Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Catalunya màrtir
Cinematografia
Pel·lícula del 1938, Documental, 25 min., dirigida per J.Marsillach [compilador].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Laya Films Barcelona FOTOGRAFIA Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastià Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Graciani SO René Renault ESTRENA París, 29071938 Sinopsi Catalunya és bombardejada per caces alemanys i italians que intenten destruir els resultats de la provada laboriositat, el sentit de la convivència i el progrés dels catalans Els bombardeigs incendien edificis i colguen sota les runes molts ciutadans Davant d’aquesta agressió s’aixeca la Catalunya màrtir i solidària Producció…
Pont de Varsòvia
Cinematografia
Pel·lícula del 1989; ficció de 90 min., dirigida per Pere Portabella i Rafols.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ PPortabella, Octavi Pellissa, Carles Santos FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pep Duran MUNTATGE Marisa Aguinaga MÚSICA CSantos SO Ricard Casals INTERPRETACIÓ Paco Guijar músic, Jordi Dauder escriptor, Carme Elias professora, Ona Planas filla, Josep Maria Pou editor, Jaume Comas alcalde, CSantos, La Fura dels Baus jurat Ricard Borràs, Ferran Rañé, Joan Lluís Bozzo, Quim Llobet i Joan Miralles, Francesc Orella professor, Pep Ferrer forense, Miquel Horta ESTRENA Barcelona, 29021990, Madrid,…
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…
, ,