Resultats de la cerca

El secretari general és Ramon López En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 358 vots 1,2%

Per primera vegada des de l’inici de la transició democràtica, els partits nacionalistes bascos celebren de manera unitària l’Aberri Eguna en diverses localitats del país, incloses les quatre capitals La convocatòria de l’Assemblea d’Electes Municipals d’Euskal Herria és seguida per militants del PNB, Eusko Alkartasuna i HB, partits que també organitzen mítings centrals de manera independent

Se celebra a Catalunya la primera Diada no unitària des del 1976

Els seus precedents foren la Comissió Unitària per l’Autodeterminació i l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació AUA Al desembre de 1993 realitzà una campanya contra la Constitució Per Sant Jordi de 1994 organitzà la campanya “Diguem No, en defensa del nostre poble i de la nació catalana” Concorregué a les eleccions municipals de 1995 a través de les Candidatures d’Unitat Popular , amb Iniciativa per Catalunya Al setembre de 1995 donà suport a la Marxa per la Independència promoguda per Esquerra Republicana de Catalunya ERC i el 1996 bona part dels seus dirigents hi ingressaren, fet que…

Deu representants de diversos partits democràtics que intentaven crear una plataforma unitària —el futur Consell Democràtic— són detinguts a Alaquàs

Es proposà crear una organització independentista unitària, motiu pel qual es definí com a provisional Collaborà amb altres grups, com ara les Joventuts Independentistes Revolucionàries

La Comissió de Peticions del Parlament Europeu rebutja la tramitació d'una trentena de sollicituds relacionades amb la violència de l'1-O i la situació democràtica a Catalunya La justificació que dona la Comissió de la negativa amb l’oposició dels Verds i l’Esquerra Unitària és que les institucions europees no són competents en aquesta qüestió

A Ulldecona Montsià té lloc un acte en record de la primera etapa de la Marxa de la Llibertat de l’any 1976 És una de les moltes celebracions amb què a l’estiu del 2016 es commemoren els quaranta anys d’aquesta iniciativa política unitària que consistí en la marxa de cinc columnes de persones arreu del Principat --amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya del Nord-- que difonien, mitjançant concentracions, mítings, col loquis, etc, i malgrat la repressió policial, les rei- vindicacions del catalanisme en acabar-se el franquisme

Quaranta entitats de la societat civil presenten la Taula per la Democràcia com a resposta unitària en defensa de les institucions i els drets L’objectiu de l’organització és que els atacs del Govern espanyol contra qualsevol de les organitzacions siguin assumides pel conjunt de la societat civil Entre d’altres, en formen part l’ANC i Òmnium Cultural, els sindicats Comissions Obreres i UGT, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques ACUP, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya Confavc, la Federació d’Assemblees de Pares i Mares…

Només restaren al marge els republicans conservadors d’Emilio Castelar del Partit Possibilista , per bé que un petit contingent, amb el nom d’Unió Constitucional Republicana i encapçalat a Catalunya per Fermí Villaamil, se n’escindí i s’integrà a la UR La iniciativa permeté la coincidència efímera de projectes diversos Pi i Margall havia defensat entre el 1891 i el 1893 la fusió del republicanisme en un partit únic amb un programa comú Progressistes i centralistes reconduïren la proposta vers una entesa electoral estable En les eleccions generals de març de 1893 la UR obtingué 33 actes a…