Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Friedrich Schwindl
Música
Compositor, violinista i pedagog de probable origen neerlandès.
Durant la dècada del 1760 formà part, com a violinista, de l’orquestra del comte Colloredo La seva activitat professional, però, es desenvolupà principalment a Suïssa, on fou solista a la Musiksaalgesellschaft de Zuric i també en orquestres d’altres ciutats com Ginebra, Lausana i Mülhausen Entorn del 1770 s’establí a la Haia, on assolí cert prestigi com a compositor i professor El 1780 fou nomenat konzertmeister de l’orquestra del marcgravi de Baden-Durlach, càrrec que ocupà fins a la mort Compongué vint-i-vuit…
Ludwig Scherrer
Música
Orguener suís.
Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats,…
Lily Pons
Música
Soprano francesa naturalitzada nord-americana.
Estudià al Conservatori de París, on es formà com a pianista abans de fer-ho com a cantant El 1928 debutà a Mulhouse amb Lakmé , de Léo Delibes, i poc després dugué a terme els seus primers enregistraments Destacada intèrpret lírica lleugera, abordà el repertori mozartià Fou descoberta per Maria Pichot i Gironès i el seu marit, Giovanni Zenatello, que la recomanaren al Metropolitan de Nova York, on debutà 1931 amb el paper titular de Lucia di Lammermoor , teatre on es presentà successivament al llarg de les vint-i-vuit…
,
Heinrich Finck
Música
Compositor alemany.
Vida Creixé a Polònia i estudià a la Universitat de Leipzig El 1498 entrà al servei del príncep lituà Alexandre de Vilnius com a mestre de capella Quan aquest esdevingué rei de Polònia el 1501 continuà al seu servei a la cort de Cracòvia Es mantingué en aquest lloc almenys fins el 1505 El 1510 abandonà Polònia i s’installà a Stuttgart com a mestre de cant de la capella ducal Entre el 1514 i el 1519 serví a la cort de l’emperador Maximilià I A partir del 1519 actuà com a compositor del capítol de la catedral de Salzburg i el 1527…
,
Carl Philipp Emanuel Bach
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Vida Fou el cinquè fill, i el segon que sobrevisqué, de JS Bach i de Maria Barbara El 1717 es traslladà amb la seva família a Köthen La seva primera obra fou un minuet per a clavicèmbal, compost el 1721 El 1723 anà a Leipzig, on el seu pare havia obtingut el càrrec de cantor a l’església de Sant Tomàs Estudià lleis durant tres anys, primer a la Universitat de Leipzig 1731 i després a la de Frankfurt 1734 En aquesta ciutat impartí classes de clavicèmbal, fou director d’una acadèmia musical, es dedicà a la composició i dirigí concerts públics les festivitats assenyalades Durant aquests primers…
Pau Casals i Defilló
Pau Casals tocant el violoncel (1934)
© Fototeca.cat
Música
Compositor, director d’orquestra i, sobretot, violoncel·lista.
Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i…
, ,
violoncel

Violoncel
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre greu de la família del violí, de tessitura intermèdia entre la viola (afinada exactament una octava més aguda) i el contrabaix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i…