Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona, es doctorà en teologia a València i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, després que, el 1865, fos ordenat de sacerdot Escriví, des del 1869, primer amb el pseudònim Un obscurantista de buena fe , milers d’articles i uns dos-cents opuscles —en català i castellà— volent orientar popularment sobre problemes socials i religiosos Fou defensor del Syllabus i dels principis de la Revolució Francesa, sobretot a través de la seva publicació Revista Popular  1871-1916, on llançà campanyes, de ressò a tot Espanya, contra la…

Feu estudis de nàutica i fou uns anys militar Des del 1884 residí a Sabadell, on treballà al registre de la propietat i, sobretot, com a actor És autor de nombroses obres teatrals, estrenades entre el 1886 i el 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre les quals cal esmentar els drames L’esclau 1892, La bogeria 1895 i Muralla de ferro 1888, i les comèdies Enredos 1886 i La dideta 1900, una de les seves obres més celebrades Deixà molts poemes dispersos a “Revista de Sabadell” i a L’Esquella de la Torratxa , entre altres revistes i diaris

Es formà al Centre Català i collaborà amb el setmanari sabadellenc Lo Catalanista Començà publicant poesia, però aviat l’abandonà per escriure novelles Els riells 1914, Desferres novelles 1919, Fins a l’abim 1924, L’estàtua viva i altres narracions 1928, Montcada i Reixac 1928, entre d’altres, i comèdies com L’agència de Cal Trabuc 1920 La seva és una obra de caràcter eminentment popular i local

Estudià a l’Escola Massana, i treballà com a dissenyador industrial El seu primer poemari, Deu trossos , s’inclogué l’any 1971 dins un volum conjunt d’homenatge a Joan Oliver, Pere Quart, I li estreba les vetes de la cotilla Posteriorment, ja sota el títol definitiu  Un poema en dez anacos , es va publicar a Galícia l’any 1974 en edició anotada i bilingüe gallec / català El seguiren  En comptes de la revolució 1984, premi Josep López-Picó 1983, La llei del parèntesi o tota precaució és poca 1994, una breu mostra en prosa d’una obra aforística més extensa, Història de l’arquitectura 1995 i…

Es llicencià en dret, filosofia i lletres i història a Barcelona Fou membre del Grup de Sabadell, amb els integrants del qual collaborà en publicacions com la revista “Paraules” 1922-23, “Almanac de les Arts” de Sabadell 1924 i 1925 i “Diari de Sabadell” També fou collaborador de La Veu de Catalunya El 1928 fou nomenat cronista i arxiver de la seva ciutat natal, sobre la qual publicà Línies d’història ciutadana 1930 i Elements d’història de Sabadell 1932 La seva gran obra de creació és el recull d’aforismes Conceptes i dites de Martí Rialp…

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal, fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista “Ars” 1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la “Revista de Sabadell” i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , “Acció Catalana” i “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, amb poemes, que quedaren dispersos, articles de divulgació…

Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya lerrouxistes , començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa Rebeldes i El Combate de Sabadell Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga o des de la tribuna pública Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya El 14 d’abril de 1931 ocupà amb…

Amb Joan Oliver i Francesc Trabal formà un grup d’amistat literària, conegut com el Grup de Sabadell, i fundà l’editorial La Mirada 1925 Collaborà a la revista sabadellenca Garba  1920, on aparegueren els seus primers poemes, de tall carnerià a Vibracions  1921, de la qual fou codirector amb Esteve Serra, i esporàdicament a Revista de Sabadell Participà també en la redacció del Diari de Sabadell , on publicà articles breus d’actualitat local i poemes influïts primer per models com Carner i les propostes estètiques dels primers simbolistes europeus, i a partir del 1926, per Riba, Mallarmé i…

Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990

De molt jove anà a viure a Sabadell, on estrenà i publicà totes les seves obres teatrals Sang per sang 1888, En solfa 1905 i La presonera 1900, entre d’altres També publicà poemes dispersos en la premsa local i l’opuscle Excursió per l’Ebre i muntanyes de Cardó 1965