Resultats de la cerca

El primer film, Romanços de lluna plena 1981, 16 mm, 27’, fou protagonitzat per la Companyia Marduix Titelles Joana Clusellas, Toni Oró, Claret Papiol, Francesc Pujol, Jordi Pujol, Joan Serra El tema central és el romanço cançó A la vora de la mar , representat per titelles La cinta, que inclou imatges relas, ensenya el món dels titelles i les variades tècniques que hi coexisteixen El segon film, Casa del mim 1981, 16 mm, 20’ anà a càrrec del grup Teatre del Rebombori Mims de Barcelona Anton Font, director del grup, Xavier Cid, Joan Faneca, Toni Mira, Nicela Santos La trama…

Nasqué amb la intenció d’unificar diverses iniciatives d’entitats i grups locals per tal d’oferir espectacles als escolars i amb la intenció d’organitzar sessions de música, teatre i cinema Es creà a partir de l’experiència de Rialles, i es constituí un consell assessor integrat per Joan Casals, Pau Monterde i Antoni Verdaguer Inicià una acció combinada amb l’organització d’espectacles i l’actuació pedagògica a les escoles El 1981 estrenà un curt realitzat per Jan Baca, Toni Garriga i Antoni Verdaguer per donar a conèixer les seves activitats a les escoles i les associacions de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ PPortabella, Octavi Pellissa, Carles Santos FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pep Duran MUNTATGE Marisa Aguinaga MÚSICA CSantos SO Ricard Casals INTERPRETACIÓ Paco Guijar músic, Jordi Dauder escriptor, Carme Elias professora, Ona Planas filla, Josep Maria Pou editor, Jaume Comas alcalde, CSantos, La Fura dels Baus jurat Ricard Borràs, Ferran Rañé, Joan Lluís Bozzo, Quim Llobet i Joan Miralles, Francesc Orella professor, Pep Ferrer forense, Miquel Horta ESTRENA Barcelona, 29021990, Madrid,…

Es doctorà en dret a la Universitat de Saragossa Formà part de diverses associacions espanyoles i estrangeres de cinema, còmics i arts visuals Creà i dirigí a Sant Sebastià el Centro de Expresión Gráfica dins els Estudios Universitarios y Técnicos de Guipuzkoa EUTG, i com a editor fundà Cuto , el primer fanzín espanyol Amb les firmes Buru Lan, SA de Ediciones i Editorial Sadko edità un seguit de colleccions de fascicles de cinema i còmics Després fundà l’Editorial Pala premi Yellow Kid 1974 del Saló Internacional de Còmics de Lucca al millor editor estranger de còmics i Gasca…

Vida Estudià diverses disciplines a la Universitat Industrial de Barcelona de preparació cap al sector editorial, que exercí passada la guerra civil en diverses editorials, empreses de publicitat i d’arts gràfiques També treballà a la revista "Cinema" 1945-46 a Cinescola-Organización Internacional de Enseñanza por Correspondencia 1947-51, els mateixos anys en què exercí la corresponsalia a Barcelona de la revista "Cámara" de Madrid Durant la dècada del 1960 rodà reportatges de viatges d’aficionat en 8 mm A partir del 1981 entrà com a comptable a l’ICC fins a la…

Tècnic tèxtil de professió, fou un erudit cinematogràfic especialitzat en la Filmologia, un àmbit que ultrapassa l’inventari, la filmografia i la fitxa tecnicoartística i afecta diverses àrees del fet cinematogràfic En aquest sentit, el 1950 creà l’Arxiu Cinematogràfic Internacional, un conjunt valuós que aplega llibres, revistes, anuaris, catàlegs, programes de mà, etc , des del qual collaborà assíduament en revistes i llibres de l’Estat espanyol i l’estranger "Film Revue", "Film Quartely", "Film Director Guide", "Travelling" També fou l’ànima de la publicació "Film Guía" 1974-…

Vida A divuit anys es traslladà a Saragossa per estudiar filosofia i lletres El seu primer film fou El lobby contra el cordero 1967-68, rodat en improvisació contínua i amb mitjans escassos durant mig any, en exteriors i interiors de Saragossa, Calanda i Barcelona Tot seguit entrà en contacte amb l’escena de la producció independent a Madrid, on el seu film es projectà en diverses sessions El 1968 es traslladà a València, on feu amistat amb el poeta Eduardo Hervás, i emprengueren conjuntament el rodatge d’ Orfeo filmado en el campo de batalla era un projecte del poeta, però A Maenza se’l feu…

Consistia en la combinació de diverses tecnologies estrangeres i aconseguí, a més d’una acceptable qualitat, abaratir-ne els costos El sistema fou aplicat als estudis Trilla-La Riva i, davant l’èxit que tingué, altres estudis s’hi interessaren també l’adquiriren moltes sales d’exhibició que intentaven adaptar-se al cinema sonor Aquesta demanda propicià la fabricació de diferents models, però finalment el sistema fou superat per altres equipaments estrangers més depurats i no pogueren fer front a la nova demanda Bibliografia Rivatón, de Laboratorio Físico La Riva de Barcelona , "…

Treballà a l’empresa paterna dedicada al comerç exterior Després de la guerra civil de 1936-39, s’inicià com a productor de curtmetratges i importador i exportador de films Installat a Madrid des del 1934, constituí la distribuïdora Astoria Films, i dirigí també la Nueva Films 1945 Fou vocal de la Comissió Mixta d’Empreses Distribuïdores i Exhibidores 1943-46, càrrec que alternà, fins el 1950, amb el de vocal del Sindicat Nacional de l’Espectacle, primer amb caràcter provincial per Madrid i després estatal El 1955 ocupà la direcció de CEA Distribución Cinematogràfica, càrrec per al qual fou…

Vida Treballà de baix al Metropolitan Opera House amb el nom de Giovanni Martino El 1930 fou contractat per la Metro- Goldwyn-Mayer i debutà en el film Música de petons A Lady’s Morals , Sidney Franklin, al costat de la cantant d’òpera Grace Moore A partir de llavors s’installà a Hollywood i feu de secundari en diverses versions en castellà de films nord-americans El presidio 1930, Ward Wing La fruta amarga 1931, Arthur Gregor La mujer X 1931, Cheri-Bibi 1931 i Dos noches 1933, tots tres de Carlos F Borcos-que Primavera en otoño 1933, Eugene Forde Una viuda romántica 1933, Louis…