Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Escola Veneciana
Música
Nom donat a un grup de compositors, alguns d’origen francoflamenc, d’altres, italians, actius a Venècia durant la segona meitat del segle XVI i el principi del segle XVII.
La majoria treballaren com a mestres de capella o bé organistes a la basílica de Sant Marc El primer dels compositors de l’anomenada Escola Veneciana fou el francoflamenc Adriaan Willaert, que ocupà la plaça de mestre de capella de la basílica entre el 1527 i el 1562 La seva activitat com a compositor i com a pedagog donà un impuls definitiu a l’activitat musical de la catedral veneciana fins a convertir-la en un dels centres musicalment més avançats del seu temps La línia innovadora i progressista de Willaert fou continuada pels seus deixebles Cipriano de Rore i…
Antonio Bertali
Música
Compositor, violinista i mestre de capella italià, actiu a Viena.
Després de formar-se amb S Bernardi, cap a l’any 1624 passà a la cort austríaca El 1631, quan era músic de la capella imperial, començà a rebre encàrrecs de música de circumstàncies Fruit d’aquests encàrrecs foren diverses cantates festives i obres religioses per a esdeveniments puntuals L’any 1649 succeí G Valentini com a mestre de la capella imperial Per raó del seu càrrec, escriví molta música litúrgica, generalment amb gran profusió de mitjans, en la línia de la tradició veneciana, amb una policoralitat sumptuosa i diversitat de grups instrumentals També escriví diferents…
Jan Nasco
Música
Compositor d’origen flamenc actiu al nord d’Itàlia.
Des del 1547 fins al 1551 fou director musical de l’Acadèmia Filharmònica de Verona Després passà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Treviso S’han conservat algunes cartes seves que donen informació molt abundant i interessant sobre aspectes de caràcter interpretatiu, especialment sobre l’ús d’instruments en combinació amb les veus en motets i madrigals Escriví molta música religiosa, madrigals i altres composicions profanes El seu estil estigué molt influït per l’escola veneciana d’A Willaert La major part de la seva producció sacra ha desaparegut
Giovanni Gabrieli
Música
Compositor i organista italià.
Vida Nebot d’Andrea Gabrieli, es formà al costat del seu oncle, organista de Sant Marc de Venècia Cap al 1575 s’establí com a músic de la cort del duc Albert V a Munic, on es mantingué actiu fins el 1579 i conegué Roland de Lassus Des del 1584 i fins a la data de la seva mort, ocupà un lloc com a organista de la seu veneciana, primer com a substitut de Claudio Merulo i després com a segon organista titular Des del 1585 combinà aquest treball amb l’activitat com a organista de la confraternitat de la Scuola Grande di San Rocco de Venècia A partir del 1586, data de la mort d’A…
Melchior Franck
Música
Compositor alemany.
Possiblement estudià amb C Demantius En 1601-03 estigué actiu a Nuremberg, on conegué l’obra de HL Hassler i, a través seu, la de l’Escola Veneciana dels Gabrieli A partir del 1603 ocupà el càrrec de mestre de capella del príncep Johann Casimir a Coburg Fou un compositor força prolífic i edità moltes de les seves obres, en les quals palesa un gran domini del contrapunt Entre la seva producció destaquen les obres religioses en llengua alemanya, en bona part basades en corals, algunes composicions profanes i diverses danses instrumentals Tot i estar ancorat en la tradició, és…
Gunther Václav Jakob
Música
Compositor i organista bohemi.
Començà la seva carrera com a membre del cor del monestir benedictí de Sant Nicolau de Praga Estudià música amb P Smrkovský i orgue amb I Vavák Viatjà freqüentment, i visità Viena i diversos monestirs de Bohèmia i Moràvia Fou un compositor de renom i una de les figures més destacades del Barroc tardà a Bohèmia Molt conegut no solament al seu país sinó també a Àustria, Hongria i Baviera, compongué una gran quantitat de música sacra, de la qual destaquen trenta misses i quatre oratoris Escriví també àries, lletanies i motets Mostrà inclinació per l’estil policoral de l’escola veneciana…
Jacob Stainer
Música
Constructor austríac d’instruments de corda.
Contemporani de N Amati, Stainer fou, sens dubte, el millor lutier alemany del Barroc Tot i que els seus instruments s’assemblen als de l’autor cremonès, les diferències són tan remarcables que es fa impossible afirmar que Amati fos el seu mestre Els seus violins són una mica més estrets i més curts que els italians, amb la tapa més bombada que el fons, i molts tenen una testa de lleó esculpida al cap Ocupà el lloc de lutier de la cort veneciana, càrrec que li permeté de vendre violins a la noblesa europea, i els seus intruments arribaren fins i tot a la capella reial de Madrid…
Alessandro Marcello
Música
Compositor italià.
Des de petit mostrà una gran aptitud per al violí i el seu pare fou el seu primer mestre de música Personatge polifacètic, també cantava, pintava i escrivia poesia amb gran talent, i estudià filosofia i matemàtiques La seva casa veneciana es convertí en l’escenari de concerts setmanals, on s’interpretaven composicions seves F Gasparini, A Lotti i, més tard, G Tartini foren membres habituals d’aquestes reunions Fou membre de l’Acadèmia Arcàdica de Venècia, on rebé el sobrenom d’Eterio Stinfalico Alessandro no fou, però, un compositor tan prolífic com el seu germà petit, Benedetto…
Giovanni Valentini
Música
Compositor, organista i poeta italià.
Es formà a Venècia amb Giovanni Gabrieli Fou organista a la cort del rei Segimon III de Polònia Des de l’any 1614 ocupà la plaça d’organista de cambra de l’arxiduc Ferran a Graz Quan aquest fou coronat emperador 1619, Valentini l’acompanyà a Viena i passà a ocupar el càrrec de primer organista i, després, de mestre de capella de la cort imperial Com a compositor, cultivà l’estil policoral característic de l’escola veneciana Moltes de les seves obres foren publicades a Venècia La major part de la seva producció profana data dels primers anys, mentre que la religiosa fou escrita…
Gaetano Latilla
Música
Compositor italià.
Quan era un infant formà part del cor de la catedral de Bari i el 1726 ingressà al Conservatorio di Santa Maria del Loreto, a Nàpols Començà la seva carrera professional el 1732 amb l' opéra-comique Li marite a forza , estrenada a Nàpols, i durant els següents cinc anys escriví altres obres dins la mateixa línia Estrenà altres opéras-comiques a Roma i també a Venècia L' opera seria Demofoonte 1738 fou una de les que ajudà més a donar-li popularitat entre el públic També treballà per a diverses esglésies, com la basílica romana de Santa Maria Maggiore 1738-41, Sant Marc 1762-~70 de Venècia i…