciada per R. Wagner, amb combinacions d’índole modal o amb sobreposicions simultànies tonals (bitonalitat, politonalitat), modals (polimodalitat) o qualsevol altra concepció tonal (per exemple intervàl·lica o acòrdica) tot i que fugi de l’harmonia funcional però sense arribar a ser atonal.
Anteriorment a Réti, el terme era usat d’una manera ambigua, i fins i tot A Schönberg l’aplicava en un sentit invers al de Réti amb referència a la seva música dodecatònica
al fine
Música
Locució que, posada en un punt concret de la partitura, prescriu la repetició del fragment de música comprès entre el començament de la peça i el punt marcat com a final (generalment amb el terme fine).
Usat especialment en obres reexpositives com ara l' aria da capo
arabesc
Música
Fragment o material musical que, pel seu disseny florit, fantasiós o decoratiu, evoca els ornaments característics de l’art àrab.
Alguns compositors, com R Schumann i C Debussy, també han usat aquest terme com a títol d’obres seves
clarí
Música
Trompeta natural, construïda amb un tub en espiral i afinada en re, inventada l’any 1959 per F. Finke a partir del model del retrat de G. Reiche, el famós trompetista de Leipzig.
Alguns forats al tub, tapats amb els dits, ajuden a entonar millor alguns harmònics cromàtics del registre més agut Ha estat freqüentment usat en les parts de trompeta barroca de les obres de JS Bach i compositors de la mateixa època
bagatel·la
Música
Peça instrumental curta i sense pretensions.
Aquest terme fou usat ja en la música francesa per a clavecí del segle XVIII Beethoven n’escriví tres sèries per a piano que serviren de model a compositors posteriors També n’escriviren Antonín Dvorák, Jean Sibelius i Anton Webern, entre d’altres
corn marí
Corn marí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent consistent en una closca de cargol de mar amb un forat al seu vèrtex o en un costat que produeix un so molt fort, semblant al d’una trompa.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural La mateixa closca del mollusc i la seva estructura interna cargolada fan de tub acústic Sol emetre un únic so fonamental Estès arreu del món i present en gairebé totes les cultures des del neolític, a Europa ha estat usat sobretot com a instrument de senyals Ateses les seves característiques, el seu ús ha estat més lligat a la comunicació i als rituals que a la interpretació musical
caixa xinesa
Caixa xinesa procedent de Pequín
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió, de so indeterminat, que consisteix en un bloc rectangular de tec de 15 a 20 cm de llarg, 6 a 10 cm d’ample i 4 a 7 cm d’alt, amb una o dues escletxes longitudinals, que es percut amb una baqueta, generalment de fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Té els seus orígens en les campanes budistes d’oració de la Xina, el Japó i Corea, i, pel fet de formar caixa de ressonància, es podria considerar de so determinat si no fos per la poca durada i l’elevat percentatge de soroll Usat inicialment en la banda de jazz , aquest instrument de so estrident i buit apareix ocasionalment a l’orquestra des de la segona dècada del segle XX En pedagogia musical és molt conegut perquè forma part de l’instrumentari Orff
farruca
Música
Ball flamenc pertanyent al género chico i inclòs en el grup dels tangos.
Ballat majoritàriament per homes, es caracteritza pel gran virtuosisme de les seves figures, raó per la qual ha esdevingut una prova clau per a molts bailaores Les seves coplas , cantades en tonalitat menor i amb pocs melismes, s’acompanyen de guitarra i contenen moltes allusions a Galícia Aquest fet, juntament amb la característica glossolàlia inicial i la melodia descendent sobre la vocal al final de cada copla , permet relacionar la farruca amb aquesta terra Alguns compositors han usat aquesta forma en les seves composicions, com feu M de Falla a El sombrero de tres picos