Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
L'exèrcit singalès controla la capital tàmil
L'exèrcit de Sri Lanka pren el control de la ciutat de Kilinochchi, considerada la capital dels Tigres Tàmils La caiguda de la ciutat significa la culminació d'una ofensiva governamental posada en marxa des de fa dos anys per a posar fi militarment a un conflicte ètnic que fa més de vint anys que dura i que ha segat la vida de 70000 persones El mateix dia, però, un nou atemptat suïcida tàmil a la capital singalesa, Colombo, causa la mort de 2 persones i en fereix 30 més
El Ministeri de l’Interior obre un servei per a denunciar delictes d’odi a Catalunya
El Ministeri de l’Interior espanyol obre un servei per a la denúncia de presumptes delictes d’odi a Catalunya Es tracta d’infraccions penals contra persones per la seva identitat, sigui d’origen ètnic o nacional, raça, religió o llengua, orientació sexual, etc Les denúncies presentades es dirigeixen bàsicament contra partidaris de la independència de Catalunya o bé que qüestionen els procediments de l’Estat contra l’independentisme Entre d’altres, es denuncien burles a la xarxa per la mort del fiscal Maza, per la signatura d’un manifest a Reus de sis regidors i l’alcalde contra…
Joan Francesc Mira i Casterà
Joan Francesc Mira i Casterà
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Antropologia
Historiografia catalana
Escriptor i antropòleg.
Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…
, ,
Nosaltres els valencians
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’escriptor Joan Fuster, publicada a Barcelona el 1962, que constitueix un dels llibres més influents tant en la historiografia valenciana moderna com en la maduració de la consciència nacional dels valencians, fins al punt de separar, en una frase afortunada d’Ernest Lluch, «la nostra història de la nostra prehistòria».
Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…
,