Resultats de la cerca

Descendent de la família del marquesat de Sentmenat , es formà com a enginyer Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas Començà una curta carrera cinematogràfica en debutar el 1933 a Mercedes Josep Maria Castellví Es convertí en un dels galants més populars d’abans de la guerra amb Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo El secreto de Ana María 1935, Salvador Alberich El octavo mandamiento 1935, Arthur Porchet Incertidumbre 1935, Joan Parellada i Isidre Socias Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, J Parellada, i La Millona 1937, Antoni Momplet Després de la guerra civil es retirà…

Afeccionat des de molt jove al cinema i la fotografia, començà organitzant vetllades cinematogràfiques al cine Alhambra de la seva ciutat Després de muntar sessions en diversos locals de Mollet, Caldes de Montbui, la Garriga i Sant Feliu de Codines, el 1921 obrí a Barcelona una galeria fotogràfica Aquest local fou també la seu de l’Oficina d’Informació Cinematogràfica, de la qual fou director gerent, i Ramon Jené en fou l’administrador Ambdós editaren el "Boletín de Información Cinematográfica" 1922-26, en el qual J Masana escriví retrats d’algunes de les figures del…

Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra  1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular  Cançó de taverna  d’Apelles Mestres  La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos  1931, amb música de Ramon Ferrés,  L’àliga roja  1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví llibrets de…

Vida Després de la guerra civil es traslladà a Barcelona, on el 1941 s’introduí en el cinema com a secretari de direcció en La doncella de la duquesa Gonçal Delgràs També dirigí els curts Documento secreto 1942 i Tu novio y yo 1943, i des del 1945 exercí d’ajudant de direcció en els següents films Su última noche 1945, Carlos Arévalo Hoy no pasamos lista 1948, Raúl Alfonso Fantasía española 1954, Xavier Setó Condenados 1953, Manuel Mur Oti i L’aprenent de clown El aprendiz de clown , 1967, Manuel Esteban, pellícula en què també treballà com a coguionista Així mateix, collaborà en el guió d’…

L’empresa es fundà als EUA el 1928 amb les sigles RKO Radio Keith Orpheum, com a resultat de la fusió de la productora RKO Radio amb la distribuïdora Keith-Albee-Orpheum Corporation Aquesta societat fou absorbida el 1948 per Howard Hughes Hughes Tool Co-Lookhead Constellation-TWA, després de nou anys d’inactivitat es dissolgué el 1957, i n’adquirí la producció el circuit televisiu de la NBC David Sarnoff Abans que la firma s’installés a Barcelona, els seus films eren distribuïts per la CINAES-Cinematogràfica Verdaguer el 1932 aquesta concessió passà a mans de la Sociedad Ibérica de…

Vida Fill d’una família burgesa, durant la seva infància visqué temporades a Sant Sebastià i França, d’on era natural el seu pare A causa de la guerra hagué d’interrompre els estudis d’enginyeria industrial Intervingué en funcions teatrals d’afeccionats, fins que Adolfo Marsillach el contractà 1955 per a la seva companyia i li donà la possibilitat de debutar en el cinema en El frente infinito 1956, Pere Lazaga També actuà en El último cuplé 1957, Juan de Orduña al costat de Sara Montiel, i a Muerte al amanecer 1959, Josep Maria Forn, amb el qual guanyà el premi al millor actor al Festival de…

S’installà als espaiosos baixos que aquesta casa tenia a la rambla de Catalunya i fou el primer completament mecanitzat de l’Estat espanyol Els laboratoris foren equipats amb el material cinematogràfic que li proporcionaren els Établissements André Debrie, de París, dels quals E Riba era el representant a l’Estat espanyol Ramon de Baños, que treballava a la Pathé des del 1923, fou nomenat director tècnic i durant els anys 1925 i 1926 supervisà la construcció i installació del laboratori En morir Riba, el projecte seguí endavant amb un consell d’administració format per Josep…

Vida Fill de l’inventor i guionista Antoni Graciani i Pérez Amb el també muntador Joan Pallejà i altres, treballà a partir del 1936 per al Comitè de Producció del SIE Films CNT amb títols com ara Expedición antifascista a las Baleares 1936, Manuel Berenguer, La batalla de Farlete 1936, anònim i Cataluña mártir 1938, collectiu Després de la guerra s’exilià a Veneçuela amb el seu pare i regentaren un negoci de revelatge de films Tornà a Catalunya, però no trencà els lligams amb Veneçuela Treballà com a muntador en les coproduccions d’Aureliano Campa - CIFESA, com ara Un enredo de familia 1942,…

Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà papers a …

Vida Fou director comercial de la Good Silver Film Corporation, fundada amb Llorenç Bau-Bonaplata al setembre del 1921, amb la qual produïren Lilian 1921, de Joan Pallejà Entre el 1928 i el 1931 fou director artístic d’Emérita Films, però amb la plena implantació del sonor es dedicà definitivament al muntatge El primer títol que empalmà fou El canto del ruiseñor 1932, San Martín Treballà per a l’Star Films en cintes com ara Odio 1933, Richard Harlan i El gato montés 1935, Roser Pi Estigué vinculat al Sindicat de la Indústria de l’Espectacle SIE amb En la brecha 1937, Ramon…