Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Lock-out
Cinematografia
Pel·lícula del 1973; ficció de 130 min., dirigida per Antoni Padrós i Solanas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa ARGUMENT I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Carles Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Miquel Bonastre MÚSICA Lluís Rambla i un gran nombre de cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc INTERPRETACIÓ Rosa Morata, Marta Vives, Rita Cemeli, Walter Cots, Paco Caja, FHuici, Enrique Ibáñez, Jesús Garay, Miguel Tristán Sinopsi La cinta ens endinsa en un abocador d’escombraries on es refugia un grup de marginats Tant la situació com els personatges remeten a les afliccions del final…
Anastasi Rinos i Martí
Cinematografia
Muntador.
Vida Després d’estudiar dos anys a l’Escola de Cinematografia Aixelà, el 1969 entrà de meritori als estudis Balcázar sota les ordres de Lluís Puigvert i Teresa Alcocer Ja com a muntador en cap d’aquests estudis, edità una cinquantena de documentals, curts, publicitat i més d’una dotzena de films de directors com ara Francesc Bellmunt, La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978 Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 1977-78 en català, 1985 i Caniche 1978-79, i Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa 1983 A partir del 1983 es dedicà a tasques de realització i producció…
Alfred Lucchetti i Farré
Cinematografia
Actor.
Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com Furia española…
Eduardo Arbide Amibilia
Cinematografia
Compositor.
Vida Nascut a les Filipines i fill de pares bascos, al final de la dècada del 1960 es traslladà amb la seva família a Barcelona Inicià els estudis de solfeig i harmonia de manera autodidàctica i amplià els seus coneixements a l’Aula de Música Moderna de Barcelona Al final de la dècada del 1980 s’introduí en el món de la composició per a l’audiovisual fent sintonies per a espots i per a la televisió, com la música de la sèrie L’oblit del passat 1994, TVC Feu el salt a la gran pantalla amb els curts To Blow One’s Brains Out 1993, Manuel Balaguer i Ancien Régime 1994, David Betsebé…
Jordi Bayona i Url
Cinematografia
Director.
Vida Realitzà diversos oficis i participà, durant la dècada de 1960, en els grups de teatre independent La Pipironda i El Camaleó com a actor, decorador i dramaturg Feu de redactor, guionista d’historietes, director de revistes i cap d’edicions en l’Editorial Bruguera 1963-83 S’inicià com a cineasta amateur i independent amb Distància 200 metres 1967 Urani-235 1968 Distància 0 a infinit 1969 X X 1970 i Cascar el huevo 1975, premi al millor curt de la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona 1976 El 1979-80 filmà, en règim de cooperativa, el seu primer llarg Putapela Supervisà la…
Rodolfo Pastor
Cinematografia
Director d’animació i guionista.
Vida Fill del pintor Sigfredo Pastor i de l’actriu de teatre i cinema Dora Armisén En la seva etapa d’estudiant collaborà a la premsa d’esquerra com ara Democracia , 18 de Marzo i Compañero El 1972 fundà una entitat cultural i no lucrativa, Cine Infantil Escolar CINE, i rodà curts que foren projectats arreu d’Argentina i a l’exterior El cine de la abuela Uga , Tito el elefantito , El astillero , Inspiración , El circo , Filmación de cómo filmamos un film i El concierto Amb l’arribada de la dictadura militar argentina el 1976, s’exilià i el 1978 arribà a Barcelona, on fundà l’Estudio…
Carles Gusi i Poquet
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida De formació autodidacta, començà a filmar i a fotografiar pel seu compte fins que tingué l’oportunitat d’illuminar el primer llarg, l’independent en 16 mm Lock-out 1973, Antoni Padrós, a més d’ Invitado a una decapitación 1974, Miguel Tristán, en color i amb Tomàs Pladevall Després participà en cintes de Jesús Garay, com Nemo 1977-78 i Manderley 1980 de Carles Balagué, Denver 1980 i Viva la Pepa Mel i mató 1981 d’Antonio Chavarrías, Una ombra al jardí 1988, i d‘Enrique Urbizu, Tu novia está loca Una comedia feliz 1987 i Todo por la pasta 1990 També compartí amb Julio Medem i…
Jesús Fernández Garay
Cinematografia
Realitzador de cinema càntabre.
Vida Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm El extraño , amb J C Díaz de Terán, 1966-67 Obsesión , 1967 La última película , 1967-68 s’integrà en els collectius de cinema independent Cine Libre Santanderino 1968 i La Fábrica de Cine de Santander 1970 Installat a Barcelona 1971, fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino , Film Guía i La Mirada Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out 1973 i Shirley Temple Story 1975-76, i treballà en la delegació de la…
,
Antoni Padrós i Solanas
Cinematografia
Director, guionista i pintor.
Vida A la dècada de 1960 inicià la seva activitat creativa en la pintura i exposà a galeries de Barcelona, així com a la Biennal de São Paulo Atret pel cinema, cap al final de la mateixa dècada assistí als cursos de l’Escola de Cinematografia Aixelà i tot seguit als de l’Institut del Teatre, que coordinava Pere Portabella Després d’un primer curtmetratge en 8 mm, realitzà en 16 mm i en un termini de quatre anys 1969-72, cinc curts més i el migmetratge Swedenborg 1971 Amb aquest bagatge i sempre emfatitzant la seva independència, es feu un nom com a ambaixador del “cinema underground del…
,